Passa al contingut principal

TORNEM A PARLAR DEL SETGE DE BARCELONA PER JOAN JOSEP D’ÀUSTRIA (1651-1652)

 

He parlat sovint dels setges als quals fou sotmesa la ciutat de Barcelona durant gran part de la Història moderna del Principat, i fins i tot en el transcurs dels primers cinquanta anys de la seva història contemporània.

En el nostre bloc hi figura un apunt, fet ja fa un temps, en el que parlava abastament del setge de Barcelona dels anys 1651-1652, per les tropes de Joan Josep d’Àustria. Setge que es va produir a finals de la guerra del segadors.(1)

En aquell apunt parlava del setge, en especial, des de la perspectiva dels defensors de la ciutat, encapçalats per Josep de Margarit. També del seu aliat francès, el nou virrei de Catalunya nomenat pel cardenal Mazarin, el Mariscal de La Mothe-Houdancourt. El mariscal de la Mothe va venir en auxili de la ciutat el mes de gener de 1652, però no va poder trencar el setge, cosa que a la postra va comportar mesos després la rendició de la ciutat a mans dels Habsburg espanyols.

No obstant, el que a nosaltres ens interessa és saber quin paper va jugar el monestir de Sant Jeroni durant el llarg període que va durar el setge espanyol de Barcelona.

Tot apunta que l’indret de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Genís dels Agudells ja era sota control dels espanyols des de l’inici del setge. Circumstància que quedaria confirmada pel famós quadre de Pandolfo Reschi sobre el setge de Barcelona, data l’any 1651. Aquest quadre presenta una perspectiva molt realista del pla de Barcelona, destacant a la seva part baixa les figures de Joan Josep d’Àustria i el seu estat major.

PANDOLFO RESCHI. Setge de Barcelona per Joan Josep d’Àustria. Galleria Corsini. Florència.

El setge de Barcelona per part de l’exercit del duc de Mortara s’inicià el mes d’agost de 1651 després de travessar els espanyols el riu  Llobregat i ocupant el pla de Barcelona. El dia 12 d’agost, ja es trobaven a les Corts de Sarrià i el dia 13, a Sant Martí de Provençals. La maniobra perfecta per fer l’encerclament de la ciutat.

No obstant, a finals dels mes de gener de 1652, el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron va caure durant un curt lapse de temps a mans franceses. Fou utilitzat com a centre de comandament amb la il·lusòria voluntat de trencar el setge espanyol. Recordem l’assenyalat a l’obra anomenada, Relation fidèle et exacte du siège de Barcelona fait par les espagnols en annés 1651 et 1652, obra anònima malgrat ser atribuïda en l’actualitat a Josep de Margarit i de Biure.

L’ajut del mariscal de La Mothe-Houdancourt a la ciutat de Barcelona arribà massa tard. El 24 de gener de 1652 procedent de la vila de Sant Cugat, travessà la serra de Collserola i s’emparà del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, on s’instal·là.

Un cop fracassada l’operació militar de ruptura del setge, al cap de pocs dies, i després d’haver intentat prendre infructuosament la vila de Sarrià, el mariscal de La Mothe va marxar del monestir de Sant Jeroni amb les seves tropes, replegant-se vers la vila de Sant Boi de Llobregat, on instal·là el nou quarter general.

Per diverses cartes signades per La Mothe-Houdancourt, sabem que el dia 4 de febrer de 1652 encara es trobava al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. El dia 6 de febrer ja hi ha constància de la seva arribada a Sant Boi de Llobregat.


Biblioteca de Catalunya. Parisius. Plànol del setge de la ciutat. (1652)

L’estada de La Mothe a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron queda confirmada pel plànol conservat a la Biblioteca de Catalunya, en què es fa esment de les dates en les quals aquest convent va sevir de quarter general francès: Convento de San Geronimo quartel del henemigo quando se dejo ver la primera vez a nuestra lignia fue el dia 24 de henero y est(u)vo diez dies. A la llegenda del plànol també hi figura l’apunt següent: San Boy lugar adonde se paso a aquartelar.

L’exèrcit de sa Majestat Catòlica tindria coneixement immediat d’aquest abandó, i ràpidament els hispànics passarien a ocupar aquest indret considerat estratègic. Malgrat aquesta nova ocupació no tenim constància que Joan Josep d’Àustria retornés al monestir.

