Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  La reina Violant va fer de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la primera fundació reial de l’orde dels jerònims a tota la Corona d’Aragó. Va buscar l’indret on s’instal·laria la nova comunitat, va adquirir els terrenys, la va dotar econòmicament, es va preocupar de quins havien de ser els primers monjos que la conformarien i d’on havien de venir. També es va preocupar d’iniciar les obres del nou monestir, però la mort sobtada de Joan I, el seu marit, va suposar un gravíssim entrebanc per a la seva continuïtat, cosa que va posar fins i tot en perill el futur del naixent monestir de Sant Jeroni. De tots es sabut que l’església del monestir fou obra d’Arnau Bargués, a instàncies de la reina i que aquest mateix arquitecte la inicià i acabà en el termini de tres anys, però sempre queda a l’aire que més feu aquesta reina en l’aspecte constructiu a l’indret de Sant Jeroni. LA HISTORIA BREVE, manuscrit anònim de l’any 1595, que es guarda a la Biblioteca de L’Escorial, i del que ja hem parlat a

  Sant Jeroni de la Vall d'Hebron El dia 30 de setembre se celebrava la festa de Sant Jeroni, dia en que els barcelonins i més encara els de la Vall d'Horta sortien al camp; al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, se celebrava un aplec molt concorregut, car es considerava la darrera sortida estival de l'any. A l'aplec sempre hi havia oracions populars i Goigs del Sant. A mitja tarda molta gent baixava cap a la Font de la llet, on acabaven el dia d'esbarjo. Quan el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou incendiat al 1835, Sant Joan va rebre d'aquest monestir en dipòsit gran quantitat de material bibliogràfic dels seua arxius i biblioteca. Aquest fou en part i progressivament disgregat, el 1877, el rector va donar material a una entitat excursionista, l'Associació Catalana d'Excursions Científiques que amb el temps esdevindria el Centre Excursionista de Catalunya. També d'altres gents o institucions s’apropiaren de docume

  Amb l'esperança que el proper any la nostra vida torni a ser, com a mínim, una mica més normal. Per a tots els nostres lectors, us enviem a manera de Calendari d'Advent els diferents fragments musicals que des de la reconstruïda Frauenkirche de Dresden pengen diariament a la xarxa des de l'1 de desembre passat. Aquesta magnífica església barroca luterana, símbol de Dresden, es va enfonsar arran del bombardeig destructiu de l'aviació aliada gairebé a la fi de la segona guerra mundial, el dia 18 de febrer de l'any 1945. No fou fins l'any 2005 que aquesta magnífica joia del barroc fou acabada de reconstruir, amb el suport dels antics bàndols contendents a la guerra, i llueix, ara de nou, a l'Skyline de Dresden.  Doncs bé, aquí teniu el Calendari d'advent fet des de la Frauenkirche (ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA) de Dresden corresponent a aquest any 2021. Si cliqueu el primer enllaç "porta 1 de desembre, Türchen 1 en alemany", s'aniran obrint co

  A principis del segle XX, les ruïnes de l'ermita del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron van ser transformades en vivenda  particular. Actualment enderrocada.  La fotografia, degudament ampliada, pertany a l'informe elaborat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1935 a instàncies d'Agustí Duran i Sanpere (aleshores director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona) a fi i efecte d'adquirir diverses peces que havien aparegut en  remoure els propietaris de Sant Jeroni les ruïnes del monestir, en una prospecció pseudoarqueològica que a dia d'avui podriem considerar absolutament ilegal. Caldria fer una intervenció a l'indret que ocupava la capella del Sant Sepulcre per determinar si la construcció de la vivienda que surt a la fotografía va comportar la pèrdua total de les restes de l'ermita, encara existents a finals del segle XIX. Lluís Jordà i Roselló Per a més informació d'aquestes possibles restes anteriors i posteriors

  02042012-Horta-St.Genis dels Agudells d'Horta -1954-Foto.E.Reguart -Colec. Jordi Vila T.-SCAN.001 copia 05042012-Horta-St.Genis dels Agudells-1944-Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila T.- SCAN.048 15022018-Horta-Sant Genís dels Agudells -1904 aprox.- Foto. Arx.Fotog.Barcelona - Colec. Jordi Vila T.-SCAN.310 21012018 - Horta-Sant Genis dels Agudells-Pont de la Carretera Nova, actual  Pg. de la Vall d'Hebrón-Foto. A.T.V.-Fons.Ernesto Boix.- Col. Jordi Vila T.- SCAN.140 01012000 - Horta-Sant Genís (segle XX)- Vista de globus - Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila T.- Troballa a internet - Sant Genís 1931 Sant Genís dels Agudells 11 segles d'història  betevé

