Passa al contingut principal

Píndola - del VIAJE LITERARIO A LAS IGLESIAS DE ESPAÑA VOL. XIX JAIME VILLANUEVA (1765-1824)

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA

Edició pòstuma. Madrid 1851

CARTA CXXXII.

Pags. 41-42

Viniendo después al monasterio de Padres jerónimos de Valdebron donde hallamos en su biblioteca algunas buenas ediciones españolas del siglo XV. Tal es la traducción castellana de Q. Curcio, hecha por Lluís Fenollet, natural de Játiva, impresa en Barcelona en 1481, de que ya habló XImeno. El Arbor Scientiae de  Raimundo Llull, impreso allí mismo por Pedro Posa, catalán, en 1482, edición desconocida a Nicolás  Antonio. Tampoco conoció este bibliógrafo una obra de fr. Petrum de  Castrovol, que hay aquí con este epígrafe:  Incipit Tractatus super libros Phisicorum compilatus  per Fr.  Petrum  de Castrovol, ordinis fratrum minorum at de sacrae theologiae magistrum, natione hispanum, de regió Legionense, et de villa vocata Mayorga. Sábese con esto también su patria; el libro es impreso en Lérida en 1489. En la sacristía guardan la mandíbula inferior de San Andrés Apostol; un cíngulo o cinta de San Jerónimo, regalado por Santa Paula; un brazo de San Simón Stilita, y otro de Sant Elena; una carta original de San Ignacio de Loyola, fecha en Roma a 1º de febrero de 1542; un lignum crucis con este letrero: hoc lignum S. Crucis a R.  Domino Archiepiscopo Miralles  rite examinatum. Per ignem examinatum fuit anno Domini M.D.XXX., VI nones octubris.....al laudem et gloria Dei. De este Arzobispo Miralles ya dí otras notícias en los correos anteriores.

Compilat per Lluís Jordà i Roselló







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...