Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

 

  L’autor de la traça de l’ermita del Sant Sepulcre que es va bastir a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou Jaume Peguera, no hi ha cap dubte en aquesta qüestió. També hi ha unitat de criteri en el sentit que la traça que va prendre Jaume Peguera va ser presa directament de l’original, en el transcurs d’un viatge que aquest va fer a Terra Santa. Lògicament, estem pensant sempre en l’edicle que figura sota la cúpula de la sala de columnes i que correspon a l’indret on Crist suposadament fou sebollit. Tampoc hi ha dubte   del moment en el que es va començar a erigir l’ermita del Sant Sepulcre al voltant de Sant Jeroni. Les diferents informacions obtingudes fan sempre referència a un moment anterior a l’any 1533, any aquest en el que Jaume Peguera pren els hàbits jerònims. La importància d’aquestes dades rau en el fet que la traça que va prendre durant el seu viatge a Terra Santa era lògicament anterior a l’any 1555, moment en el que l’edicle és objecte d’una nova reforma. Anem a p

Carles Diaz Martí sempre ens aporta en totes les seves publicacions informacions molt importants sobre el nostre monestir jerònim, una de les últimes és un article incorporat a l’obra miscel·lània dedicada a Fr. Ignacio de Madrid (il·lustre historiador de l’orde jerònima desaparegut l’any 2017). L’article que apareix en aquest llibre fa referència a una obra gairebé desconeguda pels historiadors de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, existent a dia d’avui a la Real Biblioteca de San Lorenzo de l’Escorial (RBE). Es tracta d’un manuscrit incorporat dins un llibre que té la signatura d’arxiu C-III-3. El manuscrit en concret ocupa els folis 265r a 337r del llibre i és conegut sota el títol de Historia breve de la fundación del monasterio de Sant Hierónymo de Val de Hebrón y de algunas cosas notables d-él y de las persones señaladas que en la casa ha avido hasta el año de 1595 . Aquest manuscrit va servir de base per a la relació històrica sobre Sant Jeroni de la Vall d’Hebron que el Pare

Veieu aquest enllaç (Audiovisual), relatiu a un muntatge audiovisual fet a instàncies del Museu de Martorell sobre Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, interessant... pot servir com a idea, però té alguna errada com podreu comprovar, sempre adjudiquen al dipòsit la consideració d'ermita i en quan a les peces del museu... amb les fotos que el nostre ínclit company Jordi Vila va fer (cosa que queda perfectament reflectida) També us adjunto enllaç del MNAC relatiu al dibuix de Pau Rigalt procedent de la col·lecció de Raimón Casellas que la seva vídua va cedir i es guarda dins les col·leccions d'aquest museu.  Audiovisual Dibuix de Pau Rigalt Salut Lluís Jordà i Roselló

CAPÍTULO XXI. Dexó esta Reyna (Maria de Castella) al monasterio de Valdehebron entre otras joyas una muy preciosa reliquia de Lignum crucis en una cruz de plata dorada, adornada con muy ricas piedras, y perlas, y por ser tan notable, y tan autentico el milagro que con el acaeció, lo diré aqui por las almas pias, brevemente. Quisó el Prior y Convento una vez sacar el Lignum crucis del encaxe que tenia en esta cruz, y ponerlo en otra de mejor forma, y hechura.   Llamaron un platero para esto, sacó de una caxa de cuchillos que traía uno: quitó ei viril que estava encima, y quando llegó con la punta del cuchillo a la reliquia, se quebró sin ninguna violencia, quedándose con la empuñadura sola en la mano, y salió una gótá de sangre, del lugar donde topó la punta del cuchillo. No reparo en esto mucho el official, entendiendo que el cuchillo estava de antes quebrado, ni tan poco vio la gota de sangre; tomo otro, provó como con el primero a sacar la reliquia, y quebróse a cercen por la mis