Passa al contingut principal

ON ES VAN PORTAR ELS OBJECTES SALVATS DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON ?

Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va ser objecte d’un primer assalt poc dies després dels greus desordres que es van producir a Barcelona el día 25 de juliol de 1835. Els monjos  conscients que tenien les hores comptades es van dispersar rapidament abandonant el monestir, però no abans d’endur-se les coses que van considerar de més valor i de més fàcil transport.

La millor descripció de com es va produir la marxa dels monjos i l’immediat incendi del convent, la va fer Gaietà Barraquer, cinquanta anys després d’aquests fets, recollint informació  de diversos testimonis presencials, però deixem que ens ho expliqui ell mateix:

“…muy poco después de aquella huida se presentaron allí los exaltados de Sant Cugat del Vallés capitaneados por uno de los majó de Valldoreix, soltaron dos o tres toneles de vino de la bodega, de modo que esta quedo convertida en un lago de vino, robaron la ropa blanca de un armario de la hospedería, y cometerían otras tropelías. Colocaron después un montón de sillas en la celda prioral, y le pusieron fuego, es decir incendiaron el monasterio

El molt  temps passat des dels fets abans explicats, havia esborrat la memòria exacte de com s’havia produit el salvament dels objectes de Sant Jeroni. Un dels testimonis presencials preguntat per Barraquer, no recordava si el salvament d’objectes del monestir es va fer abans o després d’aquest incendi, però si recordava que ho van fer terceres persones a instàncies dels monjos. Seguim la narració de Barraquer per saber on van anar a parar tots aquells objectes:

 

“La sillas del coro fueron depositadas en la capilla de la casa llamada ca’n Blay de Horta (también llamado ca’n Fontanet), hoy (1885) fábrica de curtidos de piel. Allá paró también el órgano. Los libros del coro y algunos  colchones en casa del mismo alcalde de Horta, llamada ca’n Mariner.

Can Mariner (Horta). Col·lecció Jordi Vila Traguany)

 

Aquesta descripció va ser feta molt temps després dels fets, cosa que m’indueix a creure que hi ha serioses incongruències en relació als noms reals de les cases on van anar a raure els  objectes esmentats.  Can Blai, (que no Blay), era una casa de pagès amb horts i bestiar que afrontava amb la finca de Can Fontanet (o Fontaner).


Una de les darreres fotos dels horts de Can Blai (Col·lecció Jordi Vila Traguany)

Possible recorregut dels salvadors d’objectes de Sant Jeroni (Jordi Vila Traguany)

Can Fontanet era una enorme torre palau, de caire senyorial, destiueig, amb jardins extensos, i un llac on hi havia barques per esbarjo dels senyors i visitants de la noblesa. Fins i tot, hi ha constància que l’Arxiduc Carles d’Àustria acompanyat de la seva esposa hi va fer una llarga estada durant els mesos dabril i maig de 1709,  en plena guerra de successió, i també en ocasions anteriors. Hi havía amistat personal, fins el punt que l’arxiduc va anomenar “noble”.

 

El propietari daquesta finca, antigament anomenada mas Solans, era el noble” senyor Ignasi Fontaner i Martell, membre del Consell de Cent i fervent austriacista, qui després d’adquirir la finca, reedificà també l’antiga capella del  mas, convertint-la en una àmplia església de tres naus, dedicada a la Mare de Déu, sota l'advocació de la Inmaculada Concepció. Dissortadament, a dia davui, aquesta capella que fins i tot va servir de panteó de la família Fontaner (o Fontanet), ha desaparegut completament.


Capella de Can Fontaner en el moment del seu definitiu enderroc. (Col·lecció Jordi Vila Traguany)

 

Quan es van produir els fets esmentats de l’any 1835, la mansió de Can Fontaner ja era abandonada, tot i que la capella continuava en peu, motiu pel que Barraquer latribuïa a Can Blai, tot i que esmenta una certa dualitat (también llamada can Fontanet”). Can Blai era una casa de pagès humil i veïna de la finca de Can Fontaner i mai va tenir capella pròpia.

 

Per acabar d’adobar la confusió, al voltant de  l’any 1860, en les terrenys de la derruïda finca de Can Fontanet, es va construir la fàbrica de Can Zaragoza. Una immensa factoria dadob de pells, propietat duna històrica família dHorta.  En definitiva doncs, Can Fontanet i Can Zaragoza, no teníen res a veure, la factoria només ocupava part  de l’antiga finca de Can Fontanter.


brica de Can Saragossa, equivocadament dita de Can Fontanet (Col. Jordi Vila Traguany)

 

Barraquer no  parla de Can Paronet, casa situada al camí d’Horta a Sant Genís, on segons sempre la veu popular ha dit que es va amagar de bell antuvi gran part del tresor” de Sant Jeroni,  que després va anar cap a l'església vella de Sant Joan dHorta. Actualment, només una minsa part de lorfebreria religiosa que es va salvar roman custodiada a la nova església dHorta del carrer Campoamor.


Església vella dHorta, cremada l’any 1909. (Col·lecció Jordi Vila Traguany)


Can Peronet (Foto Col·lecció Jordi Vila Traguany)

 

 

Gaietà Barraquer parla també d’altres cases on es van amagar efectes del monestir, però no  disposo de dades objectives hores d’ara per donar-ne major detall, amb l’excepció de Can Mariner, la casa de lantic batlle dHorta en el moment dels fets aquí narrats, actualment és destinada a Biblioteca Municipal dHorta.

 

Text i fotografies. Jordi Vila Traguany





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH