Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Malgrat els anys que té aquest video crec que és un dels millors per entendre la importància històrica i vàlua artística del primer monestir jeroni de la Corona d'Aragó i casa matriu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Lluís Jordà i Roselló Accés al video  youtube

  Juan Agustin Cean Bermudez en el volum V pag. 241. de l’obra  Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores de Bellas Artes en España , obra publicada en 6 volums per la Real Academia Pública de San Fernando a Madrid l’any 1800 , assigna un quadre de ma del pintor Antoni VIladomat, dins el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta pintura segons Cean Bermúdez corresponia a: “EL LAVATORIO A LOS APOSTOLES DE DIEZ PIES DE ANCHO Y SEIS DE ALTO” (1) ( de mides aprox. 3,00 m. d’ample x 1,80 m. d’alt) Segons el mateix Cean Bermúdez, pag 239 Vol V. hi ha constància que l’any 1738 Antoni Viladomat va pintar dues teles per les que va cobrar la quantitat de 300 lliures, amb dos temes característics de la iconografia eucarística; una era un sant sopar, i l’altra un lavatori. Les dues amb destinació a la catedral de Barcelona. I apostil·la “con figuras de tamaño del natural”. (2) És a dir que estem parlant de pintures de grans dimensions. Aquest lavatori tindria possiblement sim

  és una notícia del  2 d'agost, 2017 Accés a la noticia i al video  La sexta noticies

  El pare Gaieta Barraquer en el seu llibre Los religiosos en   Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , obra en quatre volums que va parèixer l’any 1918, incorpora al seu escrit sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron una fotografia   d’un reliquiari de Sant Genís dels Agudells. La fotografia és l'únic testimoni d’aquesta magnífica peça d’orfebreria a dia d’avui desapareguda, permet interpretar certes característiques d’aquesta obra. Una primera impressió apunta a una peça renaixentista amb reminiscències encara gòtiques. El peu del reliquiari recorda el corresponent al Lignum Crucis de Sant Jeroni, cosa que permetria atribuir-li un moment temporal concret i similar. La primera meitat segle XVI. L’obra podria ser atribuïda fins i tot al mateix artífex, un argenter de Barcelona. La peça seria de plata sobredaurada com la creu del Lignum Crucis de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Lluís Jordà i Roselló Lignum Crucis de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

  COSTUMS POPULARS DE BARCELONA JOAN AMADES BUTLLETI CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA   Nº 418 MARÇ 1930 - PAGS. 86/87 JOAN AMADES VA DEIXAR ESCRITS TOT UN SEGUIT D'ARTICLES SOBRE LES FESTES POPULARS DE BARCELONA, VAN ANAR APAREIXENT EN DIFERENTS BUTLLETINS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA FINS A COMPLETAR UN ANY FESTIU SENCER. ÒBVIAMENT NO ES PODIA OBLIDAR DE LA FESTIVITAT DE SANT JERONI EL DIA 30 DE SETEMBRE.

  Fra Josep Serra va patir durament l’efecte del setge de 1697 i també l’impacte d’una significativa part de la guerra de Successió. Aquesta continuada situació anòmala va empitjorar de ben segur la precària salut d’aquest bon prior, que en tractar-se ja d’una persona d’edat avançada va veure com l’evolució dels esdeveniments bèl·lics alhora que afectaven el monestir, l’afeblien a ell de cos i d’ànima. La renúncia del Pare Serra va comportar la immediata elecció d’un nou prior, fra Antoni Ferrer, qui va agafar el seu testimoni i va prendre les regnes del convent en un moment encara molt convuls, en ple setge de la ciutat de Barcelona. Però potser cal llegir el que fr. Juan Nuñez va escriure d’aquest nou prior, fra Antoni Ferrer, en el Capítol XV del tercer llibre pertanyent a la Quinta Parte de la Historia de la Orden de San Jerónimo (1) que ostenta el títol de “ Siguen los siervos de Dios que fallecieron en dicho Real Monasterio de Vall de Hebrón ”: (2) “ El cuarto en la lista