Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  El decret de desamortització dels monestirs espanyols de l’any 1835 va resultar un desastre per al patrimoni de l’estat. La deficient intervenció estatal no va garantir la seguretat dels immobles confiscats. Aquest procés desamortitzador va transcórrer durant la primera guerra carlina, circumstància que va afavorir la desprotecció del patrimoni, amb el resultat d’una gran quantitat   de monestirs saquejats i cremats, un cop abandonats pels diferents ordes monacals. L’estat espanyol, àvid gairebé de manera exclusiva de rendibilitzar els immobles i terres pertanyents als ordes monacals, va abandonar el seu patrimoni artístic i documental, la qual cosa va comportar un desastre de proporcions incalculables que mai deixarem prou de lamentar. La intervenció del ministeri d’Hisenda espanyol en la major part dels arxius monacals catalans no va afavorir la seva preservació, ans el contrari. L’afany de controlar de manera específica les propietats monacals va comportar   que en moltes ocas

  Continuant amb la nostra voluntat de fer arribar a totes aquelles persones interessades en la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, diferents textos que en parlin i en facin avinent de la seva vida, patrimoni i cultura, recullo avui un text que crec pot ser del màxim interès, poc tractat pels historiadors i força desconegut alhora. Em refereixo a la descripció de Sant Jeroni que recull el volum X del Diccionario Geográfico Universal . La importància del que assenyala el Diccionario Geográfico Universal en relació a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron és cabdal, malgrat ser la referència que hi figura massa breu, però és de les poques ressenyes anteriors a la destrucció definitiva del monestir i justament és aquí on rau la seva importància. L’any d’edició del volum X Del Diccionario Geográfico Universal , 1834, és molt poc temps anterior a la desamortització de 1835, i ens descriu tal i com era el monestir i l’entorn immediat durant els seus darrers temps de vida. P

L’incendi del monestir de sant Jeroni durant la guerra del francès, els robatoris, les desamortitzacions de 1820 i 1835, la destrucció sistemàtica del complex conventual, la construcció de la carretera de Gracia a Sant Cugat, la setmana tràgica de 1909, la guerra civil de 1936, la pobresa de la postguerra, tots aquests esdeveniments i altres han contribuït al fet que el pobre patrimoni supervivent del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron s’hagi anat perdent gairebé completament, llevat d’honroses excepcions. L’orfebreria, un dels aspectes més cobejats pels depredadors va ser de sempre objectiu prioritari, hores d’ara, amb l’excepció del Lignum Crucis procedent del monestir i preservat a la parròquia d’Horta, res més queda de tots els objectes guardats durant molts anys a la sagristia del monestir jerònim.  No obstant això, si teníem constància fins després de la guerra civil que un altre objecte s’havia preservat, un preciós calze, molt ben ornamentat amb tot un seguit de pedr

  Reseguint la figura d’aquest frare gairebé anònim  de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però que va deixar una petja important en la vida intel·lectual de la seva època, em sembla d’interès reproduir literalment la semblança que en fa d’ell per a LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, l’il·lustre historiador de l’orde jerònima  fra Ignacio de Madrid (1924-2017).   Comalada, Miguel.  ?, m. s. xv – p. s. xvi. Jerónimo (OSH), escritor ascético. Apenas se conocen datos sobre este monje del monasterio de San Jerónimo del Valle de Hebrón, Barcelona, de santo trato y gran ejemplo. Fray José de Sigüenza (2000: 261) dice de él: “[...] Fray Miguel de Comalada, autor de aquel librillo que se estimó un tiempo tanto en España, llamado  Desseoso,  que no descubre poco el buen gusto de su autor en cosas morales y santas, e hizo memoria de este siervo de Dios un hombre docto de aquel tiempo en unos versos que andan en compañía de los comentarios de los  Disthicos  de Michael Verino, y los que conoc

