Passa al contingut principal

PARLEM DE NOU DE LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI

 

Sovint he asseverat, sense el coneixement suficient, que els monjos de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron tenien  més cura de l'Arxiu que de la Biblioteca.

Aquesta observació venia determinada per la coneguda estretor econòmica, gairebé endèmica que patia el monestir, cosa que feia que tinguessin un alt interès per mantenir ben resguardada tota la documentació relativa a rendes i censals. També apuntava en aquest sentit el fet que en el llibre de Costums del Monestir no apareix la figura del bibliotecari i si en canvi la d'arxiver.

No obstant, rastrejant les escadusseres informacions que a dia d'avui podem obtenir a partir de diverses fonts, tot apunta que aquesta primera impressió no és del tot correcte.

Ja en el llibre de Costums del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, en l'apartat relatiu a Costums del P. Prior denota un interès significatiu per recuperar els llibres propietat dels monjos morts,  sempre previ anàlisi de la seva qualitat o estat, per tal de traslladar-los a la Biblioteca i si els exemplars obtinguts són millors que els que hi consten procedir a la seva substitució. També assenyala, que això és feina exclusiva del P. Prior o del P. Vicari en absència del primer, les dues autoritats més notables del cenobi, cosa que denota la importància que el monestir dona a la qualitat de la seva Biblioteca.

Transcric literalment el que figura en els Costums del P. Prior en relació als llibres dels frares difunts pel seu alt interès:

"Lo P. Prior, ò lo P. Vicari en sa absència quant se mor algun frare, ha de manar se aporte lo que estarà dispergit per la enfermaria  del Difunt en sa celda, la qual ha de tancar ell mateix y guardar la clau, y no se ha de obrir que no sien passats vuyt dies, y aquest temps passat ans de distribuir cosa alguna, ha de apartar tots los llibres de full, y de quart apart que no serà en la llibreria comuna y manarlos aportar allí, dels que estaran ja en dita llibreria, ha de veurer si los del difunt son millors, mes ben tractats, ò mes  moderns y los que seran millors se han de cambiar, asso fet se distribuirà los llibres, y las demes coses ab los frares juxta sa conciencia."

També es significatiu el comentari que fa Jordi Rubió i Balaguer al seu llibre Impremta i llibreria a Barcelona, referint-se a la denominació que es feia a principis del segle XVI dels llibres impressos, fent referència al fet que tant el cronista Carbonell, com el monjo de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, fra Guillem Fuster és referien a aquests primers llibres   impresos com a còdexs, quan va entrar a les seves respectives biblioteques. Aquesta  és una de les primeres referències a l'existència d'incunables dins  la Biblioteca del monestir de la Vall d'Hebron, cosa que molt més tard, a principis del segle XIX confirma el P. VIllanueva.

Encara podriem apuntar una darrera observació en aquest sentit i és la referència que en fa en relació a la Biblioteca monacal de la Vall d'Hebron, a principis del segle XVIII, Pere Serra Punti, en el seu llibre de Prodigios y Finezas de los Santos Àngeles, quan parla de les diverses còpies de llibres de Francesc Eiximenis que hi constaven:

"si de todas no, goza y tiene legal, y primorossísima  cópia el Real Monasterio  de S. Gerónimo de Vall de Ebrón, sito a una hora, y a vista de Barcelona, en su preciosa Biblioteca, donde las he visto muchas veces; y entre dichos manu-escritos se hallan los cinco libros, que prodigiossamente escrivió de la Naturaleza de los Ángeles; los quales se imprimieron en Barcelona, año 1495" 

Continuarem parlant de la "preciosa" Biblioteca perduda  del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron.

Lluís Jordà


BIBLIOGRAFIA

Llibre dels Costums de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Biblioteca de Catalunya. (1732 aprox)

Rubió i Balaguer, Jordi. Impremta i Llibreria a Barcelona. Quaderns de Treball nº 9. Escola Universitària J. Rubió i Balaguer. Diputació de Barcelona 1986

Serra Postius, Pere. Prodigios y Finezas de los Santos  Àngeles. Jayme Surià. Barcelona 1726 

Villanueva, Jaime. Viaje literario a las iglesias de España. Vol XIX. Viage a Barcelona y Tarragona. Imprenta de la Real Academia de la História. Madrid 1851



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...