Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Dibuix de Louis François Lejeune,  dins l’obra d’Alexandre de Laborde, Le Voyage Pittoresque en Espagne Aquest monestir jerònim fou erigit a instancies del rei Ferran el Catòlic damunt d’una antiga església mossàrab d’origen anterior a la conquesta musulmana. L’indret guardava la memòria dels primers màrtirs perseguits i executats en temps de Dioclecià. D’aquí el nom de la santa al que fou dedicat el monestir, Santa Engràcia. L’edifici bastit en el darrer període del gòtic, barrejant l’estil plateresc i mudèjar, fou restaurat durant la segona meitat del segle XVIII, aconseguint una mescla estilística de caràcter eclèctic. El monestir disposava també d’un magnífic claustre de dos pisos que fou iniciat en temps de l’emperador Carles i que seguia la mateixa tònica estilística que la resta del conjunt cenobític. El monestir va tenir una dilatada història que fou interrompuda de manera sobtada durant la guerra del francès, patint grans danys en la seva estructura per ser un dels front

  Ernest Zaragoza Pascual és un dels estudiosos més importants en matèria d'història monacal  de Catalunya. No obstant, l'orde jerònim a Catalunya no ha estat massa analitzat (que sapiguem) per aquest autor..  És per aquest motiu que tot i que sigui de manera indirecte, em sembla del màxim interès donar a conèixer un article escrit per l'Ernest Zaragoza  sobre els monjos de Sant Feliu de Guíxols que van professar dins l'orde jerònim, i en especial Narcís Vergés, prior que fou en diverses ocasions de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Continuant doncs amb el criteri de fer extensius estudis o treballs que no són massa assequibles per la seva especificitat, seguidament transcric de manera literal l'article anomenat JERÒNIMS GUIXOLENCS, que figura dins del llibre  Recull de documents i Articles d'Història Guixolenca , volum 3 editat per l'Abadia de Montserrat l'any 2007. JERÒNIMS GUIXOLENCS “Dos eren els   monestirs que els monjos jerònims tingueren a

 

  En llenguatge laboral d’avui dia entendríem que els llibres de costums dels monestirs eren en realitat un Manual de Procediments. És a dir eren les guies de les diferents activitats i tasques que es portaven a terme dins els monestirs. Tant les exclusivament litúrgiques, com les específicament laborals. Els costums es van anar adaptant a tot allò que els Capítols Generals de l’orde jerònim anaven estipulant com a normes a seguir d’obligat compliment. Per aquest motiu els Costums s’havien d’anar refent per seguir les regles que paulativament l’orde proposava, adaptant-les a la casuística de cada monestir. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, disposava d’un Llibre de Costums escrit a finals del segle XVI, del que conservem una còpia feta l’any 1732, en haver-se perdut l’original que havia d’estar disposat sempre al cor. Justament és aquesta còpia l’únic referent que disposem dels Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en haver-se perdut tots els altres llibres de Costums, així com

  La recuperació de la memòria del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron passa per salvaguardar les restes materials i arqueològiques del vell cenobi que han sobreviscut a la seva ruïna. Millorar l'accés a aquest antic indret històric refent els antics camins perduts, i protegint el seu entorn natural, recuperant hortes, fonts, bancals i mines d'aigua.   La voluntat de l'associació és convertir de nou aquest indret en el verger del qual en parlava el pare Norberto Caimo a mitjans del segle XVIII, i retornar-li la dignitat que mereix. També recollir tota la documentació que aporti informació relativa al nostre monestir i fer-la assequible als estudiosos i a totes aquelles persones que vulguin tenir un major coneixement de la història d'aquest monestir jerònim.  És amb aquesta voluntat que l'Associació d'Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron està creant una biblioteca especialitzada en tots els àmbits que puguin tenir relació amb el n

  A la fi del segle XIX les restes del monestir eren les que es veu en blanc i negre, sobreposades al dibuix d'en Pau Rigalt. El dibuix d'en Pau Rigalt es va fer fet durant la segona meitat del anys vint del segle XIX. Actualment conservat al MNAC procedent de la col·lecció Casellas.