Els dubtes sobre la identitat real de Jaime Alfonso de Baena, o sobre Alfonso de Baena difícilment s’esvairan, tot i que en principi els especialistes, des de Salvador Sanpere i Miquel, a principis del segle XX fins ara, pensen que es tracta de la mateixa persona. Del que no hi ha dubte és sobre el seu origen andalús, amb tota probabilitat cordovès i més concretament de la localitat de Baena.
Les primeres referències que tenim a Catalunya sobre Jaime Alfonso de Baena es remunten a la dècada de 1460, dades aquestes ja assenyalades per Sanpere i Miquel: “Encuentro, en efecto, un Jaime Alfonso maestro de casas, picapedrero, escultor y arquitecto, todo en una pieza, dando, a 29 de enero de 1468, recibo al Prior del Monasterio de San Gerónimo de Val de Hebrón de la cantidad de 45 libras y 10 sueldos, que eran la cuarta parte de lo que le havia de abonar según contrata por la construcción y labra del claustro de dicho monasterio”(1)
L'any 1948 Josep M.
Madurell, va editar una obra encara fonamental en la identificació l'autoria
del mestre d'obres que es va fer càrrec de la
construcció del claustre de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (2).
Madurell, va publicar el document de contractació de les obres del claustre encarregat al
Mestre Jaime Alfonso, conegut com Jaime Alfonso de Baena.
Transcric de manera
literal els extrems d’aquest contracte publicat per Madurell i existent a
l’Arxiu de Protocols de Barcelona:
“Die lune XXVIII
decembris anno predicto (1467)
Capitula facta
et firmata ac in vulgari cathalano ordinata per et inter conventum Monasterii
sancti Geronimi Vallis de Ebron, ex una parte, et Iacobus Alfonso, magistrum domorum, civem Barchinone,
ex parte altera, super opere seu claustro eiusdem Monasterii fiendo et aliis,
in dictis capitulis contentis, etc. Sunt
in cedula.
Testes in cedula.”(3)
L’existència d’una
carta de pagament de data 29 de gener de 1468, també esmentada per Madurell,
relativa al preu de la obra, ajustada a la quantitat de 182 lliures
barceloneses permet tenir més dades sobre el cost econòmic de l’obra
contractada,. Jaime Alfonso, reconeixia haver
percebut a compte 45 lliures i 10
sous barcelonesos de moneda de tern, en pagament i satisfacció del primer
termini estipulat. Aquest import es correspondria amb la quarta part del preu convingut. (4)
Sabedors però que
en temps de la reina Maria es construí, aparentment, un claustre, no podem
assegurar que uns quants anys després, Jaime Alfonso, el refés completament, o
només es limités a renovar-lo. La manca de restes arqueològiques fiables, no
ens permet hores d’ara saber el paper que Jaime Alfonso tingué en el claustre
de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. L’anònim autor de La
Historia Breve de la Fundación de San Hyerónimo de Val de Ebron (5) confirma aquest extrem:
“como la Reyna
Doña Maria era tan sabia muger y prudente, y por otra parte tan generosa,
offrecio de enpreender la obra y determino hazer el claustro, y las demas
officinas dentro de casa necessarias para los religiosos della”
De tota manera si
anem seguint el que l’autor anònim esmentat assenyala en relació al claustre
tot apunta que el claustre original fou desmuntat per complet...
“Todas estas
limosnas que se recogieron hazen suma de quasi quarenta mil sueldos, que son
dos mil libras. Con este dinero y con lo que la reyna dava de su hazienda se
labraron claustro pequeño muy pulido de piedra, este despues de pasado 80 años
se deshizo para hazer otro mayor, que es el que oy paresce...”(6)
Si aquesta
referència al claustre és certa, durant el segle XVI fou desmuntat i refet per fer-lo més gran.
Jaime Alfonso hauria col·laborat doncs
en l’acabament d’aquest primer claustre, (pequeño muy pulido de piedra)
però no el que es feu vuitanta anys després.
Cal assenyalar que
el canonge Gaietà Barraquer (7) és també molt ambigu en relació al
claustre. Només apunta l’existència d’un pis en alt. Podria Jaime Alfonso haver
participat en la construcció de la planta superior del claustre? No ho sabem.
El que si sabem és
que Jaime Alfonso devia ser un mestre d’obres reconegut, perquè també va
participar en l’obra del claustre de Sant Jeroni de la Murtra i en el claustre
del monestir de Montserrat.
Aquesta important
activitat constructiva ja la va indicar Sanpere i Miquel: “asociado con
Pedro Baret, le encuentro en 15 de octubre de 1470 y 2 de abril de 1471 dando
recibos por las obras que estaban ejecutando en el monasterio de San Gerónimo
de Belén (Sant Jeroni de la Murtra)”
Sabem que el
claustre de Sant Jeroni de la Murtra havia estat iniciat uns anys abans, l’any
1457 amb Reginald de Roan, i continuat posteriorment per Jaime Alfonso i Pere
Basset. Això ens podria donar pistes sobre la possibilitat que el claustre de
la Vall d’Hebron, tot i iniciat en temps de la reina Maria, (conegudes les
dificultats per percebre el monestir el legat testamentari de la reina) no
hagués pogut acabar-lo a la seva mort, i hagués patit una aturada per problemes
econòmics.
