Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  La nissaga Finestres i de Monsalvo Difícilment podia suposar Pere Joan Finestres, advocat de Barcelona, originari d’Agramunt i membre del Consell de Cent de la ciutat durant la guerra dels nous anys (1688-1697), que els seus set fills barons convertirien el cognom Finestres en un dels més apreciats intel·lectualment de la Catalunya del segle XVIII. A la mort del pare (1715), sis dels set fills van escollir un futur dins de la carrera eclesiàstica amb l’excepció del primogènit Josep Finestres i de Monsalvo. Josep Finestres va ser un jurisconsult de gran renom a l’època dirigint com a rector la Universitat de Cervera en diferents moments de la seva trajectòria, sempre vinculada a la docència com catedràtic dins d’aquesta universitat. Excel·lí en l’estudi del dret romà, també en l’epigrafia i la història grega i romana. Poliglota, parlava diverses llengües, català, francès, alemany, italià, castellà així com el grec i el llatí, llengua aquesta última en la que escriví la major par

  Sovint he asseverat, sense el coneixement suficient, que els monjos de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron tenien  més cura de l'Arxiu que de la Biblioteca. Aquesta observació venia determinada per la coneguda estretor econòmica, gairebé endèmica que patia el monestir, cosa que feia que tinguessin un alt interès per mantenir ben resguardada tota la documentació relativa a rendes i censals. També apuntava en aquest sentit el fet que en el llibre de Costums del Monestir no apareix la figura del bibliotecari i si en canvi la d'arxiver. No obstant, rastrejant les escadusseres informacions que a dia d'avui podem obtenir a partir de diverses fonts, tot apunta que aquesta primera impressió no és del tot correcte. Ja en el llibre de  Costums del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron , en l'apartat relatiu a Costums del P. Prior denota un interès significatiu per recuperar els llibres propietat dels monjos morts,  sempre previ anàlisi de la seva qualitat o estat, per

  Dibuixos de Eudald Canibell 2a. meitat s segle XIX. (aprox 1875/1876) Els dibuixos documenten un fet observable i que pot crear debat. La primera fotografia hi ha escrit " Ruinas de St. Geroni Vall d'Hebron - Abans de fer la carretera ". Això ens explica que la carretera encara no passava pel mig del monestir i per tant el trajecte cap a la corba de la paella és posterior. A més a més queda palès en les dos portes-arcades, una al primer dibuix i l'altra al segon dibuix a la dreta, que aquestes delimiten el recinte del convent. La "carretera" fins aquell moment passava pel davant de la porta del monestir, a la primera foto, i s'enfilava esquerra amunt pel costat de les cases d'en Badia cap a Vista Rica sense passar per el recinte del monestir. Compilat per  Lluís Jordà i Roselló

Són molts els historiadors que han escrit d’aquest, nostre estimat territori, d’antic anomenat Els Agudells, dels seus edificis religiosos, temples i ermites, dels masos i les fonts.  No són tants però, els que han tractat en els seus textos de l’antic camí romà, que tot travessant el Coll de S’erola, unia l’antic Castro Octavianus, amb Barcelona. En tractar aquest tema, tots els historiadors coincideixen això sí, en la seva existència. Al llarg dels segles, alguns dels seus trams, han estat coneguts des de Barcelona, amb els noms que anaren canviant amb el pas del temps, i dels llocs per on transcorria, així doncs, ha estat conegut com: Cami de Jesús, de Gràcia, de Vallcarca, de Sant Genís, dels Agudells, de Sant Jeroni de la muntanya, o de la Vall d’Hebron, camí de Collserola, de Gausach, de la font Groga, de Sant Medí, de la Mare de Déu del Bosc, de Sant Adjutori, de la Torra Negra,de Sant Cugat.  Agustí Duran i Sanpere, a Barcelona, i la seva Història l’anomena  “camí dels màrtirs

        L’hotel Sant Jeroni (Foto- Col·lecció Jordi Vila T.) Son moltes les implicacions i influències del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron a l’entorn. A mig camí del Tibidabo, just abans d’arribar a la benzinera, que roman estratègicament sobre les ruïnes del monestir, trobem a mà esquerre uns edificis. El més gran al 2010 va merèixer la seva menció al llibre “ Inhòspits” del periodista Joan Valls, llibre on recull una llarga llista d’indrets interessants abandonats. Tot i que en Joan apunta, al llibre, d’un pla per restaurar l’edifici, des d’aquesta atalaia del 2021 podem assegurar de que és difícil ara identificar un hotel en la ruïna actual. L’hotel, avui. Font:  Web del llibre  Inhòspits. L’hotel, fundat al darrer terç del segle XIX, encara se’n conserva la estructura principal en peus. Va ser amb la construcció de la carretera de la Rabassada que és va construir i fundar. Aviat es va convertir en una destinació de l’alta burgesia amb un restaurant luxós a l’alçada.

