Passa al contingut principal

SANT JERONI A LA MUNTANYA - COMENTARIS DE JOAN AMADES

EXTRETS DEL LLIBRE AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA 


Aquest dia tenia lloc un aplec al convent  de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, situat a mig aire de la muntanya del Tibidabo, vers el cantó de Tramuntana, damunt el vell camí de la Rabassada i de Vista-rica, a la carena de Collcerola.

Era molt concorregut perquè marcava la darrera sortida camperola de l’any. Hi anaven els qui patien de l’estómac, per poder beure aigua  de la Font del Bacallà, a la qual eren atribuïdes grans virtuts digestives. La gent deia que coïa el menjar amb gran pressa. Segons la veu popular, si hom posa un bacallà sencer sota el seu raig, al cap de dues hores s’ha dissolt tot, és a dir, se l’ha menjat completament, i no en resta sinó l’espina.

La fadrinalla del braç arremangat anaven a dinar a la Font Tenebrosa per veure si en sortia el diable; perquè, segons dir de la gent, dóna a l’infern. Les nits de gran tempesta en sortia en Banyeta amb la cua tota  enravenxinada i se’n baixava  muntanya avall a fer  malifetes de les seves. Per tal de conjurar-les, enmig de la gran tempesta sortia  del convent de Sant Jeroni un monjo tot vestit de blanc, amb una calavera en una mà i un ciri encès a l’altra. El ciri cremava cap per avall i, per més aigua que caigués i per més que bufés el vent, no parpellejava ni s’apagava. El monjo s’instal·lava al peu de la font, llegia cap per avall un gros llibre que duia i per efecte de la presència del frare, de la seva lectura i dels adminicles que portava, el diable restava conjurat i impossibilitat de sortir aigua avall del raig de la font.

Els qui sentien afany de riqueses anaven a situar-se a la Font Groga, (dita així perquè l’aigua, provinent d’uns immensos estanys subterranis estesos damunt d’uns jaços d’or i de tresors incalculables, rajava lleugerament tenyida de groc), omplien gots  d’aigua i miraven a contraclaror si trobaven algun filet d’or sortit de les mines al·ludides.

HEUS ACI COMENTADA L’AUCA DE LES FUNCIONS DE BARCELONA QUE DESGRANA ELS COSTUMS MÉS IMPORTANTS QUE ARA FA UN SEGLE ES PRODUIEN DURANT EL CURS DE L’ANY EXPOSATS A TRET I INTERÈS DE LA MAINADA.

compilat per Lluís Jordà i Roselló


BIBLIOGRAFIA

AMADES, JOAN. Auca de les Funcions de Barcelona. Auques comentades n2 . Tallers Gràfics Hesperia. Barcelona 1936


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...