Requeia en el pare Prior, l’autorització expressa per poder abandonar la
casa conventual o el seu entorn immediat o al pare Vicari, en absència d’aquest.
Així, el llibre de costums del monestir de Sant Jeroni
de la Vall d’Hebron establia de manera molt específica, entre les tasques i
obligacions de tots els monjos, quins eren els límits de l’entorn conventual
que els frares no podien traspassar.
Si bé l’original del Llibre de costums de Sant Jeroni
figura a dia d’avui perdut, es conserva una còpia manuscrita, fidel en tot a
l’original, que correspon a l’any 1732.
Aquesta còpia adquirida al llibreter d’antiquari Barbra, està actualment custodiada
a la Biblioteca de Catalunya.
Reprodueixo de manera literal les indicacions que hi
surten i que eren d’obligat compliment, no tan sols pel seu alt interès històric, perquè marcaven
els llindars extrems fins on podien arribar els monjos en les seves passejades
d’esbarjo i recolliment, sinó perquè
també determinaven els límits de l’entorn monacal més enllà dels quals
els era prohibit travessar.
COSTUMAS DEL TERME DE CASA FINS AHONT
PODEN EXIR LOS FRARES
“Lo terme de casa en lo qual poden
anar los frares sens llicencia es lo seguent: tiots los vessants que estan de
la part del monestir ço es des del Coll de Serola tota la carena fins a la fi
de la vinya, y baxant fins a la part del torrent, y pujant per la carena de la
montanya en vista del monestir fins al dit Coll de Serola, salvo que no vagen,
ni baxen per lo camí real que va à Barcelona, acceptat (excepte) lo cereller.
Advertint que si van fins a la Tenebrosa y arriban a la paret al tornar à casa
puguen pujar per lo camí real fins al monestir”.
BIBLIOGRAFIA
LLIBRE DE COSTUMS DEL MONESTIR DE SANR JERONI DE LA
VALL D’HEBRON. BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Fons de Reserva. Ms. 315
Lluís Jordà
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada