Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Un reportatge de beteve on els nostres companys Juli i Joan expliquen com la nostra creixent associació treballa per recordar el monestir. accés al vídeo

  Coneixedora l’associació del recent traspàs d’en David de Fàbregues-Boixar Nebot, germà del nostre company i amic Oriol, volem mostrar el nostre condol i suport a tota la família i amics, i de manera molt especial a la seva vídua i filles, pares,   germans, Anna i Oriol, i a tots els nebots del finat. Us acompanyem en el sentiment

  L’Arxiu Nacional de Catalunya és des de l’any 2015 l’actual dipositari de l’Arxiu Històric del CEC. De la col·lecció de pergamins procedents del CEC, la distribució que figura a l’ANC convenientment guardada en carpetes de conservació és la següent: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron: 25 pergamins. Dipositats a la carpeta 1. Sant Pol de Mar. 7 pergamins: Carpeta 2 Família Cellers. 29 pergamins: Carpeta 2 Família Borgonyó. 4 pergamins: Carpeta 2 Pergamí doc. 2 pergamins: Carpeta 2 Miscel·lània. 97 pergamins: Carpeta 3-5 Total pergamins: 164 Papers diversos: 39 unitats. Carpeta 2 L’origen d’aquest arxiu històric es remunta a l’any 1877 quan tres membre de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques van trobar a les golfes de la rectoria de la Parròquia de Sant Joan d’Horta, una part important de l’arxiu del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El capellà conscient de la dificultat que pressuposava la seva conservació i davant el desinterès general, va  cedir a l’Associació Cat

  En el llibre Viles i ciutats de Catalunya , a cura de Margarida Aritzeta (editorial Barcino. Barcelona 1994), l’autora fa un recull de diverses descripcions fetes pel Baró de Maldà en el transcurs de diversos viatges i excursions fets arreu de Catalunya.   Aquestes visions del baró de Maldà van   quedar escrites en la Miscel·lània de viatges i festes majors , aplec del qual, la autora transcriu diversos passatges relatius a viles i ciutats, però també monestirs, entre els quals cal ressenyar el de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Tot i la brevetat del text, i la transcripció parcial feta per l’autora dels diversos manuscrits en els quals va trobar referències descriptives de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, considero pel seu interès donar detall del que Margarida Aritzeta refereix en el seu llibre. Incorporo tanmateix al text la nota 2, que l’autora limita al peu de pàgina, per tal de fer aquesta descripció més acurada i entenedora. Lluís Jordà i Roselló   EXPLICACIÓ DEL MONA

  Les restes d'un magnífic monestir jerònim i un cuidadíssim  entorn natural. Santa Maria de la Murta (Alzira).  El que podia i encara pot ser Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Va ser fundat l'any 1401 per monjos jerònims procedents del veí convent de Cotalba. El mateix que havia Passat pocs anys abans a la Vall  d'Hebron. Magnífic indret.  Està en procés de restauració. Lluís Jordà i Roselló

  "..... Els dos testimonis que hem aportat, El arribo de plantas a las Indias Occidentales i El Llibre Del Coch, ens aporten, especialment en el primer, un bon llistat de plantes que exemplifica el què es podia trobar en els horts i els conreus dels monestirs del s. XVI. Però estem iniciant el període dels grans descobriments geogràfics per part dels europeus i amb ells noves plantes que s’aniran integrant en la dieta del Vell Continent. Anem a conèixer-les.  Com hem explicat en l’article anterior dedicat al s. XV, corresponent al final de l’Edat Mitjana, en el 1492 Europa, i en concret Castella i Portugal, inicien la gran aventura de la descoberta de les noves rutes oceàniques per l’Atlàntic i l’Índic, que culminaran amb la circumval·lació de la Terra de Magalhães i Elcano (1519 – 1522)......" Accés al document  PDF   complet Jordi Espuny Ferrer

  L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) té un extraordinari fons documental, en el que sobresurt de manera molt significativa, el període corresponent al govern de la ciutat de Barcelona durant l’època medieval i moderna. Malgrat ser el seu origen específicament vinculat amb el govern municipal de Barcelona, es poden localitzar en aquest fons una quantitat gens menyspreable de documentació que fa referència al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, entre d’altres. Un dels objectius de la nostra associació és recollir i posar en coneixement de les persones interessades en la història del nostre monestir, tota aquella documentació esparsa que es pugui  trobar, conservada en diferents arxius i col·leccions particulars, per tal que si es creu oportú pugui ser estudiada. La publicació per part de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), de tot el seu patrimoni de pergamins municipals, en diversos volums, abastant un període tan dilatat en el temps, que va de l’an

  Avui fem esment d’un llibre publicat l’any 2014 per David Izquierdo, periodista i novel·lista, anomenat   CURIOSES HISTÒRIES DE BARCELONA, editat sota el segell de Edicions LU, Llibreria Universitària de Barcelona. En el primer capítol del llibre, El nom diabòlic del Tibidabo i la seva misteriosa història , l’autor fa esment de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot dient que recau en aquest monestir la responsabilitat de la denominació actual del punt culminant de la Serra de Collserola (512 metres sobre el nivell del mar). Aquesta imputació als jerònims del canvi de nom s’ha anat repetint en el temps per molts estudiosos, sense que s’hagi aportat mai documentació que avali aquesta tesi. El Tibidabo, era conegut a l’època medieval com a Puig de l’Àliga, nom que alguns historiadors atribueixen als romans Podium Aquilae, per la perspectiva aèria que es té des de dalt del cim de tot el territori circumdant. Creiem doncs interessant transcriure seguidament el fragment del primer capít