Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  La desamortització de 1835 va comportar la ruïna definitiva del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. L’any 1837 es va promoure des de l’administració el seu desmantellament definitiu. Els propietaris de l’immoble van desmuntar les plantes superiors dels edificis. Bigues, teules, maons, pedres treballades, tot va ser venut com a material de construcció. Molts edificis, així com murs o bancals van aprofitar pedres procedents de Sant Jeroni. Així, poc a poc, aquell magnífic conjunt monacal es va anar esvaint fins convertir-se en una trista ruïna que el traçat de la nova carretera de Gràcia a Manresa va acabar de destruir. El segle XX no va tractar millor les restes de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, els propietaris van continuar venent pedres durant tot el primer terç del segle fins arribar a la guerra civil espanyola. La postguerra va comportar l’oblit del que quedava del monestir, la construcció d’una benzinera damunt l’indret on s’havia erigit el monestir el va fer desapar

  PRIVILEGI DE PASTURA DEL REI FELIP III DE L’ANY 1599 El privilegi de pastura atorgat als monjos jerònims de la Vall d’Hebron pel rei Felip III l’any 1599, a prec del prior del monestir, ens il·lustra sobre la abast dels ramats que tenia la casa i per tant també de la importància de la seva granja i corrals. Transcric només la part més significativa: “Senyor. El monesterio de Sanct Hieronymo de Val de Hebron es casa real, y como para provission del Convento tenga necessidad de doscientos carneros, y para el sustento dellos no basten las hiervas, y pastos de las tierras y bosques del dicho monesterio por ser pocas. Por ende suplican a Vuesa Magestad, el Prior y Convento de dicho Monesterio se sirva deles conceder Privilegio y facultad para que puedan apacentar el dicho numero de doscientos carneros en los terminos de juso suscritos, esto es por la parte bazia de la Ciudad, hasta un camino llamado La travessera, que esta media legua de la   Ciudad, y del monesterio poco mas o menos,

  J aume Ramón Vila un dels bibliòfils, historiadors i heraldistes més importants de la Catalunya de finals del segle XVI i principis del segle XVII, autor d'una famosa Armoria, avui dia conservada a la BIblioteca de Catalunya, fou enterrat a la nau de l'església  del monestir de Sant Jeroni de la Murtra Us passem el següent enllaç de l'Associació d'amics de la Murtra que creiem pot ser del vostre interès per saber alguna cosa més d'aquest personatge. Lluís Jordà i Roselló enllaç a la publicació  

  El s. XVIII el poden adjectivar com el segle de la llum de la ciència, perquè veurà néixer, gràcies al corrent de pensament de la Il·lustració1, basat en el mètode i el treball empíric, tot un seguit de personatges que posaran els fonaments de la ciència tal com avui la coneixem. El principi de coherència domina tot el paradigma del coneixement en aquesta centúria, i serveix de motor al progrés de les ciències, la filosofia, ... del pensament que es desenvoluparà a partir del 1700. Ho resumeix la frase de Linneu: “La Natura no fa salts”. Vol dir que per entendre el món que ens envolta, els seus fenòmens, les seves formes, cal cercar una explicació que no deixi llacunes. En aquest context, totes les perspectives amb les que s’ha d’analitza la realitat han de contribuir a aquesta explicació coherent. Per primera vegada es fa palesa la necessitat de que les diferents disciplines del coneixement busquin la seva complementarietat. Així la Farmàcia, en aquests anys, per exemple, es b

  EL NOSTRE ÍNCLIT COMPANY I AMIC JUANJO, ENS HA FET ARRIBAR UN ARTICLE PER AL BLOC QUE AMB LA SEVA PROVERBIAL HUMILITAT L'ANOMENA UN DOCUMENT DE POCA IMPORTÀNCIA. AL MEU ENTENDRE, TÉ MOLTA MÉS IMPORTÀNCIA DE LA QUE EL NOSTRE COMPANY,  SEMPRE MODEST, DEIXA ENTREVEURE.  LA DEVASTACIÓ DELS BOSCOS PATIDA DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS. LA MISERIA QUE TRASPUA. LA NECESSITAT DE LA GENT PER OBTENIR QUELCOM TAN ESSENCIAL PER A LA SUBSISTÈNCIA COM ÉS LA FUSTA DELS BOSCOS I LA IMPORTÀNCIA DE FER PALESA LA DEFENSA DE LES SEVES PROPIETATS PER PART DELS DOS DEL DOS SENYORIUS MÉS IMPORTANTS D'HORTA I EL PODER, SEMPRE AL COSTAT DELS PODEROSOS. UN DOCUMENT MAGNÍFIC. TOT UN RETRAT D'UN PERÍODE FOSC I CRUEL MOLTES GRÀCIES JUANJO LLUÍS JORDÀ i ROSELLÓ ------------------------------------------------------------------------------------------------------- Un document de poca importància. L'Arxiu documental de la família Desvalls és un dels fons patrimonials més importants que es cons

  UN LLIBRE PROCEDENT DE LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON AVUI A L’ESCORIAL Es tracta d’un llibre manuscrit procedent de la biblioteca de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, anomenat Speculum regiminis o el que és el mateix, El mirall del govern . Aquest llibre hauria estat escrit al voltant dels anys 1399-1400, és una còpia feta pel clergue Rinaldo Mailloti d’un llibre escrit per Philippus de Pergamo pocs anys abans, la qual cosa el converteix en un dels llibres més antics que podria haver guardat la llibreria del nostre monestir. Malgrat tot, es desconeix el moment en el qual aquest llibre va sortir de les seves lleixes per anar a formar part de la biblioteca de l’Escorial. La primera pàgina del llibre està adornada i il·luminada, figurant a la seva part superior l’escut de la casa reial d’Aragó flanquejat per dues àligues, i a la seva part inferior hi ha disposat l’escut de la ciutat de Barcelona, sostingut per dos lleons. El llibre conté tres miniatures i també al

  Una de les joies que custodiava el monestir de Sant Jeroni de Cotalba era una magnifica custodia renaixentista feta per un orfebre i alhora monjo de la casa, anomenat fra Antonio Sancho de Benevento. La custodia va ser feta l’any 1548 i se la tenia per una de les millors del seu temps a tot el regne d’Espanya. Custodia del monestir de Cotalba abans de 1936. Es tractava d’una peça de gran tamany, en forma de torre de quatre cossos, feta en bronze sobredaurat. Mesurava més d’un metre d’alçada i tenia un ric programa iconogràfic amb molt luxe de detalls. La seva alta qualitat va fer que fos comparada amb les que tenien algunes de les grans catedrals de l’estat, com Santiago de Compostela o Toledo. Després de la desamortització de l’any 1835, la peça es va conservar passant a mans de l’església de l’antiga colegiata de Santa Maria de Gandia, coneguda com la Seu de Gandia. A inicis de la guerra civil espanyola,   l’any 1936, la colegiata fou incendiada i la custodia, així   com molts altr