LETTERE D'UN VAGO ITALIANO AD UN SUO AMICO - Norberto Caimo (1755)

Norberto Caimo, monjo jerònim italià  procedent de la Llombardia i que tradicionalment ha estat titllat d'antiespanyol, pels seus comentaris sobre l'endarreriment que a mitjans del segle XVIII presentava Espanya. Fa sempre tot un seguit d'elogis de Barcelona i  del bon tracte i caràcter hospitalari dels barcelonins.

Mostra un lloable interès per conèixer el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, lloant també l'indret on es troba i el tracte hospitalari i amable que li  dispensen els seus frares.

Una visió curta però molt interessant del monestir de Sant Jeroni, punt de partida de Norberto Caimo vers Montserrat i punt de retorn d'aquesta visita que fa al  gran santuari marià de Catalunya.

Lluís Jordà

LETTERE D UN VAGO ITALIANO AD UN SUO AMICO

NORBERTO CAIMO

Vol. I. Viatge a Espanya fet l’any 1755

Traducció al català de l’edició francesa de l’any 1772

Chez J.P. Costard, Libraire

Paris

 

En menys d’una hora marxant pas a pas, em vaig trobar al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Vaig anar de seguida a saludar al Pare Prior en la seva cambra; i no havia acabat els meus compliments que ja em portà un refrigeri que em va venir molt de gust, tindria molt a explicar per fer-vos el detall de totes les cortesies i bons tractes que he experimentat. Afegiré solament que vaig poder aconseguir, més que amb molta pena, la llibertat de marxar, després d’haver-me quedat cinc dies.  Encara que aquest monestir es troba en un lloc elevat i damunt d’una eminència, es troba malgrat això situat en una vall, entre muntanyes que el dominen i l’envolten per tots cantons, excepte al seu davant on hi ha una vista de les més boniques i més extenses, que abraça tots els turons, les planes, la ciutat i la mar veïna. Jutgeu quin plaer vaig tenir de passejar per aquestes petites valls  ben ombrejades i de vessants coberts d’arbustos, de llimoners, d’oliveres, llorers, murta, xiprers, romaní, de qualsevol mena de flors i fruits de temporada, agradablement divertit pel cant variat de mil ocells diferents, pel dolç murmuri de fonts que escampen les seves aigües clares, que reguen aquests llocs per totes bandes.

Per fer-me el passeig encara més agradable, el Pare Prior em va fer companyia amb el Pare Mestre (de Novicis); i l’un i l’altre m’han donat, en diferent propòsit, mostres d’una  erudició inusual: el primer sobretot m’ha semblat molt versat en el coneixement d’autors de l’antiga Grècia, de la que em va semblar  que coneix bé la llengua. Cadascun  d’ells em va mostrar la seva biblioteca particular que està fornida de bons llibres, fins i tot em van fer present d’alguns. He vist també la biblioteca de la comunitat, però no he trobat res digne de ser mirat, excepte un petit nombre de manuscrits, entre els quals es troba una Bíblia on totes les lletres inicials estan decorades amb figures i daurats. Però a jutjar per les seves característiques, no sembla pas massa antiga. Hi ha també diferents edicions del segle XV. Aquests religiosos em van voler fer conèixer la seva antiguitat, em van obrir els seus arxius en els que entre diferents títols i diplomes vaig veure el de la seva fundació per Violant, reina d’Aragó, datat del dotze d’agost de 1393.  Em feren veure tot seguit unes ruïnes força antigues de l’habitatge que havia estat dels que havien estat abans i que segons una tradició molt antiga, havien vingut en temps de Lluís el Pietós. Finalment, després d’haver examinat totes les antiguitats, les rareses i coses precioses que s’han conservat en el monestir i en l’església d’aquests religiosos, ple d’admiració per la regularitat i l’austeritat de la seva vida, així com pel zel i totes les virtuts que practiquen en l’exercici de l’hospitalitat, vaig tornar damunt la mateixa mula que m’havia portat a casa seva amb el propòsit de marxar el dia següent vers Montserrat. Des d’on tornaria aquí de nou.

A Barcelona, 11 de juny de 1755

  (Font Open Library)