El mes de juliol de l’any 2018 el malaguanyat Jordi Casanovas Miró, tècnic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, sempre amatent als nostres precs, ens va remetre la fitxa d’una clau de volta que es trobava als fons del museu, procedent de l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Única documentació aleshores que teníem en relació amb aquesta peça.
La fitxa bàsica adjunta
a aquesta foto aportava escassa informació. Sant Jordi matant el drac. Segle. XV. Mestre anònim. Relleu en pedra de
mides 35 X 57 cm. Antic fons de Museus 1929. Reserva RS2. Prestg. 02 Nivell 1.
MNAC 156075-000.
Bé, com es pot
comprovar molt poca informació, però si que assenyalava que era procedent de
l’antic fons de Museus de l’any 1929. Això en definitiva indicava que havia
entrat de manera indirecta al museu, o anterior a la seva creació. Cal tenir
present que el Museu d’Art de Catalunya, antecedent de l’actual es va crear
l’any 1934.
És important tenir present
aquestes dates per interpretar que podia haver passat amb aquesta preuada peça
i com va acabar als fons del MNAC. Intentarem desvetllar una mica la seva història.
Com he apuntat en
altres apunts al present bloc, desconeixem realment si a través de l’Arxiu Històric
de la Ciutat de Barcelona i el seu director Agustí Duran i Sanpere, l’any 1928, van entrar peces als fons
d’aquesta entitat, amb la voluntat futura de formar part d’un hipotètic museu
d’història de la ciutat de Barcelona. Tota apunta que no. Però en canvi, si que
es van adquirir per a l’AHCB a través de l’Ajuntament l’any 1935, una important
partida de peces procedents del monestir de Sant Jeroni.
En aquesta
adquisició de l’any 1935 curiosament
silenciada per la història, figura una relació detallada de peces feta a
instàncies de l’Arxiu històric, prèvia a la seva compra i on s’assenyala el seu
valor total de 5.000 pessetes després d’haver negociat el preu amb la propietat.
Curiosament s’observa entre totes les peces una clau de volta esculpida amb la
imatge de Sant Jordi i el seu destí final, el futur museu d’història de la
ciutat de Barcelona.
Tot és una prova
irrefutable de la compra d’un bon nombre de peces per part de l’Ajuntament l’any
1935, i amb destí a l’Arxiu Històric.
Entitat que en aquell moment serviria de dipòsit de peces que en un futur, més
o menys immediat, haurien de formar part
del fons de la col·lecció del Museu d’Història de la ciutat.
A l’Arxiu
Administratiu Contemporani i per una aportació que ens feu en Josep Bracons,
aleshores cap de patrimoni del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona
(AHCB) vam ser coneixedors de l’existència d’un informe fotogràfic (sense data)
que incorporava 12 fotografies corresponents a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
En aquest informe constaven, entre d’altres aspectes, les peces que en principi
havien de ser adquirides per
l’Ajuntament. Estem parlant per tant d’un informe fotogràfic de l’any 1935. El
detall de les fotos adjuntes ho desvetlla.
Textualment indica:
“Doce fotografias de los hallazgos de las excavaciones realizadas por el Arch.
Hco.” (Arxiu Històric)
Una de les fotos recull
el dipòsit de peces que suposadament haurien de ser comprades per l’Ajuntament,
amb destí a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Cal fixar la vista,
però darrera de la primera filera de
pedres treballades apareix la clau de volta de Sant Jordi.
Per si existís encara algun dubte al respecte, una altra foto de l’esmentat informe, ens documenta de manera específica i determinant l’existència de la clau de volta avui dia conservada al MNAC.
Dissortadament,
l’alt nivell de destrucció de Sant Jeroni impedeix saber quina era la ubicació d’aquesta
clau de volta dins del monestir. La seva atribució al segle XV la fa creure procedent d’alguna de les
dependències que van ser bastides durant aquell segle. Podria ser una clau de
volta d’un dels trams del claustre com el proper monestir de Sant Jeroni de la
Murtra? De moment no sabem la resposta.
La guerra civil va provocar
un retràs significatiu en la inauguració del Museu d’Història de la Ciutat de
Barcelona. Davant d’aquesta situació, alguna de les peces més senyeres o de
major vàlua devien passar a formar part dels fons del Museu d’Art de Catalunya,
com és la clau de volta de Sant Jordi. Altres, finalment van ser incorporades
anys després al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona procedents de
l’Arxiu Històric, i altres, hores d’ara, continuen oblidades o perdudes.
Lluís Jordà i Roselló
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada