Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

  L'ermita de Sant Cebrià i Santa Justina, coneguda popularment com Sant Cebrià d'Horta, fou una de les ermites que van tenir a partir del segle XVI una dependencia total del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. El manuscrit actualment conservat a la Biblioteca de l'Escorial anomenat,  Historia Breve de la Fundación del monasterio de San Gerónimo del Valle de Hebron , escrit per un monjo de la casa barcelonina, així ho testimonia. L'ermità de la casa era designat pel prior de Sant Jeroni i també podia ser desposseït del càrrec si aquest ho considerava pertinent. L'ermità vestí hàbit jerònim i anava a confessió al monestir. Tenia l'ermita oberta als peregrins i vilatans que s'hi apropaven, entre ells, malgrat no tenir documents que ho acreditin, Sant Ignasi de Loiola. El profund arrelament d'aquesta ermita amb la vila d'Horta, ha fet que durant moltíssimes generacions s'hagi convertit en indret de trobada de romeus, en especial el dia

  L'any 1493, el rei Ferran el Catòlic va confirmar, davant les Corts celebrades a Barcelona, el privilegi de Salvaguarda Reial del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Tot fa creure que aquesta fou la darrera vegada que un rei va confirmar aquest antic privilegi concedit per primer cop en temps del rei Martí l'Humà.  L'asseveració d'aquesta opinió ve determinada pel fet que gairebé tres.cents anys més tard, l'any 1385, en ocasió d'un plet interposat contra Teresa Guitart, propietaria rural i veïna del Reial Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, s'incorporés al plet una copia exacta de l'original servat a l'arxiu del monestir. Així ho testimonia l'escribà que signava el document aportat al judici. La importància d'aquest document rau justament en el fet que en haver-se perdut l'original, gràcies a aquest plet judicial, i a la importància que els monjos donaven a aquesta darrera confirmació, coneixem de manera comple

  Com hem assenyalat en diverses ocasions Agustí Duran i Sanpere des del seu càrrec de director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona  es va preocupar en diferents ocasions de les restes de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.  Va intentar salvar al màxim les peces arqueològiques que tenien un especial valor artístic o històric. També va intentar reconstruir la planta del conjunt monàstic i en particular la seva església o el retaule major. Aquí deixem avui una mostra, un simple esbós que va ser localitzat a l'arxiu personal que Agustí Duran va deixar a la ciutat de Cervera.

  Dimarts propassat vàrem tenir la visita a l'Expo de l'Albert Cortés especialista en orfebrería medieval, renaixentista i barroca i sagristà de l'esglesia del Pi.

  La setmana passada van visitar l'expo en Domènec Miquel director de la revista Gausac i del Grup d"Estudis Locals de Sant Cugat i en Josep Bracons antic cap de patrimoni del Museu d"Historia de la ciutat de Barcelona i actualment catedràtic de l Escola de restauració de la Generalitat.

  A partir del s. XI s’inicien les traduccions i l’intercanvi de coneixements dels llegats culturals de l’època clàssica es comencen a difondre poc a poc. Es redescobreix a Dioscòrides i el seu tractat De Materia Medica, que en resultà de la compilació de coneixements que va adquirir en acompanyar a les legions romanes per tot l’imperi. En aquest compendi, s’hi mencionen a l’entorn de sis-centres plantes, uns noranta minerals, i a l’entorn de trenta substàncies d’origen animal1.  Accés al PDF  quart Capítol Jordi Espuny Ferrer

Accés a la revista  "La Veu de Torre Llobeta":  La Veu de Torre Llobeta número 78. Juny 2022 (barcelona.cat) Adjuntem l'article d'en Joan de la revista a continuació.  

  El dia 2 de Juliol el reconegut historiador' Desiderio Díaz (Desi) va visitar l'exposició sobre Sant Jeroni de la Vall d'Hebron de can Soler. Desi

  Els privilegis de Salva Guarda reial van ser concedits al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron per diferents reis de la Corona d’Aragó i referendats de manera consecutiva fins al rei Ferran II d’Aragó.   El monestir sempre feu honor a la distinció d’haver estat una fundació reial i s’enorgullí de la concessió de Salva Guarda Reial. El lema que ho assenyalava figurava embolcallant l’escut reial disposat sempre de manera perceptible en diferents llocs del clos monacal, fins i tot damunt la porta principal d’accés al recinte. Altres escuts amb el mateix emblema estaven disposats en altres indrets de la tanca del clos conventual, a la vista de tothom, per a constància de vianants i memòria dels habitants de l’entorn. Encara a dia d’avui es conserva un escut reial amb la divisa SALVA GUARDA REIAL al Museu Vicenç Ros de Martorell. Única resta arqueològica coneguda d’aquesta distinció que va sobreviure a la desamortització de 1835 i a la immediata destrucció del monestir de Sant