Aymar i Ragolta retarda
l’activitat de Jaime Alfonso al claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a l’any
1478. (8) Cal assenyalar com l’activitat de Jaime Alfonso es dinamitza en
aquests anys. L’any 1476 Pere Basset o Bacet, associat amb Jaime Alfonso participa
en la construcció del claustre montserratí impulsat pel cardenal Giulano Della
Rovere, abat de Montserrat (malgrat no residir-hi mai), i posterior Papa Juli
II.
Sigui com sigui,
estem parlant d’activitat constant i diversificada per part de Jaime Alfonso,
en especial si entenem que de manera gairebé simultània podia intervenir com a
pintor al monestir de Sant Cugat del Vallès l’any 1473. Sanpere i Miquel
identifica un tal Alfonso de Baena, com l’autor del retaule de Sant Medir del
monestir de Sant Cugat, cosa que quedaria explicada per la proximitat amb Sant
Jeroni de la Vall d’Hebron. Deixa però a l’aire el dubte de si estem parlant
sempre de la mateixa persona o d’un parent.
“Ahora bien: si
a un tiempo tengo del lado de la cordillera del Tibidabo que mira a Barcelona
el maestro Jaime alfonso de Baena trabajando en los monasterios de san Gerónimo
de Belén y de Vall de Hebrón, y del otro lado de la cordillera està el pintor
Afonso trabajando en el monasterio de san Cugat del Vallés, ¿puedo separar a
los dos maestros que unidos se me presentan por la cordillera? ¿No se llaman
los dos maestros Alfonso? Que Alfonso es el apellido no puede cabernos duda: El
de Baena, no es sinó designación de lugar, de procedència, de origen.”(9)
Salvador Sanpere i
Miquel considera aquest Alfonso de Baena com a pintor a l’oli, un dels primers pintors en
utilitzar aquesta tècnica a Catalunya. Malgrat tot, aquest autor arrossega dubtes raonables sobre la identitat real del pintor, en
creure’l en ocasions que podria tractar-se d’un fill o d’un parent de Jaime
Alfonso de Baena. (10)
“Convencido
de que el pintor de San Cugat era un
Alfonso de Baena, hermano ó hijo de Jaime, no uno solo, no un pintor arquitecto
como Miguel Angel, porque el autor del Martirio de San Medín no había de labrar
un osario en 1494, pues su pincel le había de valer infinitamente más que su
cincel, claro està que había de buscar en Baena, y yo no me resuelvo a decir
que no lo haya encontrado....”
No obstant, la
intervenció més tardana, l’any 1494, d’un Alfonso de Baena en el treball d’un
ossari per a l'església de la Mercè de Barcelona, fa creure que estem parlant
sempre de la mateixa persona, i no d’un familiar. Si així fos, la trajectòria
professional de Jaime Alfonso de Baena a Catalunya hauria sobrepassat els
vint-i-cinc anys.
Al mateix temps
estaríem gairebé parlant d’un artista complet, un home del renaixement,
Picapedrer, escultor, mestre d’obres i pintor.
Lluís Jordà i Roselló
NOTES
2. MADURELL i MARIMON, Josep M. Los contratos de
obras en los protocolos notariales y su
aportación a la história de la arquitectura. Separata de Estudios Históricos y Documentos de los
Archivos de Protocolos. Colegio Notarial de Barcelona. 1948. Pags.126/127
SANPERE
I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pags.
3. AHPB.
Esteban Mir. leg. 12. man. 31, contr. com., anys 1467-1468. Madurell Id.
anterior.
4.
La carta de
pagament apareix transcrita en el mateix
protocol amb data de 29 de gener de
1468. Madurell id anterior.
5. ANÒNIM. Historia Breve de la Fundación de San
Hyerónimo de Val de Ebron. Biblioteca del Escorial. Madrid
6. ANÒNIM. Historia Breve de la Fundación de San
Hyerónimo de Val de Ebron. Biblioteca del Escorial. Madrid
7. BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de
Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols Barcelona 1906
BARRAQUER
I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del
siglo XIX. 4. Vols Barcelona 1918
8. AYMAR I RAGOLTA, Jaume «Relacions de Sant Jeroni
de la Murtra amb les comarques gironines». Estudis del Baix Empordà, 29, 2010,
pàg. 58-59
10. SANPERE I MIQUEL, Salvador. Los cuatrocentistas catalanes Vol 2. Pag 73. Tipografia L’Avenç. Barcelona 1908
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada