Passa al contingut principal

Foto fundacional

Foto fundacional, 30 de setembre 2020


Juli, Lluís, Toni, Jordi, Oriol i Joan

                                                                  Molt més que un club


 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

EXTRACTE DE GAIETÀ BARRAQUER LES CASES DE RELIGIOSOS A CATALUNYA DURANT EL PRIMER TERÇ DEL S. XIX Antes de cerrar la presente descripción de este monasterio permítame el lector una observación. Según llevo manifestado en anteriores capítulos, y lo repetiré en sucesivos, el curioso que escudriña documentos de los conventos, topa mil veces con documentos tan vivos y frescos que al leerlos cree oir aún el canto del coro y percibir el olor de la casa, la que se le presenta como aún viviendo. Y en prueba de esto inserto aquí tres artículos ó párrafos del libro manuscrito de las Costums de Vall de Hebrán, cuya lectura placerá al que leyere, y en uno de los cuales, en el del cocinero, verá cuan sencillos y regulares eran los manjares de estos frailes, y por'lo mismo con cuánta injusticia los revolucionarios motejan de golosos y sibaritas á los religiosos (8). «Costums del chorista — P° Lo chorista te carrech de escombrar lo chor en lo ivern vna vegada en la semmana, en lo estiu do