Passa al contingut principal

EL SETGE DE BARCELONA DE 1697

 

El setge de la ciutat de Barcelona succeí a la fi de la guerra dels nou anys i fou un dels esdeveniments bèl·lics més importants. Les tropes del rei Lluís XIV posaren setge a la ciutat després d’haver ocupat la meitat nord de Catalunya. Barcelona fou assetjada per terra i mar.


El duc de Vendôme, cap de l’exercit francès va iniciar el setge de la ciutat el dia 5 de juny de 1697, acompanyat d’una imponent força militar composta per 18.000 homes d’infanteria i 6.000 a cavall, recolzat per una important flota francesa de suport comandada pel comte d’Estrées.

El virrei de Catalunya va fugir ràpidament cap a Martorell deixant la ciutat desguarnida en emportar-se 10.000 soldats amb ell. La defensa va passar a mans del seu ajudant Diego Hurtado de Mendoza qui va ser incapaç de fer front al setge, adoptant la funció de cap  militar de la ciutat, el príncep Jordi de Hessen Darmstadt, partidari de la defensa a ultrança i contrari a qualsevol rendició.

La manca de suport exterior, va deixar la ciutat condemnada i després d’una heroica resistència es va signar la rendició el  dia 10 d’agost. La defensa de la ciutat va suposar la mort de més de 4.000  morts i uns vuit-cents ferits entre els defensors barcelonins i més de 16.000 morts entre les forces franceses atacants.

Aquest fet va ser un dels desencadenats de la immediata pau de Ryswick signada el 27 de setembre d’aquell mateix any entre els Habsburg i la corona francesa.

Els francesos van celebrar l’ocupació de Barcelona com un gran esdeveniment, fins i tot el duc de Vendôme va jurar en nom de Lluís XIV les constitucions catalanes, tot per acabar abandonant la ciutat en virtut del Tractat de pau signat a Riswick, poc després, el 9 de gener de 1698.


Els plànols del setge abans representats, així com una medalla commemorativa,  van ser confeccionats a major gloria del sobirà absolutista francès.

Plan du siége  de la ville de Barcelone

Dedié au Roy.

1698

“Le roy ayant absolument resolu de donner la Paix a l’Europe, sa M. ne pouvait forcer ses ennemis á l’accepter par un coup plus sensible que par la prise de Barcelone. Mr. le Duc de Vendôme qui comandoit l’armée du Roi. Aprés avoir defait 500 homes aux defilez formà le siége de cette place, par terre, pendant que l’armée navale comandéé par le Comte d’Estrées l’attaquoit par Mer la tra.chée,  fust avisté le 16 juin 1697. les attaques furent conduites avec autant de capacité, que de arigueur, et malgré touttes les dificultés de cette entreprise qui parois soint ainsur mon. a cause de la force de sa garnison presque aussi nombreuse que l’armée  assiég.te, et de sa commu. toujours libre, avec l’armée de secour dont  Mr le duc de Vendôme le 16 juillet ensuivant battit 2000 chevaux comandez par Velasco, la place avec le Montjoïu qui deffendué par les armes du Roi, soutint en 1652 un siége de 15 mois, fut enfin obligée de se soumêtre a l’obeiss.ce de LOUIS LE GRAND  le 10 d’Aout 1697 apres 55 jours de tra...”

Quin interès té aquest plànol que disposa d’aquest tan alt elogi a sa Magestat el rei Lluís XIV?

Doncs senzillament perquè recull gràficament la ubicació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, Saint Jerôme al plànol. Cal pensar que l’indret que ocupava el convent jerònim era de gran valor estratègic, un magnífic punt visual i de control del territori, a cavall del pla de Barcelona i el Vallès. Per aquest motiu el cenobi que ja havia vist el pas d’altres forces assetjants, va patir novament en aquesta ocasió la petja de les tropes franceses del duc de Vendôme i no seria encara la darrera vegada que patiria  el pas d’altres tropes militars.

El monestir fou ocupat durant l’estiu de 1697 de manera immediata per les tropes franceses en començar el setge de la ciutat. La matinada del 19 de juny els homes del Duc de Vendôme foren obligats a abandonar el recinte conventual, davant l’escomesa d’uns dos-cents paisans que donaven suport a una columna de dos mil homes de l’exèrcit espanyol, que movent-se en direcció a Gràcia pretenia trencar infructuosament el setge de Barcelona. La nit del 27 de juny hi hagué de nou un enfrontament entre els dos exercits a redós del monestir sense que comportés un abandó de l’indret per les tropes espanyoles. Finalment, el 14 de juliol les forces franceses, amb una columna formada per més de 7.000 homes, van prendre per sorpresa el monestir de manera definitiva, atacant a les forces del general  de Otaza allà estacionades .

Ara però senzillament,  ens conformem en reproduir el fragment de plànol on el nostre monestir apareix representat (St Jerôme) assenyalant al seu costat el campament  de les forces espanyoles que controlava l’indret on es trobava Sant Jeroni, per ells, els autors del plànol, considerades com a enemigues. (Camp des Ennemis).


Lluís Jordà i Roselló

BIBLIOGRAFIA

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Ed. Parròquia de Sant Jeroni de MOntbau. Barcelona 1995

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Plan du siége de la Ville de Barcelone. Paris 1698

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH