Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  09032012-Horta-Inauguració Autobusos Roca-Absorvida després per Autobuses del Norte-1 Feb. 1931-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-BusRoca 09032012-Horta-Inauguració L1 Autobusos ROCA - Lesseps-Horta- 22-12-1930- Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-09032012- 09032012-Horta-El Coll-Autobús d'Auto Omnibus- (Vallcarca-Coll)-Pg.Ntra.Sra del Coll- Santuaris-1920-Foto.Desc.-Colec.Jordi Vila Traguany.-AutoOmnibus 09032012- Horta-Autobusos Roca- Linea Pelai-Horta-1935-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-135-1935 garaje autobuses roca 08042022-Horta- Bus F - Avda.Catedral-Pl. Eivissa-1960-Foto fons. Pilar Serra .- Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.294 copia 05052012- Horta-Autobus Linea _Catedral-Pl.Eivissa_- 2010 - (Exposició a Montjuic)- Foto. Desc.- Colec. Jordi Villa Traguany.- la foto 10 05042012-Horta-Autobusos del Norte de Barcelona-(Horta-Lesseps-Rep.Argentina) -Pl.Eivissa-1934-Foto.Desc.-Colec.Jordi Vila Traguany.-SCAN.001

EL VOLCÀ ADORMIT DEL TIBIDABO De petit quan es parlava a casa de coses extraordinàries sempre acabava sortint el volcà adormit del Tibidabo. Viure a Sant Genís dels Agudells ens exposava a més risc que gairebé cap altre indret del Pla de Barcelona. De fet no passava a ser res més que un simple recurs de conversa de sobretaula quan no es sabia de què més parlar. Ignoro d’on sortiria aquesta història, que no té cap veracitat, tret de l’imaginari popular, fins i tot ha estat desmentida per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, però hi ha qui hi creu absolutament. És cert que fins i tot en Vázquez Montalbán en alguna ocasió el va esmentar, però només com a llicència literària. No crec que en Manolo Vázquez (sempre puc estar equivocat) tingués massa aficions en el camp de la geologia. No obstant això, de les llegendes urbanes la veu popular en fa de possibles mentides, veritats. La imaginació de la gent, profana sovint en la matèria científica, creu veure aleshores rius de lava de

  L’autoria real de l’Spill de la vida religiosa , obra coneguda també com El Desitjós ( El Deseoso en castellà) serà de ben segur objecte de discussió eterna entre els estudiosos de la matèria. La nostra petita aportació per esclarir la identitat de l’autor d’aquesta obra passa a més del què s’assenyala sobre Miquel Comalada, monjo del monestir de la Vall d’Hebron dins del manuscrit de La Historia Breve de la fundación del monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron (1595) al que   diu Fèlix Torres Amat, a las Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Literatura Catalana (1836). L a informació que aporta l’obra de Torres Amat és, encara avui dia, indispensable per conèixer molts autors i catàlegs de biblioteques monàstiques, la majoria de les quals actualment desaparegudes. Torres Amat, coneixia molt bé la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, per les diverses estades que havia fet en aquest convent abans de se

  El rei Pere III   va donar llicència gairebé a la fi del seu regnat a l’abat del monestir cistercenc de Valldigna, Arnau d’Aranyó, perquè edifiqués un monestir cistercenc proper a la ciutat de València (1383). Aquesta nova fundació anomenada de Sant Bernat de Rascanya va ser sempre modesta, fins i tot els materials amb els quals va ser construïda deixaven entreveure la pobresa que va caracteritzar la curta història d’aquest cenobi, bastit damunt d’una antiga alqueria islàmica. L’any 1541 la vida cistercenca del monestir es va aturar per deixar el pas a l’entrada d’un nou orde monàstic que es va fer càrrec del cenobi. La idea passava per reconstruir-lo de manera completa i fer-li mudar fins i tot el nom. El duc de Calabria valedor d’aquest canvi el va rebatejar com Sant Miquel dels Reis. El vell monestir cistercenc guardava l’estructura constructiva característica d’aquest orde. L’església es trobava situada en un extrem del conjunt. El claustre estava annex al lateral de l’església.

