Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

CAPITULO SEGUNDO DE TRES NOMBRES QUE TIENE ESTE LUGAR Y SITIO DEL MONASTERIO DE VAL DE EBRON Por toda esta sierra ya dicha (h)ay muchos y diversos collados, como senos, y en todos se hallan fuentes muy a menudo, de aguas muy estimadas, de las quales se provee la ciudad de Barcelona con grande abustancia. Entre estos valles el mas famoso y mas ameno es este en que està fundado el monasterio. Este valle saliendo por la Sierra arriba haze un grande seno que le rodean dos faldas de Sierra, y en este seno esta edificado el susodicho monasterio. La corriente deste valle se va algo estrechando, pero despues al pie del monte se dilata por todo el termino y territorio, o parrochia que se llama San Gines de Agudells, que comunmente es llamado San Gines de Huerta. De aquí vino que se llamase primerament este valle, valle de Huerta, y fue su primera y antigua denominacion este nombre le conviene con asaz propiedad porque aunque en el (h)aya poca tierra de regadio por ser ella muy quebrada, pero so

  CAPITULO PRIMO DEL LUGAR DO ESTA FUNDADO EL MONASTERIO DE ST. HIERONIMO DE VAL DE EBRON   En la España Citerior que tambien fue llamada de los autores antiguos la provincia tarraconense, en el Principado de Cataluña, a 12 leguas de la antiquíssima ciudad de Tarragona a la parte del oriente en las orillas del mar mediterraneo esta otra ciudad no menos antigua, que la susodicha y que por sus riquezas y buen govierno es famossissima por todo el mundo, llamada Barcelona, que con mucha verdad tiene sobrenombre de fiel y leal. La qual ha sido esclarecida con la sangre de muchos Santos martyres, y con las insignes virtudes de muchos Santos confessores y virgenes de Jesucristo, de la qual fue su obispo y pastor aquel famossissimo y eloquentissimo doctor St. Paciano el qual resplandeció entre los doctores de su tiempo en castidad y eloquencia; en doctrina y escritos contra los hereges, como dello da testimonio nuestro Padre san Hieronimo y sus obras lo confirman. Siendo pues esta Ciudad e

No correspondria a l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fer un toc d’alerta sobre la situació d’extrema sequera en què es troben els boscos del voltant de Barcelona i el potencial perill d’incendi que això suposa. Aquesta situació queda agreujada en diversos àmbits que fins fa relativament poc temps han servit d’abocadors incontrolats. La impossibilitat de detectar aquests indrets, que són sovint invisibles als ulls de la gent perquè la vegetació ha anat cobrint les restes abocades, els converteix en nuclis d’alta perillositat. S’ha localitzat un d’aquest indrets específics al vessant mar de la benzinera de la carretera de la Rabassada, espai de difícil accés, en el qual durant molts anys s’han reproduït de manera sistemàtica diferents abocaments. Aquests han anat colrant de terra i brossa les restes del monestir de Sant Jeroni, motiu pel qual hem considerat necessari fer un toc d’alerta i tot un seguit d’actuacions d’urgència. La nostra associació

  Historia breve del monasterio de san hieronymo de Valdhebron y de algunas cosas notables del; y de las personas señaladas que en el dicho monasterio ha avido hasta el año de 1595. Summa de los capitulos, y de los contenidos en este tratado. Capitulo 1º   de la descripciones del lugar do esta fundado el monasterio de valdehebron. Capitulo 2º   de tres nombres que tiene el lugar donde esta fundado el monasterio de St. Hieronymo de valdehebron. Capitulo 3º   de la ocasion por donde se fundo y edifico el monasterio eneste valle de Hebron. Capitulo 4º   de la fundacion del monasterio de valdehebron y quien (h)aya sido su fundador. Capitulo 5º   de como la reyna dona Violante procuro y alcanço diversos privilegios del Papa, y del Rey para començar la fundacion y dotacion deste monasterio. Capitulo 6º de la fundacion y dotacion que hizo la Reyna dona Violante confirmada por autoridad Apostolica. Capitulo 7º   de como el padre Prior de Cotalva renuncio al priorato de aquella

