Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2022

EL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON I LA CRÒNICA DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA

Fem a mans dels nostres lectors aquest magnífic document de "La primera crònica del monestir de Sant Jeroni de la Murtra (1413 - 1604)", que gràcies a la feina de promoció de la Fundació Noguera i la tasca duta a terme per Carles Diaz  fent la transcripció podem llegir i gaudir dels bocins d'història d'aquests monestirs. El document de 853 pàgines, fa referències de les costums i activitats del monestir. Com a dada direm que fa referència: -  5 cops al "monestir de Vall de Hebron". - 15 cops a " Sanct Gerònim de Vall de Hebron". - 2 cops a "San Jerónimo del Vall de Hebrón". i un total de 114 cops a la "Vall de Hebron" segons es tracti del vicari, dels monjos o qualsevol tema relacionat amb les activitats del nostre monestir. El document està basat en el que van escriure els monjos del monestir i és un punt de vista privilegiat de la història del monestir durant el període de 1413 fins a 1604. Accés al document complet  Primera

Primer Anunci - Activitats tardor el dia 30 de setembre de 2022, segon aplec de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  Us convidem a les activitats de la tardor, en aquest cas al segon aplec de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. us esperem

El convent de Sant Jeroni als intramurs de Sa Calatrava

  Avui anem a una illa germana on hi és un monestir germà. Us convidem a gaudir de les v entures i desventures del convent de Sant Jeroni de Palma. El convent de Sant Jeroni de Palma està situat al barri intramurs de sa Calatrava, amb un nom que li ve de donació d’una casa i un alberg, feta l’any 1234, juntament amb altres propietats, pel comte Nunó Sanç als cavallers de l’Orde de sa Calatrava, per la seva participació a la conquesta de Mallorca. Us re-direccionem al document  Sant Jeroni de Palma Una altra imatge del pati interior del Convent de Sant Jeroni. (Foto: J. Serra)

Queden al descobert les restes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (document betevé)

  Una exposició explica la història d'aquest monestir a través d'imatges i restes de ceràmiques i rajoles decoratives trobades a la zona. us convidem a fer servir l'enllaç  betevé - diumenge, 18 de setembre del 2022, a les 10.14

Píndola - ALEXANDRE CARDUNETS

El dibuixant i pintor català Alexandre Cardunets, també va prendre Sant Genís dels Agudells com a model per algun dels seus quadres i dibuixos. En aquells moments encara oferia un magnífic entorn rural que per la seva proximitat a la ciutat de Barcelona era motiu suficient per ser escollit com un escenari privilegiat per a molts artistes.

Píndola - La setmana tràgica a sant Joan d'Horta (26-31 Juliol 1909)

  El pas dels revoltats a la fi de la Setmana Tràgica per l'església de Sant Joan d'Horta va ser demolidor. L'església fou abandonada i pocs anys més tard derruïda. Trist  final d'una església d'origen gairebé  mil·lenari.

LA REINA MARIA I EL PRIOR RAMÓN JOAN, CONFESSOR, CONSELLER I AMIC I SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

     Diferents estudis han fet particular esment d’en Ramón Joan, prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i el seu significat paper com a conseller, amic i confessor de la reina Maria de Castella, esposa del Magnànim. Tot i això, a vegades les fredes opinions dels historiadors queden allunyades dels sentiments íntims que queden plasmats en la documentació, sobretot dins les cartes, en especial quan són escrites i enviades en primera persona. Avui n’oferim una mostra en la qual es posa de manifest el sentiment de dolor d’una persona per la pèrdua de les seves cunyades, germanes del seu espòs, el rei Alfons. Crec entreveure una mostra de feblesa en aquesta reina que va governar els regnes peninsulars de la Corona d’Aragó amb gran saviesa, prudència i diplomàcia. Ramón Joan va actuar en moltes ocasions no tan sols com a confessor i amic, sinó com a enviat diplomàtic de la reina per intentar evitar conflictes, sovint armats, amb els altres regnes de la península. Durant molts anys, R

