Passa al contingut principal

JAIME ALFONSO DE BAENA i el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron


Els dubtes sobre la identitat real de Jaime Alfonso de Baena, o sobre Alfonso de Baena difícilment s’esvairan, tot i que en principi els especialistes, des de Salvador Sanpere i Miquel, a principis del segle XX fins ara, pensen que es tracta de la mateixa persona. Del que no hi ha dubte és sobre el seu origen andalús, amb tota probabilitat cordovès i més concretament de la localitat de Baena. 

Les primeres referències  que tenim a Catalunya sobre Jaime Alfonso de Baena  es remunten a la dècada de 1460, dades aquestes ja assenyalades per Sanpere i Miquel: “Encuentro, en efecto, un Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos, que eran la cuarta parte de lo que le havia de abonar según contrata por la construcción y labra del claustro de dicho monasterio”(1)

L'any 1948 Josep M. Madurell, va editar una obra encara fonamental en la identificació l'autoria del mestre d'obres que es va fer càrrec de la  construcció del claustre de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (2). Madurell, va publicar el document de contractació  de les obres del claustre encarregat al Mestre Jaime Alfonso, conegut com Jaime Alfonso de Baena.

Transcric de manera literal els extrems d’aquest contracte publicat per Madurell i existent a l’Arxiu de Protocols de Barcelona:

“Die lune XXVIII decembris  anno predicto (1467)

Capitula facta et firmata ac in vulgari cathalano ordinata per et inter conventum Monasterii sancti Geronimi Vallis de Ebron, ex una parte, et Iacobus Alfonso, magistrum domorum, civem Barchinone, ex parte altera, super opere seu claustro eiusdem Monasterii fiendo et aliis, in dictis  capitulis contentis, etc. Sunt in cedula.

Testes in cedula.”(3)

L’existència d’una carta de pagament de data 29 de gener de 1468, també esmentada per Madurell, relativa al preu de la obra, ajustada a la quantitat de 182 lliures barceloneses permet tenir més dades sobre el cost econòmic de l’obra contractada,. Jaime Alfonso, reconeixia haver  percebut a compte  45 lliures  i  10 sous barcelonesos de moneda de tern, en pagament i satisfacció del primer termini estipulat. Aquest import es correspondria  amb la quarta part del preu convingut. (4)

Sabedors però que en temps de la reina Maria es construí, aparentment, un claustre, no podem assegurar que uns quants anys després, Jaime Alfonso, el refés completament, o només es limités a renovar-lo. La manca de restes arqueològiques fiables, no ens permet hores d’ara saber el paper que Jaime Alfonso tingué en el claustre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. L’anònim autor de La Historia Breve de la Fundación de San Hyerónimo de Val de Ebron (5) confirma aquest extrem:

como la Reyna Doña Maria era tan sabia muger y prudente, y por otra parte tan generosa, offrecio de enpreender la obra y determino hazer el claustro, y las demas officinas dentro de casa necessarias para los religiosos della”

De tota manera si anem seguint el que l’autor anònim esmentat assenyala en relació al claustre tot apunta que el claustre original fou desmuntat per complet...

“Todas estas limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se labraron claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce...”(6)

Si aquesta referència al claustre és certa, durant el segle XVI  fou desmuntat i refet per fer-lo més gran. Jaime Alfonso hauria col·laborat  doncs en l’acabament d’aquest primer claustre, (pequeño muy pulido de piedra) però no el que es feu vuitanta anys després.  

Cal assenyalar que el canonge Gaietà Barraquer (7) és també molt ambigu en relació al claustre. Només apunta l’existència d’un pis en alt. Podria Jaime Alfonso haver participat en la construcció de la planta superior del claustre? No ho sabem.

El que si sabem és que Jaime Alfonso devia ser un mestre d’obres reconegut, perquè també va participar en l’obra del claustre de Sant Jeroni de la Murtra i en el claustre del  monestir de Montserrat.

Aquesta important activitat constructiva ja la va indicar Sanpere i Miquel: “asociado con Pedro Baret, le encuentro en 15 de octubre de 1470 y 2 de abril de 1471 dando recibos por las obras que estaban ejecutando en el monasterio de San Gerónimo de Belén (Sant Jeroni de la Murtra)

Sabem que el claustre de Sant Jeroni de la Murtra havia estat iniciat uns anys abans, l’any 1457 amb Reginald de Roan, i continuat posteriorment per Jaime Alfonso i Pere Basset. Això ens podria donar pistes sobre la possibilitat que el claustre de la Vall d’Hebron, tot i iniciat en temps de la reina Maria, (conegudes les dificultats per percebre el monestir el legat testamentari de la reina) no hagués pogut acabar-lo a la seva mort, i hagués patit una aturada per problemes econòmics.