  Un magnífic dibuix del monestir germà de la Murtra

  El mes de juny de l’any passat 2022, es va fer la inauguració de l’exposició estable, ubicada al vestíbul de la masia de Can Soler de Sant Genís dels Agudells, anomenada “Fragments de la nostra història”. Aquesta exposició produïda pel Col·lectiu Agudells va suposar per a alguns dels seus membres, anys d’estudi i recol·lecció de fragments ceràmics procedents en la seva major de diferents masies i indrets d’aquest antic poble rural de la rodalia de Barcelona. El que gairebé tothom ignora, és el treball que va comportar la elaboració d’un dels elements estrella d’aquesta exposició, el diorama de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El diorama està compost de diferents elements, inclosos diversos jocs de llum i so, que ofereixen la imatge que tenia el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en el transcurs de gairebé les vint-i-quatre hores d’un dia, molt poc temps abans de la seva desaparició definitiva, l’any 1835. En essència, cal assenyalar que el diorama gira al voltant de la maqu

  MOSSEN JAUME AYMAR I EL PARE BENITEZ (JESUÍTA) PARLEN DE LA BIBLIOTECA ANTIGA I LA NOVA DE SANT JERONI.  EL PARE BENITEZ, COM TAMBÉ EL PARE BATLLORI O EL BISBE AUXILIAR DE BARCELONA  JOAN CARRERA, VAN FER DONACIÓ DE LES  SEVES BIBLIOTEQUES PARTICULARS A L'ACTUAL BIBLIOTECA DE LA MURTRA. UN MODEL A SEGUIR PER A LA FUTURA DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON. Lluís Jordà i Roselló Accés a la xerrada de  Les biblioteques

  La música fou un element essencial en la liturgia de l'orde de sant Jeroni, en la gravació que aquí oferim ens deixa una mostra ben significativa del seu alt interès històric i museogràfic en recollir el famós cantoral de Sant Jeroni del segle XV, la procedència del qual encara en ocasions discutida, tot i que no es dubta del seu origen català, sembla estar atribuida al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, veí del nostre de la Vall d'Hebron. Com a consequència de les bones relacions i contactes entre ambdós monestirs, aquest cantoral perfectament podria haver estat interpretat també de manera habitual a Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. El cantoral de Sant Jeroni es troba a dia d'avui conservat a la Biblioteca de Catalunya.  La seva audició ens apropa de manera directa a la música i litúrgia pròpies dels monestirs jerònims catalans del segle XV. En ocasió de l'adquisició per part del Museu de Badalona de la taula central i calvari del retaule de Sant Sebastià que

  Aquest cop és l'Ajuntament de Barcelona que ens menciona com el "el desaparegut Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron" web de l'Ajuntament

  Unes 80 persones van acudir a la xerrada dels nostres especialistes, Lluís i Juanjo, de l'Associació. Hi havia possibilitat d'accedir via ZOOM també i algú va usar aquesta via.  Com va dir la nostra Teresa, " va estar una xerrada captivadora i què farà que molta gent s'animi a seguirnos i participar de les activitats de la nostra Associació". Agraïm l'acollida de Mas Guinardó, la participació de la gent i l'ajuda de EL POU. Per tots aquells que encara no ens han visitat, estarem fins el 31 de març. Recordeu que per accedir al nostre bloc teniu els codis QR que la Teresa va posar a disposició a totes les fotografies, afegim uns exemples a continuació.

