Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

MESTRE GILI, EL SAURÍ DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON Continuant amb les històries extraordinàries ens trobem amb l’extraordinari magisteri per a localitzar aigua d’un saurí, anomenat mestre Gili, que vivia al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i era molt estimat per aquells monjos per la seva saviesa. Segons es desprèn del que diu la crònica de sant Jeroni de la Murtra, escrita per Francesc Talet (+1627), en temps del quart priorat d’Agustí Sumes (1570-1571), es patí una gran sequera en el monestir de la Murtra ( gran sequedat d’aygua que hi agué en 1570 ). La qual cosa ens recorda   massa el que en l’actualitat estem patint, però anem a la crònica de fra Talet: “En aquest últim trienni del pare fra Agustí Sumes succeí en esta terra tant gran secada, que no sols les fonts, però (sinó) los pous profundíssims y de moltes aygües los faltaren les aygües y tenían un treball excessiu de anar-ne a sercar per diverses parts. Y fonch tan gran la falta d’aygüa, que aquella font

El dia 30 de setembre, dia de Sant Jeroni, la gent dels pobles del pla de Barcelona i de la mateixa ciutat, pujava al vell monestir jerònim de la Vall d’Hebron a celebrar la seva festivitat. Aquesta jornada era coneguda per tothom com “Sant Jeroni a la muntanya” .  Aquest dia tenia lloc al monestir un conegut aplec. Els monjos donaven als visitants que traspassaven els murs conventuals una ofrena, senzilla i mengívola, que era recollida amb fruïció pels humils vilatans. En ocasions es presentava una gernació, cosa que incomodava els monjos i feia difícil acollir el gran nombre de persones que pujaven al monestir i als seus vorals.  Els barcelonins i habitants de la rodalia de la ciutat, pujaven al monestir de Sant Jeroni a passar el dia. Després de visitar el convent s’acollien als seus rodals, per dinar o berenar, aprofitant la bellesa del seu entorn i la beatitud de les seves fonts.  La popularitat d’aquesta jornada va quedar recollida per sempre més en rajols decoratius

L’ERMITA DE SANT ONOFRE SEGONS ELS PLÀNOLS DE VICENÇ MARTORELL L’antic camí que arrancava dels voltants de les cases d’en Badia vers el coll (Collserola) per continuar després vers sant Cugat, surt molt ben recollit en el plànol de Vicenç Martorell, elaborat entre els anys 1928-1934. També fa referència a unes ruïnes que s’hi troben, si fa no fa, a mig camí, un cop deixades les cases d’en Badia i de pujada vers el coll. Un cop estudiat l’indret i la planta de les ruïnes, així com els murs del voltant, recollits i dibuixats per Martorell en el seu plànol, tot sembla apuntar que es tracta de la desapareguda ermita de Sant Onofre. La planta de l’edifici dibuixat per Martorell, deixa entreveure que estem parlant d’una estructura   de planta rectangular tancada per un absis semicircular, aquestes especials característiques no deixen cap   dubte, al meu entendre, que estem tractant d’una construcció de caire religiós més que no pas d’una de caràcter civil. La disposició d’uns murs de p

La Universitat de Barcelona  des de l'any 2016, poc a poc, ha anat excavant  el gran monestir santjoanista femení de Catalunya, Santa Maria d'Alguaire.  El monestir molt malmès arran de la guerra dels segadors fou abandonat finalment a la fi del segle XVII, marxant les monges a Barcelona. En definitiva el Sixena català. Cal apuntar que en el transcurs de la segona meitat del segle XX, les monges d'Alguaire i les de Sixena es van fondre en una única comunitat que va acabar la seva vida, finalment, a Valldoreix. Aquest vídeo (força casolà) ens aporta una informació interessant, la corresponent a les descobertes de les darreres campanyes arqueològiques de l'any 2022. Potser algun dia hi haurà quelcom similar a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron? Lluís  Jordà i  Roselló Monestir Santjoanista d'Alguaire visita guiada 27/7/2022