La pesta s’havia estès entre les tropes assetjants i Joan Josep d’Àustria va marxar de l’entorn immediat del setge, amb la voluntat d’allunyar-se al màxim d’aquell flagell. L’impacte mortal que l’epidèmia va provocar entre les tropes hispàniques va comportar la marxa de l’estat major de Joan d’Àustria vers el mas Guinardó, indret força allunyat del focus de la pesta.

Un historiador espanyol coetani dels fets descrits, el P. fra Francisco de los Santos, ens aporta certa informació, tot i que massa breu, relativa al comportament dels monjos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant el setge. Aquest autor, continuador de la magna obra del Pare José de Sigüenza, assenyala en el llibre segon del quarta part de La Historia de la orden de san Geronimo, pàg. 167(2), el seguent:

“...los buenos successos de las Armas de su Magestad, cuyo exercito tenia sitiada la Ciudad de Barcelona, Cabeça del Principado de Cataluña; que poco después el año de 1652, se rindió al Señor Don Juan de Austria, para que acrecentasse este triunfo, al de la reduccion de Napoles, y Sicilia. La nueba de tan feliz sucesso recibio su Magestad (Felip IV) en el bosque de Balsain, aviendo echo viage à nuestro Real Monasterio de San Lorenço, vino à darla el Duque de Alburquerque, Capitan General de las Galeras de España: dispúsose la Iglesia del convento con alegres ornamentos, luminarias, y luzes; y al llegar su Magestad de la Caza, al anochecer, asistiò con la Reyna, y todos los Grandes, Caballeros, y Damas, Al Te Deum Laudamus; que se cantó con grandes alegrias, dandole à Dios las gracias; Señor de las Victorias; y se dio fin con un villancico, acomodada la letra à la ocasion, y al sucesso, que pareciò muy bien. Despues todo lo restante de Cataluña diò la obediència à su legitimo Señor, y se acabaron las guerras: Todo el tiempo que duro el cerco de la Ciudad nuestros Monasterios de Val de Hebron, y de la Murtra, que estan cercanos à ella, experimentaron grande atencion en los Capitanes, y Soldados del Exercito Real, correspondiente à la que tuvieron con ellos los Religiosos, acudiendolos con quanto podian, deseosos de que se cumpliesse lo que avian pedido a Dios desde los principios, y avian solicitado con algunas diligencias, para  que no llegassen las cosas al rompimiento que llegaron. Desde el principio (muerto violentamente el VIrrey) los Gobernadores de la Ciudad, y los inculpables en el hecho, se valieron de nuestros religiosos (deseando composicion sin guerras, y que se castigassen los culpados) para remitir algunas Cartas a su Magestad por medio del Prior de San Lorenço, para que llegassen a sus Reales manos (que por otros caminos que avian intentado no llegaban) y lo executaron con mucha atencion, aunque el Prior de san Lorenço, aviendolas recibido, y consultado si las daria, hallò seria de inconveniente el darlas por ciertos respectos que tocaban al Privado.“

En definitiva, tot apunta que els monjos jerònims van guardar fidelitat a la corona hispànica, i fins i tot persones alienes al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron es servien en ocasions dels frares jerònims catalans per fer arribar amb seguretat missives a la Cort de Madrid, a través del Prior de San Lorenzo de l’Escorial.

Lluís Jordà i Roselló


NOTES

1.- Jordà Roselló, Lluís. El setge de Barcelona per Joan Josep d’Àustria (1651-1652). Bloc de l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Publicat el 16 d’abril del 2021.

2.- Santos, Francisco de los. Historia de la Orden de san Geronimo. Quarta parte. Libro segundo. Imprenta de Bernardo de Villa-Diego. Madrid 1680.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Exposició Fotogràfica Can Mariner (La Xerrada d'en Lluís) - 13 de juny del 2023 a les 18 hores - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, el monestir amagat

A tots i totes, Lluís Jordà i Roselló ens farà una xerrada sobre el monestir el 13 de juny a les 18h a l'exposició de Can Mariner. En Lluís ens té acostumats a emocionants presentacions del monestir amagat. Dins dels actes que acompanyen l'exposició del nostre monestir acostumem a fer ús de les habilitats de nostre amic i historiador que ens farà viatjar per les pedres i els segles d'un racó molt interesant i poc reconegut de la nostra història. NO US PERDEU LA XERRADA, US ESPEREM!!

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_