Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Construcció de grans dimensions formada per un gran dipòsit mig soterrat de planta rectangular i amb coberta de volta. A mitjana alçada d’una de les parets laterals del dipòsit hi ha un forat on devia estar el tub per on sobreeixia l’aigua. Està a prop del km 2 de la carretera de l’Arrabassada. Coordenades:   41.4277569ºN 2.1265029ºE El dia 2 de febrer de 2011 el grup de Fonts dels Voluntaris del Parc de Collserola van fer arqueologia de la font antiga i van veure que és una font del tipus cisterna que acumula l’aigua en un gran dipòsit i l’aigua sortia per la part frontal amb una clau de pas per obtenir aigua quan es necessitava. Normalment es troba tapada per l’espessa vegetació de la zona i costa de veure. Descripció i fotografies extretes de LES FONTS DE COLLSEROLA  F185

  Francesc Carreras Candi a la seva obra monumental Geografia de Catalunya, i més concretament al volum dedicat a la Ciutat de Barcelona, parla en distintes ocasions del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El conjunt de la obra dirigida per Carreras Candi, consta de sis volums editats entre els anys 1908 i 1918, redactats per alguns dels millors especialistes de l’època, sent ell l’autor exclusiu del volum dedicat a la Ciutat de Barcelona. Cal ressenyar que aporta un seguit de dades, tot i que molt esquemàtiques i algunes equívoques,   sobre els seus orígens eremítics que crec que son d’interès, malgrat no indicar la seva procedència. A desgrat de certes incorreccions relatives a la seva història, es després del canonge Gaietà Barraquer, l’estudiós que més va tractar la història de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fins a temps relativament recents. Per aquest motiu crec necessari conèixer les   diferents referències que Carreras Candi fa sobre el nostre monestir en la seva ob

Jaume Joan Vila fou l’autor d’aquest magnífic tractat d’Armoria escrit durant el primer terç del segle XVII. Prevere barceloní d’origen empordanès, fou historiador i un reconegut heraldista. Va fer donació de la seva biblioteca al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on   d’acord també amb la seva darrera voluntat hi fou enterrat. La desamortització del segle XIX va suposar la destrucció de la biblioteca de la Murtra, perdent-se gran nombre dels llibres que contenia,   també la major part dels pertanyents a Jaume Joan Vila. Afortunadament, l’Armoria, obra magna de l’heràldica catalana es salvà i es conserva avui dia a la Biblioteca de Catalunya. Reprodueixo seguidament de manera fidel la descripció i referència que Vila fa del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en la que trasllueix el coneixement que té de l’obra del Pare Jose Sigüenza, Historia de la Orden de San Gerónimo . PRIORAT DE St. HIERONYM DE VALL DE HEBRON Sobre del escut un barret de cardenal de cordons pe

La importància que tenia el monjo cellerer dins l’estructura d’un monestir queda ben manifesta a tenor dels gran nombre de responsabilitats que recauen en la seva persona. Administrar i gestionar les terres i conreus, les bèsties dels corrals, controlar les vendes dels productes romanents i l’adquisició de nous. Gestionar, administrar i proveir el menjar de tot el convent, tenir cura de les granes, del blat, de la farina, i òbviament tenir cura del celler. També és responsabilitat seva, la gestió i atenció dels mossos que es fan càrrec de les feines dins i fora del monestir, i encara deixem una quantitat important de tasques que quedarien sota la seva gestió i control. La quantitat de responsabilitats que requeien damunt el frare cellerer i l’important significat que se li dona en el llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fa pensar que el seu càrrec era un dels més importants després del de l’abat. La Regla de Sant Benet, específica les característiques de la persona que

De tots els antics ermitoris que existien abans de la creació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, un va perviure, Sant Cebrià i Santa Justina, conegut popularment com Sant Cebrià d’Horta. Els orígens d’aquesta ermita son desconeguts si bé al segle XII, es té coneixement de la seva existència. Aquesta proximitat al monestir de Sant Jeroni   sovint va comportar una dependència espiritual dels monjos jerònims si bé no consta que en tinguessin ple domini. Bernat de Bransi l’any 1789, en la seva contesta al qüestionari de Francisco de Zamora, fa una referència esclaridora en aquest sentit: “Fuera del territorio patrimonial (en referència all monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron) està la otra hermita, dedicada a los mártires san Ciprián y Santa Justina. Su Yglesia aunque pequeña es bonita. De algun tiempo, su hermitaño tiene pegada a ella su habitación, iva con hábitos ptropios de los donados de dicho monasterio, y siempre que el prior celebrava iva a confessar en el mona

El convent carmelita de Nostra Senyora de Gràcia, fou fundat a instàncies de Josep Dalmau i la seva esposa Lucrècia Balcells. S’erigí l ‘any 1626 en l’aleshores un indret isolat,   a mig camí de Barcelona i del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aviat en ser els límits de l’indret del convent difosos sorgiren disputes sobre la seva adscripció parroquial. Les parròquies de Sant Genís dels Agudells i Sant Gervasi de Cassoles, fins i tot la de Sarrià, se la disputaven, considerant totes elles que el convent carmelita es trobava dins els límits del seu terme parroquial. Tots els rectors maldaven per obtenir del pare vicari un espai dins l’església conventual, on disposar un raspall per demanar almoina per a les ànimes del Purgatori. HI ha l’anècdota que el diumenge de Rams de l’any 1633, van coincidir a Nostra Senyora de Gràcia, amb la voluntat de donar el salpàs, els rectors acompanyats dels seus pertinents escolans de les parròquies de Sant Genís i de Sant Gervasi. Ambdós a

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co