Som afortunats de tenir els plànols d'en Vicenç Martorell, fets durant els anys 1928.1934. Tal i com s'ha fet durant segles podem imaginar amb precisió els espais del nostre monestir de les ermites que l'envolten amb exactitud.  Quantes ruines d'interès hi ha sense plànols que les reivindiquin o associacions que vetllin per elles? Be, d'entrada dir que no ho sabem ni ho sabrem però, tenim un eina tecnològica que ens permetrà investigar des de l'aire sones concretes d'on poden haber restes de civilitzacions amb gran precisió.  La nostra Teresa, en aquell moment des de França, ens envia aquesta notícia de "La Vanguardia" del dia 6 d'agost. Es tracta de milers de kilòmetres quadrats escrutats per un "dron" dotat amb Intel·ligència Artificial. Zones de difícil accés, com al selva amazónica, son analitzades des de gran alzada determinant amb detall les àrees segons criteris d'anàlisi diferents. Tipus de plantes, zones cremades, geograf

El priorologi de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron té dissortadament buits importants com a conseqüència de la pèrdua d’una part important de la documentació de l’arxiu. A tall d’exemple, existeixen dubtes relatius als nomenaments dels seus primers priors. Com els del període intermedi que va des de la mort o desaparició del primer prior Jaume Yañez o Yvañez (1401/1402), fins el priorat de Jaume Sapila l’any 1408. En aquest moment, hem de creure que el monestir es trobava en una situació d’absoluta descomposició i en una fase gairebé de previsible tancament. La comunitat monàstica en aquells moments travessava una gran provisionalitat provocada per la manca de fons arran de la mort de Joan I i la impossibilitat de la reina vídua de fer front a les seves més mínimes necessitats. El nombre de membres s’havia reduït de manera tan sensible que possiblement no disposaven tan sols de prior a conseqüència del petit nombre de monjos que restava. La mort de Martí l’Humà pressuposa una inflexió en

FÈLIX TORRES AMAT RELACIÓ D’AUTORS I LLIBRES VINCULATS AMB SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LA SEVA BIBLIOTECA La relació d’autors i obres catalanes que tant Fèlix Torres Amat, com el seu germà Agustí van iniciar i que finalment va sortir editada l’any 1836 a Barcelona sota el títol Memorias para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes y dar alguna idea de la Literatura Catalana , havia de ser l’inici d’una anàlisi   històrico-crítica que mai va veure la llum. No obstant, la informació que aporta aquesta obra és indispensable, encara avui, per conèixer molts autors i catàlegs de biblioteques monàstiques, la majoria de les quals actualment ha desaparegut. Torres Amat, coneixia de primera mà la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra per les diverses estades que havia fet en aquest convent abans de ser desamortitzat, però també coneixia el de la Vall d’Hebron. Sense entrar en profunditat en l’obra de Torres Amat, només amb una lectura superficial   d’aq

Orgullosos  de que en Juanjo hagi col·laborat amb el Parc Natural Collserola al Butlletí 140 amb un article molt interessant sobre el nostre monestir. El breu repàs de la història del monestir i sobre tot de les nostres activitats en coordinació amb el Consorci del Parc, donen fe de la determinació que tenim per donar llum a unes pedres que volen parlar fa molts anys.  Les tasques de neteja i de divulgació ens ocupen 100% i ens omplen de goig i energia per apropar aquest monestir amagat de la muntanya a la seva gent.  Un dia podem mostrar el batec de les nostres interminables comunicacions internes on tots i cadascú tenim un paper improvisat i sempre entusiasta.  gràcies Juanjo!!!! Adjuntem el link a la revista  (veieu l'article esmentat a la pàgina 3)

L’ANTIC MONESTIR DE SANT MATIES L’antic monestir de monges jerònimes de Barcelona, l’únic monestir femení d’aquest orde a Catalunya, va ser cremat durant la setmana tràgica, l’any 1909. L’impacte destructiu del foc va ser tan gran que gairebé d’immediat va ser completament demolit i en el seu solar erigida la nova parròquia del Carme. La planta del monestir de Sant Maties és coneguda com era a mitjans del segle XIX, gràcies a la descripció que apareix en els quarterons de Garriga i Roca, actualment conservats a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. L’església i el claustre foren erigits en el transcurs del segle XVI, en estil gòtic tardà. La resta de dependències ens gairebé desconeguda del tot. Les poques imatges gràfiques d’aquest conjunt son coneguts sobretot arran del reportatge gràfic que es va fer després de la gran destrucció soferta durant la setmana tràgica i fan referència de manera exclusiva a l’església i el claustre. El monestir fou saquejat per complet, el foc v