  Aquest gravat del segle XVIII dedicat a la Nostra Senyora del Coll de Barcelona detalla alguns edificis de la serra de Collserola. També surt Sant Jeroni de la Vall d'Hebron? Què creieu? Lluís Jordà i Roselló

  BARCELONA 1888 HORTA. Historia. El origen de la población de Horta se remonta al siglo X. Un Caballero llamado Guillermo mandó construir en 913, una torre fuerte, y á ella lindante una capilla, para que sirvieran de refugio  á los cristianos habitants de aquel extremo del llano, para prevenirse de las irrupciones de los árabes. Puesta la capilla bajo la invocación de San Juan Bautista, la família del fundador desfrutó el patronazgo hasta fines del siglo XIV. (1) Edificáronse cerca del Castillo y de la Iglesia algunas viviendas, constituyendo una regular población ya en los albores del siglo XV.  El dia 19 de agosto de 1546, se juntaron en el camino de Horta los conselleres de Barcelona y los cónsules de la Lonjapara recibir al obispo don Jaime Cassador que venia de Vich, ceremonia en el mismo punto repetida en 25 de enero de 1561, cuando vino el obispo D. Guillermo de Cassador.   En 1640, el ejército castellano, que según la frase atinada de un erudito historiador, convertía en remen

  A l'arxiu històric de la ciutat de Barcelona  (AHCB) es conserva un dibuix de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, l'autoria del qual és atribuïble a Pau Febrés Yll. (any 1898) Força anys després de desaparegut el monestir la gent continuava fent berenars a redós de les fonts que estaven al seu voltant. Pau Febrés, ens deixa en el seu dibuix un testimoni d'aquestes excursions familiars que ens podrien recordar la celebració de la festivitat del Sant Jeroni a la muntanya. Pau Febrés fou un pintor paisatgista de finals del segle XIX i principis del XX que s'especialitzà en la temàtica paisatgista. Molts dels seus quadres van ser fets a la serra de Collserola. Lluís Jordà i Roselló

  PAU RIGALT (1778-1845) fou l'autor d'aquest magnífic dibuix del monestir de Sant Jeroni pocs anys abans de la seva ensulsiada. Fill de pintor es formà a l'Escola de la LLotja sota el mestratge de Pere Pau Montaña i Josep Flaugier.  A partir de 1825 va exercir ell mateix com a  professor de la càtedra de dibuix i paisatge de l'Escola de la Llotja. Fou pare d'un dels millors pintors paisatgístics del segle XIX català,  en Lluís Rigalt. El dibuix corresponent al monestir es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona procedent de la Col·lecció de Raimón Casellas. Us adjuntem també l'enllaç:  Museu Nacional d'Art de Catalunya Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona procedent de la Col·lecció de Raimón Casellas

  L’Associació d’Excursions Catalana fou la resultant d’una escissió que   es va produir l’any 1878 dins de la recentment creada Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876). La presidència d’aquesta   nova entitat, dirigida per Francesc Xavier Tobella i Josep Fiter i Inglés renuncià al cap de pocs mesos de creada. Ramón Arabia ocupà   aleshores la seva presidència fins l’any 1881. Arabia va esforçar-se per recuperar la unió de l’excursionisme català. La fusió però, no es va produir fins l’any 1891, quan aquesta entitat es va unir novament amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creant el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). La tasca cultural duta a terme per L’Associació d’Excursions Catalana fou de gran importància. S’edità un estudi hidrogràfic de Montserrat fet per Josep Ignasi Ursul, un estudi sobre la toponomàstica catalana a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, un estudi sobre la flora de Núria a instàncies d’Estanislau Vayreda.   Durant el per

  El Museu de Badalona adquireix un retaule gòtic, desaparegut durant la guerra civil, dedicat a Sant Sebastià que anteriorment formava part de Sant Jeroni de la Murtra. L’autoria del retaule, basats en el treballs d'en Carles Diaz (2013-2017), podria ser de Pere Alemany. Pere Alemany, (Barcelona, segle XV - abans del 1516) va ser un pintor de retaules de finals del segle XV i principis del segle XVI. Sembla que també en va pintar un per Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. (Font Viquipèdia) seguiu l'enllaç:  Diari El País Sant Sebastià- part central del retaule (Font: Diari El País)