 

A dia d’avui, encara sorprèn la manca d’informació històrica que gira al voltant de l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, coneguda popularment com Sant Cebrià d’Horta, aspecte aquest que fa important la descoberta de qualsevol nova dada que pugui ser fiable. Un exemple, sovint repetit en la historiografia actual d’aquesta ermita, són les dades que figuraven dins de quadernets, després publicats en vuit volums sota la denominació, Barcelona, Divulgación històrica, en els quals es recollien tot un seguit de retransmissions radiofòniques dirigides per Agustí Duran i Sanpere. Aquests programes de ràdio, oferts en un període immediat posterior a la guerra civil, feien referència a diversos aspectes històrics i culturals de la vida barcelonina. Retaule de Sant Cebrià i Santa Justina. Segle XVII-XVIII Retaule de Sant Cebrià i Santa Justina. Segle XVII-XVIII En el cas de Sant Cebrià d’Horta, fou Josep Maria Madurell i Marimón, historiador i arxiver de l’Arxiu General de Protocols

01012010 - Horta-El Coll-Horta (Antiga parada autobusos Vallcarca-Coll)- 2010- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- bar fausto_ 02052012-Horta-Autobus  Horta-Lesseps-(c.Horta-c.Vent-Nevat)-1934-Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.042   03032018-Horta-Autobusos-Inauguració Linia Gràcia-El Carmel-1926-Vehicles marca belga  Minerva-Juliol 1926-Foto.Magrans.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.464-465 03032018-Horta-Autobús Casas, a Pl. Eivissa-Línia Horta_Av.Tibidabo-  per Ctra. de la Vall d'Hebrón, Pg.St.Gervasi i Av.Tibidabo-1965-Foto.J.Caminal-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.467 03032018-Horta-Autobús línia C, pel Pg.Mare de Déu del Coll-Línia Pl. Gal.la Placídia-Santuaris-1958 apr.-Foto.Desc.-C.Estudis Coll-Vallcarca-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.466 03072012-Horta-Bus 44 Direcció ENLLOC-Foto. Desc.- Colec.Jordi Vila Traguany.- IMG_5859

Un cop més compartim amb vosaltres un invent que va canviar la vida de la gent dels nostres barris. Transcrivim literalment del magnífic  llibre “L’Abans d’Horta” de l’editorial Efados el següent text: " Amb la generalització dels vehicles de motor d'explosió i amb la creació el 1922 de la Compañía General de Autobuses, s'inicià el servei de transport públic alternatiu al tramvia. El 1925 l'empresa Auto-Omnibus Vallcarca-Coll, SA creà un enllaç des de la Plaça Lesseps, a Gràcia, fins al Coll. El 1927 l'empresa Ribas-Saladrigas inicià la línia Gràcia - el Carmel. Anava de de Lesseps per la Travessera de Dalt, la carretera del Carmel i fins la barriada de can Mans. A partir del 1928 aquesta empresa fou absorbida per la companyia d'Autobuses del Norte de Barcelona, que també es quedà amb la companyia Vallcarca-Coll. La Carretera del Carmel estava en molt mal estat i això propicià que un any després se suspengués el servei fins que es va canviar d'itinerari: de

Som una associació jove, vull dir l'associació es crea a 30 de setembre del 2020, amb membres de provada resiliència, vull dir que podem estar sense seu més de dos anys sense que perdem identitat, amb membres molt perfeccionistes, vull dir capaços de buscar un armari al fons del mar però finalment quedar-se un d'ikea, amb membres erudits de la història, erudits de la medecina, erudits de la fotografia, erudits de la cuina feta a casa, erudits de la coronela, erudits de la botànica, erudits de l'amanida de llenties, erudits de les converses que acaben amb un somriure, erudits del vi, erudits dels "petardos" ... erudits de la vida, podríem estar hores, perquè si hi ha res en aquesta associació és experiència concentrada que brolla i vol compartir un projecte comú.  Tant se val tot el què diem a dalt perquè el que ens fa solvents i grans, el segell que diu aquí hi som per quedar-nos és el "fons d'armari" que presentem avui per a tots els que estiguin in