Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Malgrat els anys que té aquest video crec que és un dels millors per entendre la importància històrica i vàlua artística del primer monestir jeroni de la Corona d'Aragó i casa matriu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Lluís Jordà i Roselló Accés al video  youtube

  Juan Agustin Cean Bermudez en el volum V pag. 241. de l’obra  Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores de Bellas Artes en España , obra publicada en 6 volums per la Real Academia Pública de San Fernando a Madrid l’any 1800 , assigna un quadre de ma del pintor Antoni VIladomat, dins el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta pintura segons Cean Bermúdez corresponia a: “EL LAVATORIO A LOS APOSTOLES DE DIEZ PIES DE ANCHO Y SEIS DE ALTO” (1) ( de mides aprox. 3,00 m. d’ample x 1,80 m. d’alt) Segons el mateix Cean Bermúdez, pag 239 Vol V. hi ha constància que l’any 1738 Antoni Viladomat va pintar dues teles per les que va cobrar la quantitat de 300 lliures, amb dos temes característics de la iconografia eucarística; una era un sant sopar, i l’altra un lavatori. Les dues amb destinació a la catedral de Barcelona. I apostil·la “con figuras de tamaño del natural”. (2) És a dir que estem parlant de pintures de grans dimensions. Aquest lavatori tindria possiblement sim

  és una notícia del  2 d'agost, 2017 Accés a la noticia i al video  La sexta noticies

  El pare Gaieta Barraquer en el seu llibre Los religiosos en   Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , obra en quatre volums que va parèixer l’any 1918, incorpora al seu escrit sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron una fotografia   d’un reliquiari de Sant Genís dels Agudells. La fotografia és l'únic testimoni d’aquesta magnífica peça d’orfebreria a dia d’avui desapareguda, permet interpretar certes característiques d’aquesta obra. Una primera impressió apunta a una peça renaixentista amb reminiscències encara gòtiques. El peu del reliquiari recorda el corresponent al Lignum Crucis de Sant Jeroni, cosa que permetria atribuir-li un moment temporal concret i similar. La primera meitat segle XVI. L’obra podria ser atribuïda fins i tot al mateix artífex, un argenter de Barcelona. La peça seria de plata sobredaurada com la creu del Lignum Crucis de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Lluís Jordà i Roselló Lignum Crucis de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

  COSTUMS POPULARS DE BARCELONA JOAN AMADES BUTLLETI CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA   Nº 418 MARÇ 1930 - PAGS. 86/87 JOAN AMADES VA DEIXAR ESCRITS TOT UN SEGUIT D'ARTICLES SOBRE LES FESTES POPULARS DE BARCELONA, VAN ANAR APAREIXENT EN DIFERENTS BUTLLETINS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA FINS A COMPLETAR UN ANY FESTIU SENCER. ÒBVIAMENT NO ES PODIA OBLIDAR DE LA FESTIVITAT DE SANT JERONI EL DIA 30 DE SETEMBRE.

  Fra Josep Serra va patir durament l’efecte del setge de 1697 i també l’impacte d’una significativa part de la guerra de Successió. Aquesta continuada situació anòmala va empitjorar de ben segur la precària salut d’aquest bon prior, que en tractar-se ja d’una persona d’edat avançada va veure com l’evolució dels esdeveniments bèl·lics alhora que afectaven el monestir, l’afeblien a ell de cos i d’ànima. La renúncia del Pare Serra va comportar la immediata elecció d’un nou prior, fra Antoni Ferrer, qui va agafar el seu testimoni i va prendre les regnes del convent en un moment encara molt convuls, en ple setge de la ciutat de Barcelona. Però potser cal llegir el que fr. Juan Nuñez va escriure d’aquest nou prior, fra Antoni Ferrer, en el Capítol XV del tercer llibre pertanyent a la Quinta Parte de la Historia de la Orden de San Jerónimo (1) que ostenta el títol de “ Siguen los siervos de Dios que fallecieron en dicho Real Monasterio de Vall de Hebrón ”: (2) “ El cuarto en la lista  

  Durant el s. XVII es consolida l’arribada de les plantes d’ultramar a Europa i la seva incorporació, encara que lenta, a la dieta, a la farmàcia o en la seva exhibició com a exòtics i preuats trofeus que corroboren el poder de la família o del país que les hostatja. És també el moment en que neix la ciència moderna de la mà, i sota la inspiració de figures com de Bacon1, Descartes2, Galileu Galilei3 i Isaac Newton4. Després de molts segles de prejudicis, tabús i doctrines incontestables, es comença a donar pas a la raó de l’experiència contrastada i avalada pel coneixement empíric: el mètode científic... Accés al document  PDF   complet Jordi Espuny Ferrer

