Associació d'amics del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

La relació entre fra Ramón Joan, Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,    i la Reina Maria, esposa del Magnànim va ser molt llarga en el temps. Fra Ramón Joan, home de gran saviesa i profunda fe religiosa es convertí en un dels consellers més preuats de la reina,  qui en compensació pels seus serveis continuats en el temps afavorí el monestir construint el primer claustre, el refectori, la sala capitular i altres dependències que havien quedat per bastir arran de la mort del rei Joan I l’any 1396. Com a mostra del vincle que unia la reina amb el prior Ramón Joan, queda aquesta carta datada a València el 31 de març de 1445, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó; en la que posava en coneixement del prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron el seu profund sentiment de tristesa per la mort de les reines de Castella i Portugal, així com la seva aflicció per la guerra que creia que de manera imminent es podia produir a Castella, tot demanant-li que acudís al seu costat...

  Un dels grans benefectors del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant la primera meitat del segle XVI, fou Gaspar Jofre de Borja-Llençol de Romaní i Calataiud (+1556), bisbe de Sogorb i Albarrassí a proposta de l’emperador Carles, entre els anys 1530 i 1556. Gaspar Jofre era fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní, i era besnet de Joana de Borja, germana del Papa Alexandre VI. L’any 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però aquesta elecció no fou acceptada ni pel Papa Lleó X, ni tampoc per l’emperador Carles. Anys més tard però a instàncies del propi emperador Carles, fou nomenat l’any 1530, bisbe de Sogorb-Albarrassí, substituint en el càrrec a Gilabert Martí, antic monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, que havia mort aquell mateix any deixant la seu vacant. Gaspar Jofre, malgrat ser designat bisbe de Sogorb, no va abandonar la seva residencia habitual a la ciutat de València. Gaspar Jofre de Borja era un dels personatges rellevants de la cort v...

  L’orde de Sant Jeroni va ser   aprovada pel Papa Gregori XI l’any 1373 qui els va imposar l’adopció de la Regla de Sant Agustí. La seva observança religiosa basada en una total austeritat, pregària, penitència i esperit contemplatiu va fer que el Papa els permetés anomenar-se com a frares i/o ermitans de Sant Jeroni. L’any 1414 el Papa Benet XIII va emetre una butlla en la que regular el funcionament intern de la nova orde mitjançant la celebració de capítols generals, i els va deslliurà també de la jurisdicció episcopal. L’orde de Sant Jeroni tenia la seva seu central a San Bartolomé de Lupiana (Guadalajara), mantenint les fundacions de la Corona d’Aragó dependència de la casa matriu. El text pontifici va   referir com havia de ser l’hàbit que havia d’adoptar l’orde de Sant Jeroni   i aquesta va adoptar una vestimenta   similar a la dels carmelites. Una túnica tancada i ampla, de drap blanc i gruixut o groller, de   mànigues amples i tancades, més l’...

  ARQUITECTURA Aquest monestir de jerònims era situat a la falda de la serralada de Collserola. Avui està completament aterrat. Va ser fundat el 1393 per Violant de Bar, esposa de Joan I, la qual donà així oficialitat a l’ermita i residència que membres d’aquest orde ja ocupaven en aquest indret. L’església corresponia principalment a una primera etapa constructiva, del 1394 al 1397. La resta del conjunt (claustre i convent) es van deure a la nova embranzida que donà al monestir la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, a partir del 1438. La torre era posterior. La situació del monument fou propícia perquè patís nombroses catàstrofes, però va ser la mà de l’home la que el malmeté gairebé del tot: la guerra del Francès i, principalment, l’exclaustració del 1835. La construcció de la carretera de l’Arrabassada acabà d’assolar el poc que en perdurava. El temple era una petita joia de l’estil gòtic; tenia dues capelles laterals per banda i un gran absis. En dirigí les ob...

  Una de les tres ermites històriques de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou la de Sant Onofre, també era una de les més antigues. Actualment desapareguda és una de les ermites de les que ens caldrà, també, recuperar les seves restes. Fent salts aleatoris en el temps intentaré parlar d’aquesta ermita a través de les diverses fonts documentals que s’han conservat. L’ermita de Sant Onofre queda identificada dins la resposta que D. Bernat de Bransi, fa l’any 1789, al questionari de l’oïdor reial D. Francisco de Zamora, tot fent referència a totes les ermites del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. “No hubo vez, de las muchas que visito   esta su casa el señor rei   don Phelipe II, que no   visitase el santo sepulcro con una tierna devoción, pues la causa   su santa imagen, que es de barro. Otras persones reales le visitaron, siendo la última el señor rei don Phelipe V. Varios prelados mitrados que han imitado   a los soberanos   concedieron ...

  La reina Violant va fer de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la primera fundació reial de l’orde dels jerònims a tota la Corona d’Aragó. Va buscar l’indret on s’instal·laria la nova comunitat, va adquirir els terrenys, la va dotar econòmicament, es va preocupar de quins havien de ser els primers monjos que la conformarien i d’on havien de venir. També es va preocupar d’iniciar les obres del nou monestir, però la mort sobtada de Joan I, el seu marit, va suposar un gravíssim entrebanc per a la seva continuïtat, cosa que va posar fins i tot en perill el futur del naixent monestir de Sant Jeroni. De tots es sabut que l’església del monestir fou obra d’Arnau Bargués, a instàncies de la reina i que aquest mateix arquitecte la inicià i acabà en el termini de tres anys, però sempre queda a l’aire que més feu aquesta reina en l’aspecte constructiu a l’indret de Sant Jeroni. LA HISTORIA BREVE, manuscrit anònim de l’any 1595, que es guarda a la Biblioteca de L’Escorial, i del que ja hem parl...

  Sant Jeroni de la Vall d'Hebron El dia 30 de setembre se celebrava la festa de Sant Jeroni, dia en que els barcelonins i més encara els de la Vall d'Horta sortien al camp; al monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, se celebrava un aplec molt concorregut, car es considerava la darrera sortida estival de l'any. A l'aplec sempre hi havia oracions populars i Goigs del Sant. A mitja tarda molta gent baixava cap a la Font de la llet, on acabaven el dia d'esbarjo. Quan el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron fou incendiat al 1835, Sant Joan va rebre d'aquest monestir en dipòsit gran quantitat de material bibliogràfic dels seua arxius i biblioteca. Aquest fou en part i progressivament disgregat, el 1877, el rector va donar material a una entitat excursionista, l'Associació Catalana d'Excursions Científiques que amb el temps esdevindria el Centre Excursionista de Catalunya. També d'altres gents o institucions s’apropiaren de docume...