Aymar i Ragolta retarda l’activitat de Jaime Alfonso al claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a l’any 1478. (8) Cal assenyalar com l’activitat de Jaime Alfonso es dinamitza en aquests anys. L’any 1476 Pere Basset o Bacet, associat amb Jaime Alfonso participa en la construcció del claustre montserratí impulsat pel cardenal Giulano Della Rovere, abat de Montserrat (malgrat no residir-hi mai), i posterior Papa Juli II.

Sigui com sigui, estem parlant d’activitat constant i diversificada per part de Jaime Alfonso, en especial si entenem que de manera gairebé simultània podia intervenir com a pintor al monestir de Sant Cugat del Vallès l’any 1473. Sanpere i Miquel identifica un tal Alfonso de Baena, com l’autor del retaule de Sant Medir del monestir de Sant Cugat, cosa que quedaria explicada per la proximitat amb Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Deixa però a l’aire el dubte de si estem parlant sempre de la mateixa persona o d’un parent.

“Ahora bien: si a un tiempo tengo del lado de la cordillera del Tibidabo que mira a Barcelona el maestro Jaime alfonso de Baena trabajando en los monasterios de san Gerónimo de Belén y de Vall de Hebrón, y del otro lado de la cordillera està el pintor Afonso trabajando en el monasterio de san Cugat del Vallés, ¿puedo separar a los dos maestros que unidos se me presentan por la cordillera? ¿No se llaman los dos maestros Alfonso? Que Alfonso es el apellido no puede cabernos duda: El de Baena, no es sinó designación de lugar, de procedència, de origen.”(9) 

Salvador Sanpere i Miquel considera aquest Alfonso de Baena com a  pintor a l’oli, un dels primers pintors en utilitzar aquesta tècnica a Catalunya.  Malgrat tot, aquest autor  arrossega dubtes   raonables sobre la identitat real del pintor, en creure’l en ocasions que podria tractar-se d’un fill o d’un parent de Jaime Alfonso de Baena. (10)

Convencido de  que el pintor de San Cugat era un Alfonso de Baena, hermano ó hijo de Jaime, no uno solo, no un pintor arquitecto como Miguel Angel, porque el autor del Martirio de San Medín no había de labrar un osario en 1494, pues su pincel le había de valer infinitamente más que su cincel, claro està que había de buscar en Baena, y yo no me resuelvo a decir que no lo haya encontrado....”

No obstant, la intervenció més tardana, l’any 1494, d’un Alfonso de Baena en el treball d’un ossari per a l'església de la Mercè de Barcelona, fa creure que estem parlant sempre de la mateixa persona, i no d’un familiar. Si així fos, la trajectòria professional de Jaime Alfonso de Baena a Catalunya hauria sobrepassat els vint-i-cinc anys.

Al mateix temps estaríem gairebé parlant d’un artista complet, un home del renaixement, Picapedrer, escultor, mestre d’obres i pintor.

Lluís Jordà i Roselló


NOTES

1.       SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pàg. 73. Tipografia L’Avenç. Barcelona 1908

2.       MADURELL i MARIMON, Josep M. Los contratos de obras  en los protocolos notariales y su aportación a la história de la arquitectura. Separata  de Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos. Colegio Notarial de Barcelona. 1948.  Pags.126/127

SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pags.

3.        AHPB. Esteban Mir. leg. 12. man. 31, contr. com., anys 1467-1468. Madurell Id. anterior.

4.       La carta de pagament apareix transcrita  en el mateix protocol amb data  de 29 de gener de 1468. Madurell id anterior.

5.       ANÒNIM. Historia Breve de la Fundación de San Hyerónimo de Val de Ebron. Biblioteca del Escorial. Madrid

6.       ANÒNIM. Historia Breve de la Fundación de San Hyerónimo de Val de Ebron. Biblioteca del Escorial. Madrid

7.       BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918

8.       AYMAR I RAGOLTA, Jaume «Relacions de Sant Jeroni de la Murtra amb les comarques gironines». Estudis del Baix Empordà, 29, 2010, pàg. 58-59

9.       SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pag 73. Tipografia L’Avenç. Barcelona 1908

10.   SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pag 73. Tipografia L’Avenç. Barcelona 1908

Montserrat claustre gòtic, de Jaume Alonso de Baena i Pere Bacet o Basset. 1476, reconstruït el 1955. | by Catalan Art & Architecture Gallery (Josep Bracons) – Disponible a flickr.com photos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a