Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2022

Capítol V (segona part) - APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON

  En el primer lliurament d’aquesta etapa històrica, l’Alta Edat Mitjana, que coincideix amb la creació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, finals del s. XIV, i amb la mirada posada en l’hort de simples, l’hort de plantes medicinals, ens plantejàvem quines plantes medicinals haurien de cobrir les necessitats del monestir.  Davant el dubte de que la bibliografia farmacèutica andalusí, d’aquells temps, tingués una difusió necessària, i per tant, una influència efectiva en el coneixement dels ambients monàstics hispànics1, ens tornarem a remetre al món clàssic i en particular a la De Materia Medica de Dioscòrides. Accés al document  PDF Jordi Espuny Ferrer

ESGLÉSIA VELLA DE SANT JOAN D'HORTA

  AQUEST SUGGERENT DIBUIX DE L'INTERIOR DE L'ESGLÉSIA VELLA DE SANT JOAN D'HORTA, DESPRÉS DE LA SETMANA TRÀGICA, PERMET INTERPRETAR EL GRAN NOMBRE DE REFORMES PRÈVIES QUE HAVIA PATIT L'IMMOBLE.

BUTLLA DEL PAPA PAU III i Sant Jeroni de Vall d'Hebron

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona guarda entre molts altres documents la butlla del Papa Pau III, (de data 3 de novembre de 1546) per la qual la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola quedava annexada de manera perpètua al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron amb totes les seves jurisdiccions i privilegis. El Volum VI del catàleg dels pergamins municipals de Barcelona fa referència, amb el número de pergamí 2191, a aquesta butlla que pel seu interès reproduïm tal i com hi figura ressenyada per la seva autora, Maria Cinta Mañé i Mas Lluís Jordà i Roselló

Capítol V (primera part) - APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON

  Aquest moment històric de la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’hem dividit en tres articles degut al volum de documentació que hi aportem, i amb la voluntat de no fer massa feixuga la lectura, pensem que el més adient és el de presentar-lo en la forma que ara us el lliurem.  En el 1373 trobem les primeres referències documentals de l’activitat eremítica a la Vall d’Hebron, fet que donarà pas a l’establiment del monestir.  En el 1393, amb la primera comunitat monacal, l’hort i els conreus, amb tota probabilitat, es posen en marxa per a proporcionar el sosteniment i cobrir les seves necessitats de pervivència.  Què hi hauria en aquests primers sembrats? Com estarien disposades les plantes?  Accés al PDF complet  Capítol 5.1 Jordi Espuny Ferrer