Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Us vull convidar des d’aquestes pàgines a participar amb el vostres comentaris, observacions i aportacions que cregueu oportunes en el nostre bloc. La nostra idea és que aquest bloc sigui obert, a l’abast de tothom, i no propietat de cap minoria selecta. Pretenem que el bloc sigui el màxim de participatiu i extensiu a totes aquelles persones que tinguin voluntat d’aportar des de la seva posició individual tot el que sigui d’interès per fer més gran el coneixement del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el paratge natural en el qual es trobava enclavat. L’Associació té com objectiu prioritari la recuperació de la memòria història i la preservació de les restes de l’antic monestir i alhora la rehabilitació del seu entorn natural, d’alt valor ecològic i tan maltractat alhora, malgrat trobar-se dins del Parc Natural de la Serra de Collserola. La intenció final és que el barri on també he viscut, l’antic poble de Sant Genís del Agudells, recuperi,   gaudeixi i faci seu el ve

  El llibre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, escrit per Fèlix Olivé i Guilera, editat l’any 1995 per la parròquia de Sant Jeroni de Montbau, és a dia d’avui una raresa, només localitzable, molt de tant en tant, al mercat de vell. La seva edició va intentar ser el màxim de coincident amb el sisè centenari de la fundació del monestir jerònim, i emmarcat dintre del programa d’actes que en aquells moments es van fer en ocasió de tan important efemèride. El llibre va ser il·lustrat per un altre personatge que va dedicar una bona part de la seva vida a investigar la història i les ruïnes del monestir de Sant Jeroni,   Carles Quintana i Señer. En Carles Quintana,   va fer de les restes de Sant Jeroni un dels seus indrets de passeig habitual. Va recuperar restes ceràmiques que afloraven al seu voltant i   va intentar reconstruir, sobre el paper, la planta del conjunt monacal de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. De manera pràcticament coincident amb el llibre d’en Fèlix Olivé, va publicar u

  Com si d’un joc de pistes es tractés! Mireu de trobar les diferències més significatives...? I quin dels dos és el dibuix original...? LES SOLUCIONS EL PROPER DIA!

  Des de les pàgines del nostre bloc, volem avui donar a conèixer una associació que va néixer l’any 1981, amb la voluntat de protegir, recuperar i defensar el patrimoni natural, històric, cultural i espiritual que existeix a l’entorn d’un altre gran monestir jerònim, Santa Maria de la Murta. L’associació pren el nom d’ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA MURTA. El monestir de la Murta es troba ubicat a la vall d’aquest nom, la Vall de la Murta, un paratge d’alt valor natural i ecològic que des l’Associació d’Amics de la Murta porten més de quaranta anys lluitant per la seva preservació. La Vall de la Murta es troba dins del municipi d’Alzira, capital de la Ribera Alta, comarca del País Valencià. La voluntat d’aquesta associació que ens precedeix en el temps és amb la mateixa que la nostra. La plena recuperació de la memòria històrica i monumental de l’antic monestir jerònim i la preservació del seu espai natural. A tall d’exemple, permeteu-me que us faci arribar aquest enllaç amb la seva pà

  L’orde jerònima a la Corona d’Aragó va néixer al País Valencià. El seu primer monestir, al marge d’una frustrada fundació al Pla de Xàbia, fou el de Sant Jeroni de Cotalba, però aquesta comunitat no fou l’única existent en aquest territori. D’aquesta casa matriu en varen néixer altres que es distribuïren per València i Catalunya. Avui parlarem d’un altre important cenobi fill de Cotalba, Santa Maria de la Murta, situat a la comarca de la Ribera Alta, dins del municipi d’Alzira. La seva història es remunta a finals de la primera dècada del segle XV, quan el prior de Sant Jeroni de Cotalba, Fra Domènec Lloret i un grup de monjos d’aquest monestir s’adreçaren a un indret proper a Alzira, la Vall de la Murta, per bastir una fundació. El nou monestir va prendre el nom de Santa Maria de la Murta. Consta també durant aquest primer període de la vida de la naixent comunitat jerònima la visita al cenobi de Sant Vicenç Ferrer. L’obra inicial que correspondria, a l’església i a alguna dependènc

  La subhasta del bens del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron produïda durant el Trienni liberal, té la virtut d’enumerar la seva tipologia i qualificació, aspecte aquest que permet identificar moltes de les possessions de l’antic cenobi jerònim. En el transcurs dels dies 17 i 18 de març de 1822, el Diari de Barcelona, va publicar la relació dels bens expropiats per l’estat al monestir de Sant Jeroni, (dels qual ja vam donar referència en un apunt anterior a aquest bloc (1) , de manera prèvia a la seva subhasta pública. Entre tots els bens ressenyats figurava: “un bosque llamado Tres Creus, de 8 mojadas...” (2) Aquesta denominació ens aporta una informació de gran interès, i ens indica que el nom d’aquest bosc procedia de l’existència òbvia de tres creus. La importància d’aquestes creus devia ser tan gran que li havia donat nom al bosc que era al seu voltant. I a on ens porta tota aquesta informació? Doncs òbviament al Calvari de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que existia dam