  Dels molts viatgers il·lustrats del segle XVIII que van visitar Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ho ha estat Antonio Ponz que en el seu Viatge a España fa referència a la seva visita al nostre monestir. VIAGE A ESPAÑA  TOMO XIV Carta Tercera Fent referència a la visita que feu el P. Catmo (alias el Vago italiano) a Sant Jeroni: " Pone en las nubes el cultivo de la campaña, y sobre todo la frondosidad, y ameno sitio del Monasterio de Val de Hebrón..." Evidentment Ponz visità el cenobi, un cop conegudes les bones referències que havia llegit del P. Caymo: "Salí de Barcelona, y á media legua llegué al Monasterio de S. Gerónimo, llamado Valdebron, en la cordillera que corre por entre poniente y norte de la Ciudad. Está situado dicho monasterio en un vallecito muy frondoso, con vista desembarazada de la ciudad, al mar, a la campiña. Todo aquel distrito se halla revestido de diferentes árboles, y arbustos, que lo hacen sumamente agradable. El reverendo Caimo lo pinta a la

La gran relació entre Sant Josep Oriol (1650-1702) i el nostre monestir. El catedràtic de la UAB Josep M. Gregori en els seus estudis sobre la família Milans de Canet de Mar, situa documents personals del sant a l'arxiu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Tot i així, s'ignora quina documentació era i quina sort o dissort ha patit. El que si és segur és que feia estades al monestir, però quantes i de quina mena, s'ignora a dia d'avui...? Sabem que una coneguda té la idea de publicar un diplomatari de tot el fons notarial del monestir en una pròxima publicació de la Fundació Noguera i engegar posteriorment el tractament documental de tota la documentació procedent de l'arxiu de Sant Jeroni dipositada a l'Arxiu Diocesà de Barcelona. Serà qüestió d'estar alerta! Luís Jordà Talla de Sant Josep Oriol a la Catedral de Barcelona (Viquipèdia)                                                      Talla  a l'Església del Pi (Viquipèdia) les imatges són baixades

Els monjos jerònims seguien regles d’observança molt estrictes a las quals sempre s’havien d’atenir. Entre elles, l’obligació de no abandonar mai el recinte conventual sense rebre ordres superiors que ho permetessin. Requeia en el pare   Prior,   l’autorització expressa per poder abandonar la casa conventual o el seu entorn immediat o al pare   Vicari, en absència d’aquest. Així, el llibre de costums del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron establia de manera molt específica, entre les tasques i obligacions de tots els monjos, quins eren els límits de l’entorn conventual que els frares no podien traspassar. Si bé l’original del Llibre de costums de Sant Jeroni figura a dia d’avui perdut, es conserva una còpia manuscrita, fidel en tot a l’original,   que correspon a l’any 1732. Aquesta còpia adquirida al llibreter d’antiquari Barbra, està actualment custodiada a la Biblioteca de Catalunya. Reprodueixo de manera literal les indicacions que hi surten i que eren d’obligat co

L'any 1839 es va editar a Londres el llibre Spanish Scenery de George Vivian. Recollia molts dels dibuixos fets per Vivian però traspassats a planxes litogràfiques i il·luminades a color per T. Boys. Fa pocs anys va sortir al mercat una libreta de George Vivian que recollia una vintena de dibuixos fets per aquest magnífic dibuixant britànic en el decurs del seu viatge a Espanya. Entre ells l'utilitzat al seu llibre com a model per fer la litografia de Sant Jeroni de la Vall d'Hebrón (1833) fet just dos anys abans de la  desamortització de Mendizábal.  Us he de dir que presenta sensibles diferències amb la litografia tantes vegades reproduïda de Sant Jeroni. La Biblioteca Nacional d'Espanya va adquirir aquesta llibreta i la té reproduïda on-line. (per si teniu curiositat). Us adjunto aquest magnífic dibuix original de George Vivian. Lluís Jordà i Roselló

Antoni de Solanell i Montellà doctor en dret ( canònic ) i catedràtic de l'Estudi General de LLeida ( 1a Universitat de la Corona d'Aragó ), va esdevenir abat de Sant Pere de Galligants ( monestir benedictí de la ciutat de Girona ) d'on va ser escollit diputat pel braç eclesiàstic i seguidament l'any 1710 president de la Generalitat fins l'any 1713 ( 120è i penúltim  president de la Generalitat de Catalunya , entre l' 1 d'agost  de  1710  i  22 de juliol  de  1713 - Plena guerra de Successió ). L'arxiduc Carles d'Habsburg el premià fent-lo abat del monestir de Sant Cuga t del Vallès però Felip V un cop va ocupar la ciutat de Barcelona  va castigar Solanell desposseint-lo del seu càrrec i represaliant-lo amb l'obligació d'abandonar el monestir de Sant Cugat. Solanell seguidament es refugià al convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, on sembla que hi va romandre fins rebre el reial perdó l'any 1726, la mala fortuna feu que al cap de

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d’un aband