Passa al contingut principal

LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE LA MURTA

 

L’orde jerònima a la Corona d’Aragó va néixer al País Valencià. El seu primer monestir, al marge d’una frustrada fundació al Pla de Xàbia, fou el de Sant Jeroni de Cotalba, però aquesta comunitat no fou l’única existent en aquest territori. D’aquesta casa matriu en varen néixer altres que es distribuïren per València i Catalunya. Avui parlarem d’un altre important cenobi fill de Cotalba, Santa Maria de la Murta, situat a la comarca de la Ribera Alta, dins del municipi d’Alzira.

La seva història es remunta a finals de la primera dècada del segle XV, quan el prior de Sant Jeroni de Cotalba, Fra Domènec Lloret i un grup de monjos d’aquest monestir s’adreçaren a un indret proper a Alzira, la Vall de la Murta, per bastir una fundació. El nou monestir va prendre el nom de Santa Maria de la Murta. Consta també durant aquest primer període de la vida de la naixent comunitat jerònima la visita al cenobi de Sant Vicenç Ferrer.

L’obra inicial que correspondria, a l’església i a alguna dependència immediata, va anar a càrrec del mestre d’obres de la ciutat de València Jaume Gallart, artífex, entre d’altres autors, del Portal de Quart, del monestir de la Trinitat i del Palau del Real, tots de la ciutat de València.

El monestir es va poder construir i ampliar gràcies a nombroses donacions fetes per personalitats rellevants del regne de València, però entre totes elles va sobresortir les que feu la família Vich. Aquesta família  fou una de les més importants socialment i política durant els segles XV i XVI.

Recau en la figura del cardenal Guillem Ramón de VIch, el paper més destacat en relació al monestir de la Murta, afavorint-lo amb la construcció d’una nova església. Aquestes obres però foren finançades per Jeroni VIch i Vallterra (1459-1535), ambaixador de Ferran el Catòlic i posteriorment de Carles V a Itàlia. Els constructors designats per edificar la nova església, foren Joan d’Alacant i Agustí Muñoz, obra de fàbrica que s’havia d’erigir dins els cànons del renaixement.

Els successors dels primers valedors continuaren la col·laboració de la família Vich amb el monestir, ajudant en la construcció d’altres dependències de la Murta. Molts membres d’aquesta noble família foren soterrats durant generacions al monestir de Santa Maria de la Murta.

La decadència del monestir arribà amb el segle XIX. La crisi que patí el monestir fou de tal envergadura que els monjos va arribar a vendre’s l'orgue de l'església i altres obres d'art. L’any 1835, moment de la clausura definitiva del cenobi, la comunitat només estava composta per onze monjos.

Pocs anys després la ruïna més absoluta imperava en el clos monacal. El monestir va passar a mans privades que no van tenir cap cura del monestir propiciant el seu enderroc. El paratge natural en el que es trobava la Murta va convertir fins fa escassos anys el que quedava del monestir, en un escenari romàntic i isolat, molt apropiat pels amants del muntanyisme, però que alhora afavoria lentament la seva desaparició.

Hores d’ara, sembla que les coses han començat a canviar, a millor!!!

Monestir de Santa Maria de la Murta abans de la seva destrucció

Feta aquesta petita introducció històrica, us vull parlar del motiu que em porta a escriure aquest present apunt al bloc, l’existència d’un Llibre de Costums redactat l’any 1750 que es conserva a la Biblioteca de l’Arxiu Municipal d’Alzira, procedent de l’arxiu del monestir de Santa Maria de la Murta.

Els Pares visitadors del monestir es van adonar que el Llibre de Costums, en el qual es marcaven totes les normes d’actuació que havien de seguir els frares, eren de l’any 1651 i per tant mereixien una nova redacció i adaptació als temps actuals.

