Passa al contingut principal

Entrades

Curiositats

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i els seus monjos - FRA JERONI ONOFRE (JERÓNIMO ONOFRIO)

La humilitat dels frares jerònims i la seva disposició innata a l’anonimat, ha fet que molts dels monjos il·lustres que poguessin haver viscut en el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron hagin restat completament desconeguts. Per aquesta raó és significativa la importància de la seva petja, quan un dels monjos és àmpliament reconegut per la seva pròpia comunitat en motiu dels serveis prestats al monestir. Aquest seria el cas de Jeroni Onofre o Onofrio, cognom aquest darrer que devia tenir aquest monjo llec del qual vam parlar al seu dia en reconèixer la seva autoria com a constructor de l’ermita de Sant Onofre. Jerónimo Onofrio, natural del regne de Granada, servidor del rei Ferran el Catòlic i reconegut matemàtic i docte enginyer. Un monjo molt especial al servei del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. D’aquest humil frare sabem que fou ell qui dissenyà i executà, no tan sols l’ermita de Sant Onofre, sinó també, una de les obres d’enginyeria cabdals del monestir
Entrades recents

Pindola - La fundadora de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Adjunto una fotografia del panteó reial del Monestir de Poblet actualment en reconstrucció. Veieu la tomba de Violant de Bar, fundadora del nostre monestir a l'any 1393, al costat del seu marit i rei Joan el Caçador. Toni Barriendos Violant de Bar

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron i Sant Genís dels Agudells. Les Fonts al voltant.

LES FONTS DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I SANT GENÍS DELS AGUDELLS De la mateixa manera que he considerat important fer arribar als interessats en la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, de manera extractada, el que s’explica sobre les   mines d’aigua a l’ATLES DE L’AIGUA, també crec necessari fer el mateix amb les fonts. Cal recordar per a tots aquells que considerin aquesta informació escadussera i limitada, que poden acudir a aquest número especial editat per la revista EL POU, l’any 2019 a fi i efecte de conèixer amb major detall tot el que fa referència a les fonts del Districte d’Horta-Guinardó. Limito per tant de manera exclusiva, aquesta informació a les fonts d’aigua que puguin tenir alguna relació, més o menys directa, amb el nostre monestir i/o amb Sant Genís dels Agudells. Lluís Jordà i Roselló Tota la zona que actualment conforma el territori del Districte d’Horta-Guinardó era rural i muntanyenc i ric en aigua subterrània que en molts casos af

LES MINES D’AIGUA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I SANT GENÍS DELS AGUDELLS

REVISTA EL POU. ATLES DE L’AIGUA (DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ) Considero important fer arribar als interessats en la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la informació recollida a l’ATLES DE L’AIGUA editat per la revista EL POU, en un número especial de l’any 2019. Publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Limito aquesta informació, de manera exclusiva, a les mines d’aigua que poguessin tenir alguna relació amb el nostre monestir i/o amb Sant Genís dels Agudells. Lluís Jordà i Roselló Les mines d’aigua semblen tenir origen fa uns milers d’anys a l’antiga Pèrsia, actual Iran. Són els denominats qanats, una excavació d’una galeria que s’endinsa a la muntanya amb un suau pendent i un canal central que recull l’aigua de la capa freàtica i les filtracions per conduir-la a l’exterior. Al llarg del recorregut hi ha pous de ventilació o d’accés. Hi ha mines de desenes de quilòmetres. La tècnica va ser exportada i ha estat utilitzada per tot

Sant Jeroni de la Vall d'Hebron - LLIBRE BARCELONA I LA SEVA HISTÒRIA VOL I de l'Agustí Duran i Sanpere

  En el LLIBRE BARCELONA I LA SEVA HISTÒRIA VOL I de l'Agustí Duran i Sanpere es parla profusament de sant Jeroni de la Vall d'Hebron. És l'article més llarg que aquest il·lustre historiador i arxiver va fer mai del nostre monestir. Per aquest motiu considerem d'interès posar el seu contingut a l'abast dels nostres lectors. Lluís Jordà i Roselló Accés al document PDF:  LLIBRE BARCELONA i LA SEVA HISTÒRIA, Capítol 2

Píndola - CARTA DE VIOLANT DE BAR COMUNICANT LA MORT DEL SEU MARIT JOAN I AL SEU PARE

  Per la importància que va suposar per al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron la mort del rei Joan I, m’ha semblat oportú donar a conèixer la carta que la reina Violant va adreçar al seu pare, el duc Robert de Bar, comunicant-li la mort del seu espòs. La mort de Joan I i la mala relació personal de Violant de Bar amb el nou rei Martí, germà del finat, i la seva esposa Maria de Luna, va fer que la jove vídua portés a partir del moment de la mort del seu marit una vida completament allunyada de la cort. També va comportar la fi de les obres al monestir de Sant Jeroni, que van quedar limitades a la construcció de l’església del monestir. El rei va morir el dia 19 de maig de 1396, i la jove reina conscient de la seva difícil posició a la cort va escriure desconsolada al seu pare, gairebé mig mes després de la mort del seu marit: “ no puix scusar a vós scriure la dita mort, per la qual romanch molt trista e desconortada, e seré toststemps de ma vida”. La comunicació de la mor

L’ASIMETRIA PRÒPIA D’ARNAU BARGUÉS ESTAVA APLICADA A SANT JERONI?

  La única obra atribuïda a Arnau Bargués dins del complex monàstic de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron   va ser l’església conventual. Fins aquí cap especialista en arquitectura medieval ho posa en dubte. Desgraciadament, la descripció de l’església   sempre   escassa a les fonts més antigues o coetànies, ens planteja més dubtes, no tant en relació a la disposició de la seva planta i les claus de volta de la coberta, sinó en relació a la distribució dels seus punts de llum. Tot fa pensar que la façana disposava d’una rosassa i cada tram de volta (quatre en total), estava dotat d’un esvelt finestral, un per costat, amb un total de vuit. Això, òbviament abans de la construcció del campanar, que en devia amagar un. El problema relatiu a la il·luminació es planteja quan arribem a l’absis, l’anomenada per les fonts, capella major. Dibuix recollit per Gaieta Barraquer on es veu l’inici de la rosassa gòtica de la façana de l’església Carles Quintana, a través de les descripcions per ell c