Passa al contingut principal

Píndola - Què sabem de nou d'Antoni de Solanell i Montellà?


Antoni de Solanell i Montellà doctor en dret (canònic) i catedràtic de l'Estudi General de LLeida (1a Universitat de la Corona d'Aragó), va esdevenir abat de Sant Pere de Galligants (monestir benedictí de la ciutat de Girona) d'on va ser escollit diputat pel braç eclesiàstic i seguidament l'any 1710 president de la Generalitat fins l'any 1713 (120è i penúltim president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713 - Plena guerra de Successió). L'arxiduc Carles d'Habsburg el premià fent-lo abat del monestir de Sant Cugat del Vallès però Felip V un cop va ocupar la ciutat de Barcelona  va castigar Solanell desposseint-lo del seu càrrec i represaliant-lo amb l'obligació d'abandonar el monestir de Sant Cugat.
Solanell seguidament es refugià al convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, on sembla que hi va romandre fins rebre el reial perdó l'any 1726, la mala fortuna feu que al cap de pocs mesos morís al monestir de Sant Cugat ...

Salut

Lluís Jordà

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació