Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Reprenent la investigació que pretén, poc a poc, treure de l'oblit en el que malhauradament ha caigut el nostre monestir, aprofundim en el coneixement de la seva importància religiosa i intel·lectual, mentre seguim rastrejant tots aquells monjos integrants de la comunitat  que hi van deixar una petjada profunda, moltes vegades anònima per la humilitat vital en la que vivien. Aquest seria el cas de MIquel Comalada, monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron que va viure a cavall dels segles XV i XVI, a qui se li atribueix una de les obres més importants d'inicis del segle XVI, escrita en català i que més difusió fora de casa nostra va tenir,  L'espill de la Vida Religiosa. (Font Wordpress.com) L ' Espill de la vida religiosa , fou distribuida en principi dins de l'orde jerònima de manera manuscrita, però fou impresa aviat a Barcelona, el 20 d'octubre de l'any 1515 per Johan Rosenbach. La seva autoría, en principi anònima, ràpidament va ser atribuïda a fra M

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA Edició pòstuma. Madrid 1851 CARTA CXXXII. Pags. 41-42 Viniendo después al monasterio de Padres jerónimos de Valdebron donde hallamos en su biblioteca algunas buenas ediciones españolas del siglo XV. Tal es la traducción castellana de Q. Curcio, hecha por Lluís Fenollet, natural de Játiva, impresa en Barcelona en 1481, de que ya habló XImeno. El Arbor Scientiae de   Raimundo Llull, impreso allí mismo por Pedro Posa, catalán, en 1482, edición desconocida a Nicolás   Antonio. Tampoco conoció este bibliógrafo una obra de fr. Petrum de   Castrovol, que hay aquí con este epígrafe:   Incipit Tractatus super libros Phisicorum compilatus   per Fr.   Petrum   de Castrovol, ordinis fratrum minorum at de sacrae theologiae magistrum, natione hispanum, de regió Legionense, et de villa vocata Mayorga . Sábese con esto también su patria; el libro es impreso en Lérida en 1489. En la sacristía guardan la mandíbula inferior de San Andrés Apostol; un cíngulo o cinta de

L'any 1935 Agustí Duran i Sanpere, director aleshores de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va ser el responsable  de dur a terme unes prospeccions, no m'atreviria a dir excavacions, a l'indret on havia estat ubicat el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Les escadusseres restes recuperades durant aquesta intervenció es van guardar en principi a l'Arxiu Històric i posteriorment van ser traslladades al Museu d'Història de la Ciutat, museu que no es va constituir oficialment fins després de la guerra civil. Cercant informació relativa a aquestes excavacions, finalment vaig anar a raure a un article periodístic que Duran i Sanpere va escriure per al Diari de Barcelona, article que es va publicar el dia 29 de març de 1970.  Aquest article pràcticament desconegut a dia d'avui, té  un notable interès i considero interessant fer-ne difusió. Lluís Jordà i Roselló Accés de + qualitat:  Diario de Barcelona 1970       

No disposem de molta informació sobre les relacions que el nostre monestir de Sant Jeroni  de la Vall d'Hebron va mantenir amb altres monestirs catalans. Sabem de l'estreta relació de germanor mantinguda amb l'immediat monestir del mateix orde de Sant Jeroni de la Murtra, però no tenim massa dades de com es produí amb altres cenobis.   Tenim notícia que l'abat del monestir de Sant Cugat, Antoni de Solanell, penúltim president de Generalitat austriacista, va escollir Sant Jeroni, un cop condemnat a l'ostracisme pels borbònics per la seva participació a favor dels Habsburg durant la guerra de Successió. La primera raó per escollir Sant Jeroni va ser, sens dubte, la proximitat, però de ben segur que  per acollir aquest abat per espai de més de deu anys, havia d'existir, entre ambdós monestirs, una bona relació que no era tan sols producte del veïnat.   Desconeixem hores d'ara, l'abast d'aquesta relació i la seva intensitat, però notícies esperses, d'

Francesc Curet important crític teatral i historiador va fer tot un seguit de llibres relatius a la història, art, tradicions i costums de Barcelona, anomenats genèricament  Visions Barcelonines  dels que s'editaren un total de deu llibres que foren il·lustrats gairebé en la seva totalitat per per Lola Anglada. Aquests llibres, avui peces de col·leccionista, es van editar a mitjans del anys cinquanta del segle passat. Avui us presento una recreació que Lola Anglada va fer del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron basant-se en el conegut dibuix de Pau Rigalt (MNAC). Aquest dibuix, Lola Anglada el va fer per al volum de  Visions Barcelonines  anomenat " Muralles enllà ". Lluís Jordà i Roselló

Una curiositat, dues cartes que he obtingut de l'Arxiu de l'I.E.C  (on vaig fer una cerca) com entitat dipositaria dels fons dels Amics de l'Art Vell, parlant escadusserament d'aquestes excavacions, per si és del vostre interès. No tinc cap imatge de les excavacions, de moment.... Lluís Jordà i Roselló Accés a les cartes de + qualitat: Carta 1 Carta 2 Resposta

