Passa al contingut principal

ELS TRES SACS SOFERTS PER SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON DURANT EL SETGE DE BARCELONA DE L’ANY 1697

 

L’aparició del Memorial(1) elaborat per la Santa Croada, arran del saqueig continuat que va patir Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant el setge francès de Barcelona de l’any 1697, m’ha portat a indagar si l’orde jerònima recollia d’alguna manera aquests luctuosos fets.

Després de transcriure aquest important Memorial, he estudiat el que el Pare fra Juan Nuñez, artífex de la Quinta parte de la Historia de la Orden de San Jeronimo, podia dir al respecte. Aquest autor va historiar l’orde del jerònims en el transcurs dels anys de 1676 a 1777. Òbviament, la importància dels danys patits per Sant Jeroni de la Vall d’Hebron no podia passar desapercebuda de l’anàlisi de l’evolució històrica dels diferents monestirs pertanyents a aquest orde eminentment hispànic.

Efectivament, fra Juan Nuñez recull, tot i que de manera breu, l’impacte de la irrupció francesa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron en el transcurs del luctuós estiu de l’any 1697. En el llibre I de la cinquena part de la Historia de la Orden de San Jerónimo, aquest historiador fa esment dels danys patits pels monjos i monestir de Sant Jeroni.(2)

Lluís Jordà i Roselló

“Apuntaré algo de los trabajos que experimentaron nuestros dos Monasterios de la Murtra y Vall de Hebron en lo funesto que les fue el día 14 de julio de este año de 1697. Entró en Vall de Hebrón el fervor militar (y lo mismo hicieron otras patrullas suyas en la Murtra), y les saqueó tan inhumanamente como de su codicia insaciable podia discurrirse. Quitarónle todas las provisiones que tenia de los ajuares de las oficines. Cargaron con el vino que pudieron llevar, y lo que no, derramaron por la bodega; cogieron cuanto pudieron haber a las manos. No contentos de esto repitieron el saqueo los días 9 y 10 de agosto, llevándose lo poco que había reservado la industria como fueron las bestias de carga, manteles, servilletas, sábanas, colchones, cuadros, libros. Todo fue triste despojo de la codicia militar francesa, para salvar las vidas de los monjes, acordaron pedir salvaguardia, y en quince días que la tuvo el monasterio, le hicieron desembolsar el cuantioso número de 117 libras y 16 sueldos. Últimament quedó sin pan, vino, carne, ropa, alhajas, y en una palabra, pobre y desnudo. En dicho día 10 de agosto entregó el conde de Corrana, gobernador de Barcelona, esta plaza y sus  castillos al ejercito de Francia, mandado por el Duque de Vandoma, que constaba de 20.000 infantes y 5.000 caballos.

A 20 de septiembre de este mismo año de 1697 se hizo la paz denominada de Rijswick en Holanda, y se ratificó por el Rey Católico en Madrid, a 8 de octubre del mismo año. Quedaron comprendidos en ella en 9 de noviembre de este propio año el Emperador, e Imperio, el Rey Cristianísimo, el católico británico, Provincias Unidas y Cantones Suizos, aunque esta paz no gue muy ventajosa a la Francia porque se vió obligada su corona a restituir la Lorena y casi todo lo que había conquistado en los Países Bajos, en el Rin, en Cataluña, en el País de Luxemburgo y otras partes...”   

NOTES

1.- Anònim. Memorial que se ha entregado a los jueces subdelegados de la Santa Cruzada de Barcelona por parte del Padre Prior del Real Convento de San Gerónimo de Val de Hebron de todo lo que los fransesses se les llevaron en los tres sacos (que) dieron en dicho convento. Y haviéndose tomado juramento à dicho Prior de que era verdad se le habian llevado los fransesses lo que contiene dicho Memorial ques como se sigue en el qual  no ha comprendido el danyo (que) han padecido en las casas de la Ciudad de Barcelona ni menos el del bosque pues esso ya va con el informe. Arxiu històric de l’Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya.

2.- Nuñez, fra Juan. Quinta parte de la Historia de la Orden de San Jerónimo (1676-1777). Libro I. instituto Esccurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas. Estudios Superiores del Escorial. Ediciones Escurialenses (EDES). San Lorenzo del Escorial 1999.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Segon Aplec de Sant Jeroni i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron!

  Aquest dibuix d'en Geroge Vivien d'abans de 1835 ha estat la inspiració d'en Jordi per fer aquesta preciosa maqueta en relleu que encapçala l'aplec. La fotografia permet apreciar el relleu produït per les làmines sobreposades estratègicament. Tot un artista, afició que comparteix amb la de les "plantes". Sí, en Jordi és també el nostre erudit en botànica i podeu gaudir d'aquesta afició amb els capítols publicats de lla recuperació de l'hort del monestir. Una paraula, "E S P E C T A CU L A R". i aquesta és obra del nostre erudit en art, en Juli, difícil de imaginar del que és capaç el nostre artista, fàcil gaudir de les seves creacions. Gràcies Juli, per a tú no és el primer cop però per l'Associació és una mostra d'afecte molt important. I diu el nostre president: Siiiiii!!! El Segon Aplec de Sant Jeroni! i aniversari Associació Amics del Monestir de Sant Jeroni de Vall d'Hebron. Amb Trobada a Can Soler, exposició, nou diorama i

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co