  Xavi Casinos cada divendres a La Ciutat amb Mònica Günther desvetlla secrets de la Barcelona més desconeguda. enllaç - LA CIUTAT, AMB MÒNICA GÜNTHER

  Us fem avinent les activitats, presentació i posterior aplec, per a la celebració del primer aniversari de la AAMSJVH Agraïm la col·laboració  d’En Jordi Espuny per aquest magnífic cartell, que adjuntem, i dels nostres germans de la Associació Col·lectiu Ecologista Agudells. fins aviat

  una troballa:

interessant apunt sobre el nostrat monestir que fa el Museu Vicenç Ros y que complementa la publicació del 7 de gener del 2021: "SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX" Enllaç del museu - Punt tàctil de la Salvaguarda Reial Escut de Salvagurada reial (segle XV), procedent de la Vall d’Hebron (Museu Vicenç Ros)

  La dissortada història del monestir de Sant Jeroni en el transcurs de la primera meitat del segle XIX ha afavorit que tot el que fa referència a aquest cenobi estigui envoltat per una espessa boira. La guerra del francès va comportar un primer incendi del que no es va recuperar mai més. Seguidament les desamortitzacions de 1820 i 1835 van suposar el seu cop de mort, i concretament la darrera, quan a partir de l’estiu d’aquell mateix any de 1835 va patir dos incendis gairebé consecutius. La distància d’un nucli urbà important, l’isolament i les baixes passions que el monestir havia exercit actuant com a senyor feudal sobre la població pagesa van fer la resta. Venut Sant Jeroni en pública subhasta, el seu desmantellament i el fet d’ubicar-se en un vessant pronunciat de la muntanya van ser la causa que la seva desaparició física fos pràcticament immediata. Però i el seu patrimoni mobiliari i artístic, què va passar amb ell? Tenim diverses relacions del que va passar al cenobi l’estiu de

  A la benzinera de la carretera de l’Arrabassada hi havia el monestir de Sant Jeroni, un monestir ja desaparegut que va ser el centre dinamitzador de la Vall d’Hebron durant més de 400 anys. enllaç beteve

  Versió PDF de l'article

18 d’abril a 4 de maig de 1997 Gairebé vint-i-cinc anys després de l’exposició que es va realitzar al Centre Cívic Casa Groga de Sant Genís dels Agudells, ens hem proposat recuperar la memòria d’aquells precursors que van fer possible l’exposició sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El seu objectiu, amb la justificació lleugerament tardana de la celebració del VIè centenari de la seva fundació,   era treure aquest cenobi jerònim de l’oblit en el que es trobava. El periodista Josep M. Huertas Claveria, sempre amatent al pols de la ciutat, va publicar un article el dia 9 de març de 1997 fent-se ressò de l’exposició que era apunt de celebrar-se. Els artífexs, la Comissió VIè. Centenari   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron impulsada des de la parròquia de Sant Jeroni de Montbau amb Mn. Barnades al capdavant, i l’Associació de veïns de sant Genís del Agudells. Cal fer esment d’algun dels personatges que entre d’altres, es trobaven al darrera d’aquesta exposició, com en

 

FENT MEMÒRIA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE VALL D'HEBRON  La memòria és una de les formes de fer present el passat. La distinció cartesiana del passat, el present i el futur en compartiments estancs com fa la lingüística, no es correspon amb la relativitat del temps. Hi ha futurs que ja són presents, hi ha presents que només són passats, i hi ha passats que encara són presents. Quants vaixells han iniciat una singladura seguint el nord de la llum de l'estel polar emesa fa milions d'anys i esperats a bon port? Una planta verdeja, per les arrels prèvies de la seva gleva, i en la seva ponzella no hi és ja la flor abans d'esclatar? El nostrat nom de Vall d'Hebron, a la vessant muntanyosa del Collserola a Barcelona, té també una arrel profunda en el temps. El nom va ser recollit i consolidat per un monestir edificat ara fa 600 anys: Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. El monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou fundat el 1393 per la reina Violant de