Pocs testimonis tenim a dia d'avui de la vida i obra de molts dels frares intel·lectuals que van viure a  Sant Jeroni de la Vall d'Hebron en el llarg període que va de 1393 a 1835, moment, aquest darrer, de la dissolució de la comunitat de resultes de la desamortització. La pèrdua de la majoria dels llibres de la biblioteca, mai impresos sinó molts d'ells manuscrits, fa que la majoria de persones de renom hagin caigut en l'oblit, en perdre's la seva obra. Fins i tot les escasses referències contingudes en llibres de la pròpia comunitat que recollien la seva trajectòria s'han perdut. Hem d'anar, dissortadament, a fonts externes, a vegades distorsionades o minses, per poder recuperar bocins d'aquesta història. Sap greu veure com els membres inicials del CEC que van anar a aquella històrica excursió  del dia 18 d'agost de l'any 1877 a la rectoria d'Horta, d'on es van endur 118 pergamins, en canvi no es van emportar cap del llibres manuscrits

Mai serà prou agraïda la ingent tasca que Josep Maria Madurell feu quan va ser a càrrec de l'Arxiu General de Protocols de Barcelona. Al llarg de la seva dilatada carrera va treure a la llum pública infinitat de documents que han ajudat a conèixer multitud d'aspectes relacionats, tant amb la història de Barcelona, com amb la de Catalunya, entre tots ells, hi ha referències documentades sobre la contractació d'obres relacionades amb institucions monàstiques.L'any 1948 Josep M. Madurell, va editar una obra encara fonamental en el coneixement dels treballs i l'autoria del mestre d'obres que es va fer càrrec de l'inici de la  construcció del claustre de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Madurell va trobar el document de contractació  de les obres del claustre encarregat al Mestre Jaime Alfonso, conegut com Jaime Alfonso de Baena, indret d'on devia ser originari. Cal assenyalar que aquest  personatge també posteriorment participà en la construcció del clau

Norberto Caimo, monjo jerònim italià  procedent de la Llombardia i que tradicionalment ha estat titllat d'antiespanyol, pels seus comentaris sobre l'endarreriment que a mitjans del segle XVIII presentava Espanya. Fa sempre tot un seguit d'elogis de Barcelona i  del bon tracte i caràcter hospitalari dels barcelonins. Mostra un lloable interès per conèixer el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, lloant també l'indret on es troba i el tracte hospitalari i amable que li  dispensen els seus frares. Una visió curta però molt interessant del monestir de Sant Jeroni, punt de partida de Norberto Caimo vers Montserrat i punt de retorn d'aquesta visita que fa al  gran santuari marià de Catalunya. Lluís Jordà LETTERE D UN VAGO ITALIANO AD UN SUO AMICO NORBERTO CAIMO Vol. I. Viatge a Espanya fet l’any 1755 Traducció al català de l’edició francesa de l’any 1772 Chez J.P. Costard, Libraire Paris   En menys d’una hora marxant pas a pas, em vaig trobar al m

Seguim en la línia de transcriure les descripcions fetes per  viatgers il·lustrats,  que van deixar constància del seu pas per Sant Jeroni de la Vall d'Hebron en els seus llibres de viatge. Ara li toca a Francisco de Zamora. L’any 1784 era a Barcelona   com a jurista i amb el càrrec d’alcalde del crimi oïdor a la Reial Audiència de Barcelona. Estigué a Catalunya fins l’any 1790. Després tornà en un viatge fugaç per les zones de frontera, Anys després caigué en desgràcia i fou confinat al seu poble. Lluís Jordà DIARIO DE LOS VIAJES HECHOS EN CATALUÑA (1787) (transcripció literal). Edit.Curial   Barcelona 1973 Pag 33. Esta cordillera de Collserola es muy útil a Barcelona, pues de ella salen las aguas que por medio de minas se conducen a Barcelona, y muchas otras   que los particulares han conducido a sus cases de campo; todas   son excelentes aguas, que si se reuniesen en un brazo, formarían un caudal crecido. Vimos la Fuente llamada La Tenebrosa que se halla en la vertiente

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser objecte d’un primer assalt poc dies després dels greus desordres que es van producir a Barcelona el día 25 de juliol de 1835. Els monjos  conscients que tenien les hores comptades es van dispersar rapidament abandonant el monestir, però no abans d’endur-se les coses que van considerar de més valor i de més fàcil transport. La millor descripció de com es va produir la marxa dels monjos i l’immediat incendi del convent, la va fer Gaietà Barraquer, cinquanta anys després d’aquests fets, recollint informació  de diversos testimonis presencials, però deixem que ens ho expliqui ell mateix: “… muy poco después de aquella huida se presentaron allí los exaltados de Sant Cugat del Vallés capitaneados por uno de los majó de Valldoreix, soltaron dos o tres toneles de vino de la bodega, de modo que esta quedo convertida en un lago de vino, robaron la ropa blanca de un armario de la hospedería, y cometerían otras tropelías. Colocaron después un montón de si

El monestir jerònim de San Bartolomé de Lupiana va ser la casa   mare de tots   els monestirs jerònims que hi ha repartits pel món, va ser   també la primera fundació d’aquest orde. A la corona d’Aragó, aquest honor recau en el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, del que van partir els primers monjos que van fundar el Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El monestir jerònim de Lupiana té l’advocació de San Bartolomé, justament perquè es va bastir damunt una ermita preexistent que tenia aquesta denominació. La seva fundació es remunta a l’any 1374 i està situat als afores de la població de Lupiana (Guadalajara). De bon inici els monjos jerònims van mantenir una estreta relació amb la casa fundacional, circumstància que explicaria l’existència de ofrenes i donatius per part d’altres monestirs de l’orde al monestir de San Bartolomé. Aquest seria el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Segons consta per notícia preexistent del monestir de Sant Bartomeu de Lupiana, els monj