La redacció del nou Llibre de Costums, textualment “Costumbres de Nuestra Señora de la Murta”, escrit en llengua castellana, no té una autoria coneguda, malgrat que hi ha estudiosos que l’assignen a fra Joan Soler, arquer major i responsable de l’arxiu de santa Maria de la Murta, personatge il·lustrat, en actiu des de l’any 1731. També podria haver intervingut en la seva nova redacció el prior del monestir, càrrec que en aquells moments requeia en fra Joan Baptista Morera.

Les noves costums estan dividides en quaranta-quatre disposicions, de manera semblant al Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, tot i que hi ha sengles diferències. L’orde  jerònim admetia que cada comunitat adaptés la regla d’acord amb la seva singularitat.

El grau d’especificitat que el Llibre de Costums de cada casa té, permet conèixer de manera molt aproximada la vida de les diferents comunitats jerònimes. Ens apropa de manera molt significativa al dia a dia de la seva vida monàstica i ens permet saber, fins i tot després de la seva desaparició, quines eren les funcions concretes de cadascun dels membres de la comunitat i les seves responsabilitats.

A fi i efecte de conèixer el contingut dels diferents preceptes que figuren al Llibre de Costums del monestir de la Murta, passo seguidament a detallar el seu enunciat, en l’ordre i llengua que estan escrits en el llibre manuscrit:          

  1. De lo que se canta o reza en el choro. De los Dobles de primera y segunda clase.
  2. De las obligaciones del Vicario.
  3. Del presidente o sovicario.
  4. Del hebdomadário, diácono y subdiácono.
  5. De los correctores del canto y letra.
  6. Del cantor y sustentor.
  7. De los versaculários.
  8. Del kalendario y luzernas.
  9. De quando se ha de tañer el órgano.
  10. De las procesiones
  11. De los dia que ay sermón.
  12. De la lección del choro.
  13. De la oración y comunión.
  14. Del oficio del sachristán.
  15. Del reloxero y campanero.
  16. De los servidores de 1ª y 2ª mesa.
  17. De los lectores de 1ª y 2ª mesa.
  18. De las exempciones del choro y oficio de tabla.
  19. De los Diputados.
  20. Del Procurador mayor.
  21. Del Procurador segundo.
  22. Del arquero mayor.
  23. Del arquero segundo.
  24. Del Procurador de cobranzas y pleytos.
  25. De los granxeros de Moncada y Xixara.
  26. Del Maestro de novicios y obligaciones de los Nuevos.
  27. Del ropero y zapatero.
  28. Del portero y hospedero.
  29. Del cozinero.
  30. Del enfermero.
  31. Del refitolero.
  32. Del frutero.
  33. Del bodeguero.
  34. Del ornero.
  35. Del barbero.
  36. Del chorista.
  37. Del dormitorio.
  38. De las secretes y espuerta.
  39. De las recreaciones y salidas  de los monges.
  40. De los dulzes que se dan a la Comunidad.
  41. De los espolios de los monges.
  42. Del lector de escritura.
  43. De algunas obligaciones de los monges.
  44. De los Donados.
Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_

MANIFEST PER A LA RECUPERACIÓ DE LES RESTES DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I DEL SEU ENTORN

L’any 2020 es va constituir l’Associació d’Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall  d’Hebron amb l’objectiu d’estudiar i difondre la seva història, així com de recuperar i  museïtzar les seves restes arqueològiques, que es troben íntegrament dins del Parc Natural  de la Serra de Collserola. L’esmentat monestir i el seu entorn han estat sotmesos des de fa més d’un segle a un  procés continuat de degradació. A l’enderroc del nucli monàstic poc després de 1835, el  va continuar malmetent el traçat de la carretera de la Rabassada. En el transcurs del segle  XX, la incúria i la construcció d’una benzinera damunt del seu emplaçament original van  acabar d’esborrar gairebé el seu record. L’any 2023 es va demanar formalment a l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte d’Horta-Guinardó, l’elaboració d’un PLA DIRECTOR per protegir el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i el seu entorn natural i paisatgístic.  CONSIDEREM que ha arribat el moment de recuperar les seves restes a