Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  La imatge d’una creu coronant un del cims dels Agudells, damunt mateix del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, va ser captada per George Vivian,   magnífic dibuixant britànic, durant la primera meitat dels anys trenta del segle XIX, (dibuix propietat actualment de la Biblioteca Nacional de España). Posteriorment, Thomas Boys, va servir-se del dibuix de Vivian, per fer la cèlebre litografia   de Sant Jeroni que va ser incorporada a l’obra Spanish Scenery (Londres 1838). Aquesta litografia va reproduir també la creu dibuixada prèviament per George Vivian. L’origen d’aquesta creu ens era fins a dia d’avui desconeguda, tot i que òbviament la creiem absolutament relacionada amb el conjunt monàstic. Per un atzar, resseguint les dades que el manuscrit anònim   relatiu a la història de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, (Biblioteca de l’Escorial), feia   de la capella del Sant Sepulcre, ens va aportar, de manera sorprenent, tot un seguit d’informacions que vinculen de manera direct

Les tres ermites que van arribar a la fi dels dies del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i que estaven dins els límits conventuals eren, el Sant Sepulcre, Sant Onofre i Santa Magdalena; la quarta, com hem pogut veure per altres apunts a aquest bloc, era fora ja d’aquests límits, però restava encara dins de la tutela prioral, era l’ermita de Sant Cebrià i Santa Justina. No obstant, pels documents existents al segle XVI, apareix una ermita denominada Sant Sebastià, que desapareix posteriorment en un moment incert, però conservant aquesta advocació l’antiga sala capitular que esdevé alhora capella de Sant Sebastià. Aquesta situació fa pensar, a priori, que l’ermita de Sant Sebastià, va canviar l’advocació en un moment indeterminat, però posterior al segle XVI, per la de Santa Magdalena. A la Real Biblioteca del Escorial, es custodia la denominada Historia breve de la fundación del Monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron , manuscrit anònim, redactat l’any 1595 per u

  La manca d’informació històrica que gira al voltant de Sant Cebrià d’Horta fa interessant la cerca de qualsevol font fiable. Els vuit volums de Barcelona, Divulgación històrica, recullen un seguit de retransmissions radiofòniques que dirigides per l’Agustí Duran i Sanpere feien referència a diversos aspectes històrics i culturals de la vida barcelonina, retransmissions que foren recollides en aquests volums i que sens dubte són d’indubtable valor. El seus continguts són signats per importants historiadors i arxivers de l’època que en un marcat accent gris del període de post-guerra a Barcelona aportaven un cabal d’informació que escapava de la història oficialista del règim. En el cas de Sant Cebrià d’Horta, fou Josep Maria Madurell i Marimón, historiador i arxiver de l’Arxiu General de Protocols de Barcelona i del Museu Marítim qui en parlà en les emissions de l’Institut Municipal d’Història de Ràdio Barcelona, en castellà òbviament, i és en aquesta llengua que es recollit el presen

aquest cop gràcies al que explica d'ella: La Historia Breve de la Fundación del Monasterio de San Hyeronimo de Val de Hebron. Resseguint el que parla aquest manuscrit anònim, existent a la Biblioteca de l’Escorial, sobre les tres ermites que eren al voltant de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, trobem que fa una especial menció d’una quarta, Sant Cebrià d’Horta. La reduïda   historiografia sobre Sant Jeroni, sempre ha menystingut aquesta ermita, no considerant-la gairebé mai com a pròpia del monestir de Sant Jeroni. La historia Breve desmunta aquesta idea quan es fa ressò de Sant Cebrià, nominant-la directament com la quarta ermita del monestir. Potser per la seva antiguitat, anterior amb escreix a la fundació del monestir jerònim, i pel fet de la instal·lació d’una comunitat de frares mínims dins de les seves parets a finals del segle XV, no se l’havia tingut en compte. No obstant, La historia Breve escrita a finals del segle XVI (1595), dona prou llum com per entendre la enor

Sant Jeroni de Cotalba fou la fundació de l’orde jerònim més antiga de la Corona d’Aragó, i també la casa mare de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El seu prior Joan Ibañez o Yañez i set monjos més, van ser designats per la reina Violant per fundar el nostre monestir. Els monjos seguint la voluntat de la reina van abandonar el seu cenobi, patint una dura subsistència i els inconvenients de la nova fundació. La mort inesperada del rei Joan I l’any 1396, comportà un fre molt important en les obres de construcció  de les dependències monacals, que restaren inacabades, vivint els monjos en condicions de gran precarietat durant molts anys. Els vincles entre Sant Jeroni de Cotalba i el de la Vall d’Hebron, van ser llargs i constants en el transcurs de la seva dilatada vida monàstica. Ambdós cenobis van veure closa la seva existència monàstica al mateix temps, com a conseqüència de la desamortització dels ordes monàstics de l’any 1835. La vida religiosa mai va tornar a refer-se en cap dels dos

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

  El nostre prolífic historiador, articulista, company i amic, Lluís Jordà, ens fa arribar l'enllaç amb aquest monestir per fer accessible a totes les persones interessades en la seva història que poguessin entrat directament en la web d'aquest. Al mateix temps, cal assenyalar que la seva visita és possible i la familia propietaria encara actualment d'aquest monestir facilita la seva visita a l'interior del recinte.  Visita per cert, molt interessant, ens comenta. Cal resenyar que ell mateix ha participat en la redacció d'un article. Accés a la web del monestir:  Sant Jeroni de Cotalba Font: https://www.filmvalencia.com/location/monasterio_de_san_jeronimo_de_cotalba

MANUSCRIT ANÒNIM  (REAL BIBLIOTECA DEL MONASTERIO DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL) Gràcies al nostre estimat company i historiador de l’orde jerònima a Catalunya, Carles Diaz Martí, hem pogut accedir al manuscrit original corresponent a “ la història breve de la fundación del monasterio de San Hyeronimo de Valdehebron ” , motiu pel que com el seu contingut ja ha estat comentat per l’autor abans esmentat, i del que vam donar oportuna raó en un altre apunt al mateix bloc, ens limitem hores d’ara a transcriure   el seu contingut   de manera textual en allò que fa referència exclusiva a l’ermita del Sant Sepulcre, i que esperem sigui del màxim interès per part de totes les persones que estimen la història del nostre monestir. No obstant, cal aventurar de la lectura i contingut de La Historia Breve de la Fundación del monasterio de San Hyerónimo de Valdehebron , obra anònima, escrita l’any 1595, la hipòtesi, per raó de proximitat amb la finalització l’any 1600 d’una magna obra històrica s

  El setge de la ciutat de Barcelona succeí a la fi de la guerra dels nou anys i fou un dels esdeveniments bèl·lics més importants. Les tropes del rei Lluís XIV posaren setge a la ciutat després d’haver ocupat la meitat nord de Catalunya. Barcelona fou assetjada per terra i mar. El duc de Vendôme, cap de l’exercit francès va iniciar el setge de la ciutat el dia 5 de juny de 1697, acompanyat d’una imponent força militar composta per 18.000 homes d’infanteria i 6.000 a cavall, recolzat per una important flota francesa de suport comandada pel comte d’Estrées. El virrei de Catalunya va fugir ràpidament cap a Martorell deixant la ciutat desguarnida en emportar-se 10.000 soldats amb ell. La defensa va passar a mans del seu ajudant Diego Hurtado de Mendoza qui va ser incapaç de fer front al setge, adoptant la funció de cap  militar de la ciutat, el príncep Jordi de Hessen Darmstadt, partidari de la defensa a ultrança i contrari a qualsevol rendició. La manca de suport exterior, va deixar la c