Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  LA CULTURA ISLÀMICA ANDALUSÍ  Península Ibèrica és envaïda per tropes dels omeies en el 711. L’ocupació fou ràpida i en el 720 l’actual territori català ja estava conquerit. L’establiment musulmà va anar minvant progressivament la seva influència territorial a conseqüència de la progressió de la reconquesta cristiana. Barxiluna (Barcelona), l’any 801 es rendeix al setge d’un exèrcit comandat per Guillem de Tolosa, noble franc. Tortosa no serà conquerida fins el 1148, i Lleida en el 1149. A la Península Ibèrica la presència islàmica hi romandrà fins el 1492, quan es fa efectiva l’expulsió dels nazarins de Granada. Però a diferència de l’estada dels visigots, la influència exercida per la cultura musulmana va ser molt important i decisiva per a recuperar el llegat clàssic. En aquest sentit cal fer esment de la recuperació i la introducció d’espècies de conreu d’Àsia i d’Àfrica, de la seva praxis mèdica i farmacològica, així com de la recuperació dels texts grecs i llatins clàss

  Exposició Obra Gràfica Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron Els fins de l’associació són: La recuperació, salvaguarda i custòdia de les restes arqueològiques, materials i històriques de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, amb la voluntat de dignificar i protegir l’espai natural ocupat per aquest monument. L’associació té vocació d’estudiar i donar a conèixer la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, preservant la seva memòria i museïtzant in-situ les seves restes per fer-les accessibles al públic. Detall de les fotos exposades: Vista de Les restes del monestir de Sant Jeroni 1898/1902. Autor Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). Procedència  Col·lecció Lola Anglada.  Vista del monestir abans de la seva destrucció. Autor Pau Rigalt. 1825/1830. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Procedència Col·lecció Casellas. Vista del monestir abans de la seva destrucció. Autor George Vivian.

  El gran dia: Obertura 1 Obertura 2

  Adjuntem un recull de vídeos de l'acte inaugural: Josep Maria Juli Oriol - President de AAMSJVH Diego Carles

 

 

  Al espai museístic de Can Soler avui, els membres de l'Associació us explicaran moltes coses de les restes d'aquest magnífic monestir que roman amagat sota de la gasolinera.

  El monestir de Sant Jeroni de la Plana de Xàbia fou bastit durant el darrer quart del segle XIV en una planura situada a cavall del Montgó i del cap de Sant Antoni. La nova comunitat girava al voltant d’una figura que havia de resultar proverbial per al futur de l’orde jerònim a casa nostra, fra Joan Ibáñez, i comptava des del seu inici amb el suport d’Alfons d’Aragó, comte de Dènia i fill de l’infant Pere, duc de Gandia. Tres ermitans, Francesc Massanet, Jaume d’Olentori i el mateix Jaume Joan Ibáñez o Ivanyes foren comissionats   per sol·licitar del Papa Gregori XI la seva pertinent autorització per bastir el nou monestir a l’indret de la Plana de Xàbia. Autorització que els fou atorgada l’any 1374 concedint també tot un seguit de rendes per al seu manteniment. Aquesta nova comunitat aplegà un total de dotze ermitans que ja vivien recollits en diverses coves properes al cap de Sant Antoni, les anomenades coves santes, quedant adscrita al nou orde jerònim. L’ermita aixecada en m

  En el primer capítol d’aquests apunts vam apropar-nos a la vegetació de l’entorn de Collserola i, per extensió, de la Serralada Litoral, en aquest tram de la costa central, com a base per establir un catàleg o inventari de les plantes que a l’antic monestir dels Jerònims de la Vall d’Hebron s’hi podien conrear en els seus horts i feixes. A aquesta relació hi vam afegir la llista de les plantes, de les que en tenim notícia, en les dietes d’ibers i grecs. Tot plegat configura el coneixement d’una base de vegetals que ens aporten valors medicinals i nutricionals, propietats que es cerquen en les plantes de conreu i de farmàcia Accés al PDF   2n CAPÍTOL Jordi Espuny Ferrer