Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2022

Pindola - QUADRE DE SANT GENÍS DELS AGUDELLS

  Forma part del nostre interès posar en coneixement de totes les persones preocupades pel patrimoni, donar informació sobre totes aquelles peces que apareixen al mercat, i que tenen vinculació amb el monestir de Sant Jeroni i també relacionades amb les seves antigues parròquies.   Actualment ha aparegut en pública subhasta un interessant quadre sobre Sant Genís dels Agudells. Per les característiques del quadre, del que es desconeix l’autoria, es podria emmarcar dins del període artístic del noucentisme català, i en un marc temporal que abastaria dels anys vint als trenta del segle passat. El quadre sense abandonar un cert toc naïf presenta trets de qualitat, cosa que   denota que el seu autor era un pintor qualificat. Incorporem l’enllaç per si algú vol disposar de major informació al respecte. enllaç todocoleccion

CERIMÒNIA D'AUTENTICACIÓ DE RELIQUIES FETA A L’ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON EL DIA 3 D’OCTUBRE DE 1530

  L’incendi de la sagristia antiga del monestir l’any 1433 va malbaratar moltes relíquies, i de moltes altres en va fer perdre coneixement de qui pertanyien i també qui les havia donat. Això va provocar desconcert en la comunitat en no saber reconèixer quines podien ser autèntiques i quines falses . “Otras muchas relíquias dexo la misma reyna (Violant de Bar) para gua(r)necer de las quales se ha perdido el nombre, por ocasion que se pego fuego en la sacristia antigua quando aun estavan los religiosos en el monasterio antiguo, y assi se quemaron los titulos de las dichas relíquies y aun mucha parte dellas que fue en el año de 1433, y las que quedaron se pusieron todas juntas dentro de un reliquiario muy precioso, y son muchas estas relíquias que allí estan.” Molts anys després, ja en ple segle XVI, el prior del monestir de Sant Jeroni es va adreçar al bisbe auxiliar de Barcelona i bisbe de Tessalònica, Joan Miralles, a fi i efecte que mitjançant una cerimònia solemne donés carta de

Píndola - Acta Fundacional de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (Any 1393)

  Veieu aquest pergamí que al desplegar-lo per poder llegir el contingut i per el millor arxivat en la biblioteca, va deixar aquest escrit a la vista on queda palès la fundació del nostre monestir. L'acta fundacional del reial monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. L'escrit menciona la reina d'Aragó, Violant de Bar, la responsable de la fundació del monestir. Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

Píndola - La Salvaguarda reial i l’Ensenya reial de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

  Veieu a continuació l’Escut de Salvaguarda reial (segle XV), procedent de la Vall d’Hebron que actualment està al Museu Vicenç Ros de Martorell. Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany “La reina Violant malgrat les adversitats no deixà mai de preocupar-se per la seva fundació monàstica fins el moment de la seva mort ocorreguda l’any 1431. Fou aleshores l’esposa d’Alfons el Magnànim, Maria de Castella qui a la mort de Violant de Bar prengué el seu testimoni, testimoni que no va voler prendre en vida de la reina vidua, potser com a deferència envers la finada. La nova dinastia Trastàmara era procliu a afavorir la nova orde jerònima, d’igual manera que la dinastia Trastàmara regnant a Castella. Maria com a lloctinent dels regnes peninsulars de la corona, afavorí la continuació de les obres al monestir de la vall d’Hebron també sota tutela exclussiva de la casa reial com havia fet abans Violant. És coneguda l’existència d’una visita de la reina Maria al cenobi l’any 1438, constatant l

Píndola - L’ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DELS AGUDELLS VISTA PER FELIU ELIAS I BRACONS

  Un dels grans dibuixants, pintors i teòrics de l’art de la primera meitat del segle XX, va ser Feliu Elias i Bracons. Signava amb diferents pseudònims, Apa com a dibuixant, i Joan Sacs quan escrivia com a teòric d’art. Les pintures sempre anaven signades amb el seu nom real, Feliu Elias. Ens els seus inicis com a pintor va rebre una notable influència postmodernista d’Isidre Nonell, per acostar-se posteriorment cada vegada més vers l’hiperrealisme, proper al realisme màgic de la Neue Sachlichkeit alemanya. Salvador Dalí tenia Feliu Elias com un dels seus referents pictòrics.  Sant Genís dels Agudells. Feliu Elias

Píndola - DARIO DE REGOYOS I SANT GENÍS DELS AGUDELLS

  L’indret de Sant Genís va mantenir fins els anys cinquanta del segle XX un magnífic entorn rural a tocar de Barcelona. Això el va convertir en un indret d’especial interès per a molts artistes. Dario de Regoyos, com altres pintors també va escollir Sant Genís dels Agudells per plasmar l’església i el seu entorn  natural immediat. La Galeria Setdart de Barcelona ha tret a subhasta aquesta magnífica pintura de caire impressionista però amb regust naïf que recull l’entorn de Sant Genís impregnada d’aquests colors vius tan característics de les obres de Dario de Regoyos. Dario de Regoyos va morir a Barcelona l’any 1913, víctima d’una afecció cancerígena. La seva darrera etapa pictòrica desenvolupada  essencialment a Catalunya va ser sobretot paisatgística. La seva darrera exposició es va presentar l’any de la seva mort a les Galeries Dalmau de Barcelona.  Lluís Jordà i Roselló Dario de Regoyos. Sant Genís dels Agudells. Galeria de subhastes Setdart. Barcelona

UN ITINERARI MONACAL PER LA SERRA DE COLLSEROLA

  El gran monestir que va néixer a la falda de la Serra de Collserola, al seu vessant del Vallès, és el de Sant Cugat del Vallès, en això no hi ha cap mena de discussió. Si miren quins monestirs es van fundar a redós de Collserola al seu costat de mar, aniríem des de Santa Maria de Pedralbes, passant pels caputxins de Sarrià, fins arribar finalment al nostre monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.  I evidentment estaríem parlant d’una certesa, però hauríem oblidat altres fundacions monacals que es van crear  a recer de la serra de Collserola. Algunes van prosperar i van tenir una altra destinació final, l menys eren dependències d’un altre monestir aliè a la serra, i altres senzillament van caure en l’oblit més absolut. Intentaré de manera breu fer un petit itinerari monacal per la serra de Collserola, o almenys vinculat amb el món monàstic, i de ben segur que ens aportarà alguna sorpresa. Iniciarem el camí per una ermita de la que hem parlat força darrerament i ens és prou conegu

Píndola - Corona de la Reina Violant de Bar (SYRA Senyor Yolant Reina d'Aragó)

  Tornem a parlar de Violant de Bar la reina que va fer possible el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, malgrat la forta oposició d'altres membres de la família. " El 1393 va fundar el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a prop de Barcelona. Sota la seva protecció i la del rei es va establir el Consistori de la Gaya Ciencia, seguint el model del Consistori de Tolosa, que hauria d'instituir els Jocs Florals, certamen poètic inspirat en la tradició provençal, i que se celebraren per primer cop l'any 1393. El 1396, un accident de cacera va posar fi a la vida del Descurat. El rei moria sense descendència masculina i la corona corresponia al seu germà, Martí. Els ques'havien oposat a aquella situació, amb el Consell de Cent de Barcelona al capdavant, van maniobrar amb rapidesa i, com que Martí era a Sicília, van donar tot el suport a la nova reina, Maria de Luna, que va prendre les regnes del govern amb energia i va iniciar un procés contra aquel

LA PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ DE CERDANYOLA I LA SEVA DEPENDÈNCIA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

  El monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es va fer càrrec de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola a partir de l’any 1546. Per una butlla emesa a Roma pel papa Pau III, la parròquia va perdre la seva autonomia i dependència del bisbat de Barcelona, transformant-se en un vicariat perpetu sota el control directe del monestir jerònim. Sant Jeroni va passar a tenir control directe del seu servei litúrgic, a través d’un monjo de l’ordre que actuà com a vicari, desapareixent la figura del rector de la parròquia fins l’any 1835, moment en que l’establiment de les lleis de desamortització van comportar el retorn de la parròquia sota control del bisbat de Barcelona. Durant gairebé tres-cents anys, Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va exercir a més de la cura de les ànimes el control econòmic de les rendes parroquials, és a dir ostentava el domini administratiu i econòmic dels bens de l’antiga parròquia. Aquesta situació lluny de ser acceptada, va comportar sovint nombroses tensions amb

Píndola - SANT JOAN D’HORTA SEGONS JOAN MIRÓ

  Sempre lamentarem la pèrdua de la vella parròquia de Sant Joan d’Horta, en un moment, l’any 1909 que els serveis religiosos ja havien passat a la nova església. L’actuació desenfrenada i absurda d’uns exaltats durant la Setmana Tràgica va provocar un greu incendi i va causar la seva ruïna definitiva. Per sort en ocasions ens apareixen velles fotografies, dibuixos o fins i tot quadres que ens ajuden a rememorar la seva existència. Avui reproduïm el quadre que Joan Miró va fer de la vella parròquia d’Horta. La pintura correspon al primer moment de Joan Miró quan el pintor era encara allunyat del surrealisme, però fortament impregnat d’una influència fauvista que apuntava també vers un cubisme incipient. Quedi aquí el testimoni de la malaguanyada església. Lluis Jordà i Roselló Ermita de Sant Joan d’Horta. Fundació Miró. Barcelona

TRASLLAT DE L’ARXIU DE SANT JERONI EXISTENT A HORTA A L’ARXIU DIOCESÀ

  Hem parlat en diverses ocasions de la descoberta del que quedava de l’arxiu de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que es trobava a les golfes de la rectoria de l’antiga església parroquial de Sant Joan d’Horta. Hem esmentat també el paper que va tenir Josep Fiter Inglés, insigne prohom de la Renaixença, en la descoberta d’aquest arxiu, la seva divulgació, i la preservació de més de cent manuscrits que després van dormir molts anys a l’arxiu històric del C.E.C. També vam intentar reivindicar la figura de l’humil rector Mn. Tomàs Casas, rector d’Horta de 1871 fins a 1903, qui possiblement alertà Fiter del mal estat en el que es trobava preservat aquell històric arxiu. Ara tocaria parlar del paper de Gaietà Barraquer, personatge aquest molt crític amb l’actuació de Mn. Casas, per la dispersió a la que sotmeté l’arxiu, però responsable a la fi, (tard i malament) del salvament i trasllat del que quedava de l’arxiu de Sant Jeroni a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. El 19 de novembre de 1902, és