Passa al contingut principal

Capítol VIII - APUNTS PER A UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’HORT DE SIMPLES I ELS CONREUS DE L’ANTIC MONESTIR DE ST. JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

Durant el s. XVII es consolida l’arribada de les plantes d’ultramar a Europa i la seva incorporació, encara que lenta, a la dieta, a la farmàcia o en la seva exhibició com a exòtics i preuats trofeus que corroboren el poder de la família o del país que les hostatja. És també el moment en que neix la ciència moderna de la mà, i sota la inspiració de figures com de Bacon1, Descartes2, Galileu Galilei3 i Isaac Newton4. Després de molts segles de prejudicis, tabús i doctrines incontestables, es comença a donar pas a la raó de l’experiència contrastada i avalada pel coneixement empíric: el mètode científic...

Accés al document PDF complet

Jordi Espuny Ferrer



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Segon Aplec de Sant Jeroni i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron!

  Aquest dibuix d'en Geroge Vivien d'abans de 1835 ha estat la inspiració d'en Jordi per fer aquesta preciosa maqueta en relleu que encapçala l'aplec. La fotografia permet apreciar el relleu produït per les làmines sobreposades estratègicament. Tot un artista, afició que comparteix amb la de les "plantes". Sí, en Jordi és també el nostre erudit en botànica i podeu gaudir d'aquesta afició amb els capítols publicats de lla recuperació de l'hort del monestir. Una paraula, "E S P E C T A CU L A R". i aquesta és obra del nostre erudit en art, en Juli, difícil de imaginar del que és capaç el nostre artista, fàcil gaudir de les seves creacions. Gràcies Juli, per a tú no és el primer cop però per l'Associació és una mostra d'afecte molt important. I diu el nostre president: Siiiiii!!! El Segon Aplec de Sant Jeroni! i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron. Amb Trobada a Can Soler, exposició, nou diorama i

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co