  He parlat sovint dels setges als quals fou sotmesa la ciutat de Barcelona durant gran part de la Història moderna del Principat, i fins i tot en el transcurs dels primers cinquanta anys de la seva història contemporània. En el nostre bloc hi figura un apunt, fet ja fa un temps, en el que parlava abastament del setge de Barcelona dels anys 1651-1652, per les tropes de Joan Josep d’Àustria. Setge que es va produir a finals de la guerra del segadors. (1) En aquell apunt parlava del setge, en especial, des de la perspectiva dels defensors de la ciutat, encapçalats per Josep de Margarit. També del seu aliat francès, el nou virrei de Catalunya nomenat pel cardenal Mazarin, el Mariscal de La Mothe-Houdancourt.   El mariscal de la Mothe va venir en auxili de la ciutat el mes de gener de 1652, però no va poder trencar el setge, cosa que a la postra va comportar mesos després la rendició de la ciutat a mans dels Habsburg espanyols. No obstant, el que a nosaltres ens interessa és saber q

  L’aparició del Memorial (1) elaborat per la Santa Croada, arran del saqueig continuat que va patir Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant el setge francès de Barcelona de l’any 1697, m’ha portat a indagar si l’orde jerònima recollia d’alguna manera aquests luctuosos fets. Després de transcriure aquest important Memorial, he estudiat el que el Pare fra Juan Nuñez, artífex de la Quinta parte de la Historia de la Orden de San Jeronimo , podia dir al respecte. Aquest autor va   historiar l’orde del jerònims en el transcurs dels anys de 1676 a 1777. Òbviament, la importància dels danys patits per Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no podia passar desapercebuda de l’anàlisi de l’evolució històrica dels diferents monestirs pertanyents a aquest orde eminentment hispànic. Efectivament, fra Juan Nuñez recull, tot i que de manera breu, l’impacte de la irrupció francesa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron en el transcurs del luctuós estiu de l’any 1697.   En el llibre I de la cinquena

  EL PRIOR DELS SETGES DE BARCELONA DE LA GUERRA DELS NOU ANYS I DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ. Interessat des de fa molts anys per l’impacte que els diferents setges soferts per la ciutat de Barcelona van tenir sobre la seva població civil, vaig participar fa uns anys en l’organització d’una exposició específica sobre els setges, així com en un cicle de conferències relatiu als seus efectes, ambdues, en el marc de la Biblioteca de Catalunya (1) . Fou d’aquesta manera que em vaig topar amb la figura eminent del Príncep Georg Von Hessen-Darmstadt, conegut popularment a casa nostra com el Príncep Jordi (2) . Rastrejant les seves escadusseres dades biogràfiques, vaig conèixer el seu origen i el seu trist fi. Mort a l’inici de la guerra de Successió, fou enterrat l’any 1705, a l’antic convent de la Mare de Déu de Gràcia i Sant Josep, vox populi, Els Josepets. L’admiració que sentien els catalans pel príncep Jordi s’inicià arran del seu paper com a veritable defensor de la ciutat de Barcelona l

  L'Associació en aquesta primera fase del nostre projecte està desenvolupant el següent:  1a FASE. Obtenció d’una seu en el barri de Sant Genís dels Agudells. Estudiar, divulgar i sensibilitzar als ciutadans dels barris que tenen una relació històrica amb el monestir mitjançant  xerrades, mostres i exposicions, sobre l’alt valor històric, arqueològic i natural de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn immediat.  Creació d’un fons documental/material que serveixi per a una millor interpretació de la història del monestir de Sant Jeroni.  ...... i ahir, a l'hora assenyalada, vàrem gaudir d'una presentació per part del nostre erudit, entre altres coses, en història. Adjuntem unes imatges que signifiquen el moment i el nivell d'aquesta xerrada. Gràcies Lluís i gràcies a tots els que fan que sigui possible.

  Els darrers anys el deteriorament del monestir va culminar amb la cirereta del pastís. Efectivament, es tracta d'una funcional benzinera amb una vista privilegiada sobre de la ciutat. Baix observeu  fotos de l'actual benzinera i l'entorn del monestir per si us són d'utilitat per ubicar el lloc.

  i seguim .......... us esperem dijous 10 de novembre, a les 17:30h a la sala Polivalent de Montbau on els nostres experts us explicaran curiositats de la amagada història del monestir. darrers retocs abans d'obrir l'exposició

  L'article destinat avui al bloc és absolutament novedós i correspon a la transcripció íntegra d'un Memorial pertanyent al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron que he localitzat entre el fons de l'antic hospital de la Santa Creu de Barcelona, existent a la Biblioteca de Catalunya. Aquest document que erròniament, al meu parer, havia anat a parar als fons arxivístics de l'hospital de la Santa Creu ha passat desapercebut dels historiadors fins l'actualitat. El motiu del seu arxiu entre els papers de l'antic Hospital devia venir derivat perquè quí es va fer càrrec d'elaborar aquest Memorial va ser la Sant Croada, (ens recaptatori de les butlles d'aquest nom), però sense cap relació amb aquesta institució sanitària. La similitud entre Santa Creu i Santa Croada devia fer que anés indegudament assignat a la Institució de l'Hospital de la Santa Creu. Sortosament, un cop localitzat, la seva transcripció ens aporta una informació fonamental per sa