Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

No fa gaire em va convidar l'arxiver de la catedral de Salamanca a conèixer l'arxiu catedralici i la disposició de l'arxiu històric devia ser molt similar al de St Jeroni de la Vall d'Hebron. Lluís Jordà i Roselló

En Jordi Vila Traguany ens torna a cedir més imatges de les curses y altres aspectes d'interès que es succeïen any rere any a la muntanya on els al·licients mai han faltat. Es coneguda l'afició de molts joves d'improvisar curses a la pujada del Tibidabo (ho dic com a testimoni), amb el canvi de segle la policia va posar mesures i estreta vigilància per posar fi a una persistent "atracció" de la ciutat molt després d'aquelles populars curses.    

  La  Pujada a la Rabassada ,  anomenada històricament  Cursa de la Rabassada  (en castellà,  Carrera en cuesta de La Rabassada ), fou una  pujada de muntanya  internacional que es disputà entre  1922  i  1983 , de manera discontínua, dins el terme municipal de  Barcelona . Organitzada inicialment per la  Penya Rhin  i recuperada després de la  guerra civil espanyola  per la  Penya Motorista Barcelona , la prova es disputava cap a l' octubre , hi participaven  motocicletes  i  automòbils  i discorria per un tram de vora cinc  quilòmetres  de la  carretera de la Rabassada  en direcció  Sant Cugat del Vallès . (Viquipèdia) Gaudiu d'aquestes imatges, que evoquen una festiva realitat multitudinària cada cop més llunyana, que ens facilita en Jordi Vila Traguany. El nostre monestir era un espectador més de les curses i segur que les seves parets van restar grades improvisades mentre no es va construir la gasolinera.  

Jaume Riera Sants va escriure aquest apartat dedicat a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron en el context d'un article genèric dedicat als primers monestirs de jerònims. Aquest article està en el volum STVDIA MONASTICA 50, de l'any 2008. Llibre editat per les edicions de l'Abadia de Montserrat a dia d'avui exhaurit. Per aquest motiu, i donat el seu gran interès documental, m'ha semblat oportú recuperar-lo i posar.lo a l'abast de les persones que poguessin estar interessades en la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.  També és oportú senyalar que hores d'ara cal matisar alguna de les opinions de Jaume Riera. Per exemple, no hi ha certesa, ni acreditació documental, que confirmi el fet de la fundació monàstica com a fruit d'una vot no materialitzat. segons Riera, la manca d'un hereu a la corona i l'existència d'aquest vot incomplert serien la causa de la immediatesa de fer una fundació monàstica jerònima. L'altre, és