 si voleu anar-hi més ràpid aquí teniu el codi QR

  Hem parlat abastament en el transcurs d'aquests dos anys d'existència del nostre bloc, d'un manuscrit elaborat per un monjo anònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, anomenat  HISTORIA BREVE DE LA FUNDACION DEL MONASTERIO DE SAN HIERONYMO DE VALDEHEBRON; Y DE ALGUNAS COSAS NOTABLES DEL; Y DE LAS PERSONAS SEÑALADAS QUE EN LA CASA HA AVIDO HASTA EL AÑO DE 1595 . Aquest manuscrit va ser fet a instàncies d'una petició del general de l'orde de sant Jeroni, fra Miguel de Salazar, amb la finalitat de nodrir d'informació a un historiador, monjo jerònim també, el pare José de Siguenza, per què escrivís la que seria la seva obra magna,  La Historia de la Orden de San Jerónimo,  editada a Madrid, l'any 1605. El manuscrit  de La Historia Breve de la Fundación del Monasterio de Sant Hieronymo de Valdehebron , es conserva, avui dia, a l’Arxiu de la Biblioteca del monestir de San Lorenzo del Escorial (Madrid). La importància d’aquest manuscrit és que aport

  Aquests videos son conduits per Mn. Aymar ànima de l'antic monestir. En el primer ens parla de la seva història i en el segon dels usos actuals. Lluís Jordà i Roselló Sant Jeroni de la Murtra la seva història Sant Jeroni de la Murtra usos actuals

  Adjuntem el document que recull la infatigable tasca de divulgació d'un dels nostres estimats membres. Gràcies Jordi. "El Sr. Jordi Vila Traguany, de la parròquia de Sant Joan d’Horta, es l’ànima que empeny aquesta nova associació reconeguda oficialment, i que aglutina alguns socis que ja de temps enrere guardaven de la desaparició elements diversos del que fou el monestir, com ara alguns pergamins de la Biblioteca del Monestir, pedres al Museu de l’Enrajolada de Martorell, i també alguna al Museu d’Història de la Ciutat. Tres llibres conservats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, i peces de ceràmica pròpies de l’antic monestir. O un calze, i una creu que varen estar a la Parròquia de Sant Joan d’Horta molts anys." Per a més informació accediu al document  LaFlama

  Aquest cop, és la nostra estimada companya Teresa la que ens fa un simpàtic document de l'avenç de la nostra campanya de divulgació. Gràcies Teresa! Accés al simpàtic document  video

  Molt s’ha parlat de l’atribució dels escuts presents a la pedra raconera que procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va anar a raure l’any 1958 al museu Vicenç Ros de Martorell, lloc el qual encara a dia d’avui es troba exposada. Agustí Duran i Sanpere, va fer una atribució dels diferents escuts heràldics que apareixien a Joana Enríquez, esposa de Joan II i mare de Ferran el Catòlic. Aquesta atribució dubtosa, plantejava des del primer moment seriosos dubtes en el sentit que no es coneixia cap vinculació d’aquesta il·lustre senyora amb el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que si en mantingué el seu fill, el rei Ferran. Escuts procedents de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Museu Vicenç Ros. Martorell. Aprofundint en els orígens familiars de Joana Enríquez, sabem que el seu pare era Fadrique Enríquez, qui ostentà el càrrec d’almirall de Castellà, de la mateixa manera que ho havia fet també el seu avi Alfonso Enríquez. Aquest personatge, fill bastard del rei Alfo

  LES CASES EN BADIA. L’HOSTAL DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON M’he adonat que en els apunts al bloc hem anat parlant de gairebé tot el que fa referència al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però no obstant hem deixat de costat una de les dependències que no per mundanes, deixava de ser important, l’hostal del monestir. En el segle XVI al marge de l’hostatgeria que hi havia dins del monestir, ja n’existia una altra fora de la clausura conventual, la corresponent a les Cases d’en Badia, així ho interpretem per la descripció de funcions que pertocava al pare hostaler que figura en el llibre de Costums del monestir de Sant Jeroni. També assenyalava que el pare porter era l’hostaler del monestir, tenint cura de totes les claus, fins i tot la de l’hostal de fora, és a dir la clau de l’hostal de les Cases d’en Badia. Aquest esment de l’hostal extern, que apareix en el llibre de costums, és el primer del qual tenim constància en relació a l’hostal anomenat casa d’en Badia. El