Passa al contingut principal

UN PLAT PROCEDENT DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON


Durant el procés de restauració de les voltes de l’església de Sant Martí de Cerdanyola, es va descobrir un conjunt esplèndid de ceràmica dels segles XVI i principis del XVII que serví de material de rebliment de l’espai existent entre la volta i el forjat.

L’aparent actitud absentista del monestir en la construcció de la nova església parroquial, certa en l’aspecte econòmic, no ho era tant en el seguiment de les obres. Això es pot interpretar molt bé a partir del considerable nombre de documentació conservada, encara a dia d’avui a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, relativa a les obres de Sant Martí de Cerdanyola.

La modernitat de les obres de la nova església parroquial, a la romana, és a dir renaixentistes, no és però el motiu d’aquest apunt al bloc, sinó l’existència a la volta d’un element ceràmic molt interessant que ens apropa a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. La feliç aparició, entre moltes altres restes ceràmiques, d’una plat amb l’escut heràldic jerònim, tot i que fragmentat,  confirma d’alguna manera el paper important, tot i que sempre menystingut, del nostre monestir amb Sant Martí de Cerdanyola.

Plat amb ala. Nº registre SM-90-261. Reflex metàl·lic. Finals s.XVI-principis XVII. Museu de Cerdanyola

L’escut que apareix al plat és el genèric de l’orde jerònim, sense cap signe distintiu relatiu a la Vall d’Hebron. Conté dos elements fonamentals de la tradició vinculada amb aquest orde religiós. El lleó rampant, animal ferotge que acompanyà sempre aquest sant després d’haver-li guarit la ferida que tenia a la pota. Segons la tradició, el lleó el va acompanyar des d’aleshores sense separar-se mai del sant, deixant-se morir de fam damunt la seva tomba. L’altre és el capell catedralici, al·lusiu a la vinculació de Sant Jeroni amb Sant Damàs, papa de Roma del que Sant Jeroni fou secretari.

La importància que Sant Martí tenia per al monestir de Sant Jeroni queda perfectament recollida a Las Memorias  històricas de la Iglesia nova  de Sant Martí de Sardañola. Memòrias del monjo escrivent (1491-1778). Document conservat actualment a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.

Aquest document ens aporta informació de primer ordre en relació a l’església de sant Martí de Cerdanyola, i allunya aquesta imatge tan esventada dels monjos jerònims girats d’espatlles o aliens a l’esdevenidor d’aquesta parròquia.

Recomano com a obra de gran interès en el coneixement de l’església vella de Sant Martí de Cerdanyola, l’estudi coordinat per Marta Argelagués, en què figura un gran nombre d’aportacions feta per estudiosos de diverses especialitats que aporten un millor coneixement sobre l’antiga parròquia. La ressenya del qual refereixo seguidament a la Bibliografia.

Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

ARGELAGUÉS, Marta. L’església vella de Sant Martí de Cerdanyola. Història i Arqueologia. Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès. Història. Ajuntament de Cerdanyola. UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) Servei de Publicacions. Cerdanyola 2009


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...