Passa al contingut principal

EL CALVARI DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

 

La imatge d’una creu coronant un del cims dels Agudells, damunt mateix del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, va ser captada per George Vivian,  magnífic dibuixant britànic, durant la primera meitat dels anys trenta del segle XIX, (dibuix propietat actualment de la Biblioteca Nacional de España). Posteriorment, Thomas Boys, va servir-se del dibuix de Vivian, per fer la cèlebre litografia  de Sant Jeroni que va ser incorporada a l’obra Spanish Scenery (Londres 1838). Aquesta litografia va reproduir també la creu dibuixada prèviament per George Vivian.

L’origen d’aquesta creu ens era fins a dia d’avui desconeguda, tot i que òbviament la creiem absolutament relacionada amb el conjunt monàstic. Per un atzar, resseguint les dades que el manuscrit anònim  relatiu a la història de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, (Biblioteca de l’Escorial), feia  de la capella del Sant Sepulcre, ens va aportar, de manera sorprenent, tot un seguit d’informacions que vinculen de manera directe l’existència de la creu amb aquesta desapareguda ermita.

Si ens retrotraiem en el temps i regirem el que es diu als Evangelis, recordarem que Jesús fou amortallat i soterrat en un sepulcre propietat de Josep d’Arimatea, immediat al Calvari, cim on aquest havia estat crucificat. Sota aquest mateix criteri de proximitat es va erigir, en temps de Santa Helena, mare de l’emperador Constantí, el primer temple del Sant Sepulcre de Jerusalem (segle IV de la nostra era). És a dir, que des d’un bon inici el Calvari, també conegut com Gòlgota, ha estat sempre  simbòlicament unit a la tomba del Sant Sepulcre.

Ubicació del Calvari en relació al Sant Edicle (Sant Sepulcre de Jerusalem)

Si anem a buscar exemples d’aquesta vinculació entre el Calvari i el Sant Sepulcre, les trobem sovint en distintes rèpliques existents arreu del món cristià. Aquest seria el cas del Sant Sepulcre de Görlitz, (Alemanya), erigit a finals del segle XV i anterior a les reformes de mitjans del segle XVI. Gairebé coetani, i per tant la rèplica conservada de l’edicle de Jerusalem, possiblement, més semblant al que podia haver estat l’ermita del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

Rèplica del Sant Edicle de Jerusalem de Görlitz (Alemanya) amb el seu Calvari. 
(1489-1505)

Aquesta vinculació queda novament manifestada en el Kalvarienberg de Graz, (Àustria), tot i pertànyer aquest conjunt al període barroc, i per tant a un moment posterior a l’edicle de Görlitz i del Sant Sepulcre de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però mantenint els cànons establerts de relació simbòlica entre l’edicle i el Calvari.

Kalvarienberg (1651). Graz (Àustria)

El manuscrit anònim abans esmentat, custodiat a la Biblioteca Real de l’Escorial, procedent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, conegut com la História Breve del Monasterio de Sant Jerónimo del Valle de Hebron, escrit l’any 1595, fa referència també a l’existència d’un Calvari ubicat de manera més o menys immediat a l’ermita del Sant Sepulcre del nostre monestir. Cosa que fa creure que aquesta ermita repetiria el cànon establert sobre la vinculació simbòlica entre el Sant Edicle i el mont Calvari.

“Esta capilla del sancto Sepulcro esta adornada por defuera. Asi la huerta que tiene, de otros algunos oratorios que tiene al derredor junto allí y son de los aparescimientos que hizo Cristo despues dessa Sancta Ressurrección. Y aun poco mas apartado esta un monte calvario con tres cruces segun la distancia que se pressume  que avia del lugar en que Cristo fue crucificado. Todo esto esta a la parte por donde mira el monasterio al oriente.”

Per tant, segons aquest manuscrit, escrit per un monjo anònim de Sant Jeroni, la muntanya immediata al monestir, sota del qual es trobava de manera pròxima l’ermita del Sant Sepulcre, i una mica més avall tot el conjunt monacal, tenia disposades al seu cim tres creus a manera de Calvari.

Això explicaria que el dibuix fet per George Vivian, fet en els anys trenta del segle XIX, recollís una creu al cim dels Agudells, possiblement la darrera que es mantenia dempeus, o potser la més alta, i l’única que sobrepassava la línia de l’arbrat. Sigui com sigui, queda acreditat per tota la informació aportada, que Sant Jeroni tenia un Calvari i que la creu disposada al cim corresponia sense cap mena de dubte a aquest element simbòlic.  

Podem concloure, per tant, que el monjos de Sant Jeroni haurien erigit el Calvari i el Sant Sepulcre en el transcurs del segle XVI, bastint ambdós elements de manera gairebé simultània,  per seguir la pauta d’estreta relació entre l’edicle del Sant Sepulcre i el Calvari.

Lluís Jordà i Roselló


George Vivian. Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1834?) Biblioteca Nacional España

 

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia breve de la fundación del Monasterio de Sant Hyerónimo de Val de Hebron y de las cosas notables del. Manuscrit. Any 1595. Real Biblioteca de san Lorenzo del Escorial

PARROT, André. El Santo Gólgota y el Santo Sepulcro. Ediciones Garriga. Barcelona 1963

VIVIAN, George. (Apuntes de España) 1833-1837. BIBLIOTECA NACIONAL DE ESPAÑA. Cuaderno de dibujos sobre papel amarillento : lápiz grafito, pluma, pincel, aguada y tinta. Dib/18/1/8691. Album (47 dibujos)

VIVIAN, George. Spanish Scenery. Litografias T. Boys. Londres 1838


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA  Aquest dia tenia lloc un aplec al convent   de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola. Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua   de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina. La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota   enravenxinada i se’n baixava   muntanya avall a

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH