Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

El convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron quan la invasió napoleònica, hi va fer posada una columna francesa. els frares van emmetzinar l'aigua  i els aliments per tal de matar-los. Els soldats se'n van témer i no volgueren tastar res sense que primer en mengessin els frares, i uns  i altres van morir emmetzinats. Altres tropes  franceses, sabedores del fet, van calar foc al convent. (joanamades.cat) BIBLIOGRAFIA AMADES, Joan. Excursió llegendària pel Pla de Barcelona. Biblioteca de Tradicions Populars 3. Ed. facsímil. Generalitat de Catalunya. Barcelona 2001.

Francesc Gras i Elias va fer un recull esquemàtic de biografies d’escriptors catalans de finals del segle XIX. Aquest recull va prendre el nom de Siluetes d’Escriptors Catalans del segle XIX. Dividit i editat en quatre llibrets diferents, va començar a ser publicat per la Biblioteca Popular de l’Avenç a partir de l’any 1909. La darrera publicació, la quarta sèrie d’escriptors va ser editada l’any 1913. Dins de la primera sèrie, la corresponent a l’any 1909, hi ha una semblança de l’escriptor Victor Balaguer. No la transcriuré sencera, sinó exclusivament  el fragment que fa referència a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, per l’interès que ens mereix dintre de la historiografia de l’indret on havia existit el nostre monestir jerònim, i on durant un breu espai de temps, va residir aquest insigne escriptor català de la Renaixença. “ L’Hostal de Sant Geroni de la Vall d’Hebron, lo que fou monestir, les terres del voltant i el cementiri de Sant Genís dels Agudells, havien sigut adquirits p

Victor Balaguer prohom de la Renaixença i polític liberal, un dels màxims protagonistes de la cultura catalana del segle XIX, va tenir en un moment puntual relació amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La pregunta podria ser, quina relació va poder tenir aquest indret amb Victor Balaguer, sobretot perquè quan aquest va néixer, l’any 824, era a punt de produir-se la desamortització definitiva del convent de l’any 1835? Potser paga la pena fer una mica d’història. Ens hem de remuntar al trienni liberal, en aquest període es va produir el primer intent de desamortització de Sant Jeroni. Desamortització que va resultar fallida i a la fi d’aquest període les propietats i terres subhastades van ser retornades als seus propietaris originals, els monjos de la Vall d’Hebron. Gaietà Barraquer fa relació dels bens subhastats durant aquest període pertanyents en origen al convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Bens que malgrat haver estat retornats als monjos l’any 1823, van ser novame

Agustí Duran i Sanpere, director de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, preservador durant la guerra de tants i tants arxius religiosos i privats, i fundador del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, mai deixarà de sorprendre'ns... Furgant al seu Arxiu personal, radicat a Cervera, vaig localitzar finalment una caixa on s'assenyalava en el seu contingut: "Vida religiosa, parròquies, esglésies, convents de Barcelona "   i entre un nombre significatiu de carpetes figurava una corresponent a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Al seu interior, entre gran quantitat d'anotacions, apunts i petites fitxes, dades disperses moltes d'elles, van aparèixer dues fotos en concret, amb la data al seu dors, 4 de febrer de 1935. Eureka! je l'ai trouvé! De fet tot va començar anant al darrere d'obtenir dades sobre una oblidada excavació, suposadament arqueològica, duta a terme a Sant Jeroni, en una data posterior a la ja coneguda de l’any 192

Una troballa sobre Sant Jeroni de la Vall d'Hebron Donem gràcies al blog de Joan Bermúdez Pàgina 6 del document adjunt Veure document sencer:  RETRAT N. 25 VÍCTOR BALAGUER I CIRERA (1824-1901)

De les tres ermites existents al voltant del recinte monàstic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la més important fou sense cap mena de dubte la del Sant Sepulcre. Malgrat la seva prominència, les referències escrites en relació a aquesta ermita són sempre vagues i no ens permeten fer una idea clara de quina era la seva disposició i estructura. Bernat de Bransi a les respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, l’any 1789, fa referència a les ermites del monestir de Sant Jeroni, i molt en especial a la del Sant Sepulcre. En raó a la seva importància principal, Bransi va assenyalar fins i tot qui era l’autor de la seva traça (mestre d’obres) i l’any de construcció: “Encima de la huerta hai un pequeño hermosa jardín, y en él se halla un heromitorio del Santo Sepulcro de nuestro divino redentor, edificado según el diseño o traza que traxo de Jerusalén el padre   fray Jaime Paguera, profeso de la misma real casa antes de vestir el sayal monástico en 1533. En el dia està un tanto v

La visió del setge de la ciutat de Barcelona, presa des de l’òptica dels assetjats s’ha conegut per fi gràcies a la localització de la narració feta per  Josep de Margarit i de Biure. El setge de la ciutat portat a terme per les tropes de sa Majestat Catòlica, sota el guiatge de Joan Josep d’Àustria i el marquès de Mortara, va provocar greus conseqüències en quant a pèrdua de vides humanes, empitjorades en gran manera per l’efecte de la pesta. L’obra, inèdita, té per títol Relation fidèle et exacte du siège de Barcelona fait par les espagnols en annés 1651 et 1652 . Aquesta obra malgrat no estar signada, ha estat atribuïda a Josep de Margarit i de Biure per l’historiador Pere Cristòfol i Escorça, i es troba dipositada actualment a la Biblioteca Nacional de França. Josep de Margarit fou el defensor més acèrrim dels interessos militars catalans vinculats a la Corona de França durant la guerra dels Segadors. Fou també qui va tenir la màxima responsabilitat de la defensa de la ciutat d