Passa al contingut principal

UN QUADRE DE VILADOMAT A SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

Juan Agustin Cean Bermudez en el volum V pag. 241. de l’obra  Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores de Bellas Artes en España, obra publicada en 6 volums per la Real Academia Pública de San Fernando a Madrid l’any 1800, assigna un quadre de ma del pintor Antoni VIladomat, dins el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquesta pintura segons Cean Bermúdez corresponia a:

“EL LAVATORIO A LOS APOSTOLES DE DIEZ PIES DE ANCHO Y SEIS DE ALTO”(1) ( de mides aprox. 3,00 m. d’ample x 1,80 m. d’alt)

Segons el mateix Cean Bermúdez, pag 239 Vol V. hi ha constància que l’any 1738 Antoni Viladomat va pintar dues teles per les que va cobrar la quantitat de 300 lliures, amb dos temes característics de la iconografia eucarística; una era un sant sopar, i l’altra un lavatori. Les dues amb destinació a la catedral de Barcelona. I apostil·la “con figuras de tamaño del natural”.(2) És a dir que estem parlant de pintures de grans dimensions.

Aquest lavatori tindria possiblement similituds amb la pintura del mateix títol que va anar a Sant Jeroni? Les mides, similars, així ho fan creure. El que no podem saber, per manca de documentació al respecte, és si es tractava d’una obra de taller, o d’una pintura amb plena implicació del mestre.

Tampoc coneixem la seva disposició dins del monestir, aspecte aquest que corrobora el Dr. Gaietà Barraquer (3):

“D. Juan Ceán Bermúdez escribe que este monasterio poseía un lienzo de Antonio Viladomat que representaba el lavatorio, el cual medía 10 X 5 pies. Ignoro dónde se hallara colocado.”

Amb la qual cosa, tot i buscar algun altre autor que hagi pogut fer esment d’aquest quadre de Viladomat, així com de la seva ubicació dins de Sant Jeroni, no n’he localitzat cap, motiu pel qual ens hem de limitar a la referència coneguda feta per Cean Bermúdez.

Atenent que l’any 1808 el monestir va patir un incendi, no sabem si aquest quadre va arribar al període desamortitzador de 1835. El que si podem assegurar és que no hi figura en la relació d’objectes robats del monestir l’any 1820(4).

De tota manera és de tots coneguts que gran part del patrimoni moble es dispersà per diferents cases de l’entorn i en no refer-se mai més la comunitat monàstica ja no fou recollit. Desideri Díaz, en el seu conegut llibre on fa un recull de les masies d’Horta(5) en fa esment d’una manera gairebé indirecte a diferents objectes que estaven dins de Can Safont, una de les pairalies importants que es trobaven a redós de la parròquia de Sant Genís del Agudells: “A la sala dels senyors hi havia cadires de boga dos canapès de boga, un quadre de Santa Magdalena, un quadre de la Sagrada Família, tots dos de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron...”

Això ens dona l’esperança de creure que potser algun dia aquesta quadre reapareixerà al mercat procedent d’una col·lecció particular.

Lluís Jordà i Roselló


NOTES

1.- CEAN BERMUDEZ, Juan Agustín. Diccionario Histórico de los mas Ilustres Profesores de Bellas Artes en España, 6 vols. Real Academia Pública de San Fernando. Madrid  1800

2.- Id. Anterior.

3- BARRAQUER ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 Vols. Imprenta Altés y Alabart.  Barcelona 1905

4.- Diario de Barcelona, 16 de juliol de 1820

5.- DIAZ QUIJANO, Desideri. Les Masies d’Horta. Història d’Horta 3. El Tinter. Barcelona 1986

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a