Els dubtes sobre la identitat real de Jaime Alfonso de Baena, o sobre Alfonso de Baena difícilment s’esvairan, tot i que en principi els especialistes, des de Salvador Sanpere i Miquel, a principis del segle XX   fins ara, pensen que es tracta de la mateixa persona. Del que no hi ha dubte és sobre el seu origen andalús, amb tota probabilitat cordovès i més concretament de la localitat de Baena.   Les primeres referències   que tenim a Catalunya sobre Jaime Alfonso de Baena   es remunten a la dècada de 1460, dades aquestes ja assenyalades per Sanpere i Miquel: “Encuentro, en efecto, un Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos,   que eran la cuarta parte de lo que le havia de abonar según contrata por la construcción   y labra del claustro de dicho monasterio” (1) L'any 1948 Josep M. Madurell, va edita

SANT CEBRIÀ I SANTA JUSTINA (HORTA) L'eremitori és a la contrada de «Les Eures», prop d'El Laberint del Marquès d'Alfarràs, al terme de l'antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, ara sufragània de Sant Joan d'Horta. Sabem que pel 1493 l'ocupen els «hermitans del pare Fransesch de Paula» i que hi resideix fra Bernat Boyl, el famós benedictí que acompanyà Colom a Amèrica. Segons la tradició, el visitaren sant Francesc d'Assís i sant Ignasi de Loyola .(361) Abans el freqüentaven molt els veïns d'Horta i Sant Andreu de Palomar. El dibuix de Joan Baixas (làmina 13) ens il·lustra com era l'ermita abans de la infortunada restauració. Ja que es tracta d'uns sants que són molt venerats, la col·lecció de goigs és exuberant. Reproduïm els que foren impresos per Francesc Surià, al segle XVIII (làmina 10), tipogràficament uns dels més esplèndids de la gogística catalana. Entre les impressions del segle XIX i principis del xx, cal comptar les d'«E

  Reproduïm de manera literal l’article aparegut al diari LEVANTE de València, del dia 30 de setembre de l’any 2015, en el qual figura una reflexió al voltant de la celebració de la festivitat de Sant Jeroni. L’article signat per Josep Miquel Bausset, fa referència al paper fonamental del sant com a traductor de la Biblia, i com a doctor de l’església catòlica. Article breu i concís, malgrat el seu to religiós i emmarcat al País Valenciá, em sembla d’interès per conèixer una de les personalitats que més han influït en l’església i que va ser el referent obligat de l’orde religiós que va prendre el seu nom. Lluís Jordà i Roselló “Hui 30 de setembre celebrem la festa de Sant Jeroni, un sant Pare de l´Esglesia que ens recorda la importància de la Paraula de Déu. La Sagrada Escriptura, en la vida de l´Església, és com la llum que precedeix el misteri de la fe, ja que és en l´Escriptura que Déu continua parlant al nostre món. Jeroni, anomenat "lletrat d´autoritat indiscutible en

Durant el procés de restauració de les voltes de l’església de Sant Martí de Cerdanyola, es va descobrir un conjunt esplèndid de ceràmica dels segles XVI i principis del XVII que serví de material de rebliment de l’espai existent entre la volta i el forjat. L’aparent actitud absentista del monestir en la construcció de la nova església parroquial, certa en l’aspecte econòmic, no ho era tant en el seguiment de les obres. Això es pot interpretar molt bé a partir del considerable nombre de documentació conservada, encara a dia d’avui a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, relativa a les obres de Sant Martí de Cerdanyola. La modernitat de les obres de la nova església parroquial, a la romana, és a dir renaixentistes, no és però el motiu d’aquest apunt al bloc, sinó l’existència a la volta d’un element ceràmic molt interessant que ens apropa a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La feliç aparició, entre moltes altres restes ceràmiques, d’una plat amb l’escut heràldic jerònim, tot i que fragmentat

El mes de juliol de l’any 2018 el malaguanyat Jordi Casanovas Miró, tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, sempre amatent als nostres precs, ens va remetre la fitxa d’una clau de volta que es trobava als fons del museu, procedent de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Única documentació aleshores que teníem en relació amb aquesta peça. La fitxa bàsica adjunta a aquesta foto aportava escassa informació. Sant Jordi matant el drac.   Segle. XV. Mestre anònim. Relleu en pedra de mides 35 X 57 cm. Antic fons de Museus 1929. Reserva RS2. Prestg. 02 Nivell 1. MNAC 156075-000. Bé, com es pot comprovar molt poca informació, però si que assenyalava que era procedent de l’antic fons de Museus de l’any 1929. Això en definitiva indicava que havia entrat de manera indirecta al museu, o anterior a la seva creació. Cal tenir present que el Museu d’Art de Catalunya, antecedent de l’actual es va crear l’any 1934. És important tenir present aquestes dates per interpretar que

  En els Diario de Barcelona dels dies 17 i 18 de març de 1822, va sortir la relació dels diferents bens expropiats per l’estat, i que es posaven en pública subhasta, després d’haver suprimit el seu propietari legal, el monestir   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, víctima de la desamortització duta a terme pel govern liberal. El nivell de detall dels bens posats a subhasta té molta importància, perquè ens dona pistes sobre la gran quantitat de propietats que el monestir tenia a les dues vessants de la serra de Collserola. Ens parla dels immobles que pertanyien al monestir, dependències, serveis, cases, granges, terres, boscos, vinyes, etc..., i també ens aporta informació sobre l’impacte de l’incendi patit pel convent a l’inici de la guerra del francès, i encara no refet l’any 1822. Tot i que la subhasta es va dur a terme, les propietats foren retornades al monestir en el moment que el govern liberal fou derrocat, l’any 1823, per la irrupció  a l’estat espanyol de l’exercit francès,