PROHIBICIÓ ALS HABITANTS DE LA VALL DE SANT MEDIR DE PASSAR PEL CAMÍ DEL MONESTIR

  La construcció del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, fundat l’any 1393 i l'erecció d'una murada de tancament del recinte conventual i les seves hortes, va comportar un canvi en el camí tradicional que procedent de Sant Genís dels Agudells enfilava cap a Collserola, per seguir d'aquesta manera via cap el Vallès. Els caminants, moltes vegades amb afany d’estalviar-se una petita volta seguien el curs del camí històric, cosa que suposava passar per l’interior de l’àmbit conventual i també per dins de les hortes de Sant Jeroni. És de tots coneguda l’existència de trifulgues entre els pagesos i monjos del monestir amb els passavolants per aquesta alteració del camí tradicional. La causa, vindria derivada no tan sols per les molèsties del pas de persones de manera immediata al monestir amb el natural destorb que això comportava, sinó per l’apropiació indeguda, però sovintejada, de fruits i altres vegetals que hi havia a les hortes. En ocasions és sabut que la resp

Píndola - dibuix de sant Joan d'Horta. (1912)

  L'associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron ha adquirit en pública subasta aquest interessant dibuix original de l'església vella de Sant Joan d'Horta. Correspon a l'any 1912 (tres anys després d'haver estat cremada de resultes de la Setmana Tràgica). Signat per F. Mussons és un dibuix de notable qualitat, en el que surt reflectit la desapareguda façana d'aquest interessant església usufructuària fins 1860 de Sant Genís del Agudells. Font: associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

INCENDI I DESTRUCCIÓ DE L’ANTIGA ESGLÉSIA DE SANT JOAN D’HORTA

  L’antiga parròquia rural de Sant Joan d’Horta té una tradició gairebé mil·lenària. Situada al peu de la Serra de Collserola no serà fins el segle XX, que després de ser reedificada en un nou indret, passa a formar part d’un espai urbà. Arran del canvi, produït a principis del segle XX, l’antiga parròquia restà convertida en ermita que un cop cremada i abandonada deixà de ser el centre religiós de la vila d’Horta per ocupar un espai marginal dins de la vida cultual d’aquest antic municipi, cosa que explicaria el seu complet oblit i abandó. Durant segles l’església d’Horta, fins esdevenir parròquia l’any 1860, fou sufragània de Sant Genís dels Agudells i per tant va girar sempre sota el domini del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta tutela per part del monestir jerònim acabà de manera gairebé violenta amb la imposició del decret de desamortització dels bens de l’església de l’any 1835. Durant més de mig segle la parròquia d’Horta serví de refugi d’una part importan

EDICTE DEL REI FERRAN PROHIBINT TALLAR LLENYA DINS LES PROPIETATS DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

  A instàncies del Prior del Reial Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, el rei Ferran II el Catòlic va emetre l’any 1480 un edicte prohibint fer llenya en totes els boscos i propietats que pertanyien al monestir. La causa vindria derivada per la necessitat o abús dels vilatans d’aconseguir llenya per a ús propi o per mercadejar (traginers i llenyataires). La proximitat   del monestir al camí que travessant Collserola anava al Vallès devia afavorir aquesta intrusió. La pena, considerable, cent assots i pèrdua dels arreus, és a dir de tot allò que portessin els furtius que s’atrevissin a tallar llenya, podia limitar la intrusió de terceres persones, però difícilment devia acabar amb aquesta pràctica. La necessitat de disposar de llenya per a ús domèstic era peremptòria i indispensable per a la supervivència, motiu pel qual els talls de llenya dins de les propietats monacals devien continuar malgrat la prohibició reial. El document que seguidament publiquem va ser transcrit pe

Capítol V (tercera part) - APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON

  Seguim mirant d’esbrinar el què hi podíem haver trobat ens els primers horts, jardins de simples i en els conreus del  monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en la darrera dècada del s. XIV. En la 1a part d’aquest llarg, i desitgem que no tant feixuc, 5è Capítol, hem exposat la llista de plantes que hem anat  recollit en les diferents dietes de les cultures que deixaren petja en l’entorn barceloní i, amb una referència a les que  es mencionen en De Materia Medica de Dioscòrides; en la 2a part, les hem destriat segons la possibilitat, al nostre  entendre, de trobar-les a l’hort monacal, al seu jardí de simples, en els conreus dels bancals i feixes properes, o en la  seva officina1 com a resultat del comerç o de l’intercanvi. Fins ara ens hem centrat en quines espècies de plantes en formarien part, però no hem prestat atenció al com eren  aquests espais de conreu, ni a les tècniques agrícoles que es coneixien i s’empraven, ni al sistema de reg emprat, si  n’hi havia, ... Accés al