Passa al contingut principal

GASPAR JOFRE DE BORJA-LLENÇOL DE ROMANÍ I CALATAIUD i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

 

Un dels grans benefectors del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron durant la primera meitat del segle XVI, fou Gaspar Jofre de Borja-Llençol de Romaní i Calataiud (+1556), bisbe de Sogorb i Albarrassí a proposta de l’emperador Carles, entre els anys 1530 i 1556.

Gaspar Jofre era fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní, i era besnet de Joana de Borja, germana del Papa Alexandre VI. L’any 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però aquesta elecció no fou acceptada ni pel Papa Lleó X, ni tampoc per l’emperador Carles.

Anys més tard però a instàncies del propi emperador Carles, fou nomenat l’any 1530, bisbe de Sogorb-Albarrassí, substituint en el càrrec a Gilabert Martí, antic monjo jerònim de Santa Maria de la Murtra, que havia mort aquell mateix any deixant la seu vacant. Gaspar Jofre, malgrat ser designat bisbe de Sogorb, no va abandonar la seva residencia habitual a la ciutat de València. Gaspar Jofre de Borja era un dels personatges rellevants de la cort virregnal de Germana de Foix.

Favorable a la reforma de l’església, va assistir al Concili de Trento l’any 1550, però va haver d’abandonar la seva participació per la seva mala salut, retornant a València on va morir poc anys després, el 18 de febrer de 1556, després de patir un atac d’apoplexia.

Gaspar Jofre de Borja va fer diverses obres de renovació a la catedral medieval de Sogorb, com el nou presbiteri, i també va iniciar les obres renaixentistes del nou temple catedralici de la ciutat d’Albarrassí l’any 1532.

Gaspar Jofre fou un dels valedors de Sant Ignasi de Loiola, i també un dels grans suports de la naixent Companyia de Jesús, venint diverses vegades a Barcelona, fins i tot als darrers moments de la seva vida. L’any 1554, donà impuls a les obres de l’església de Betlem que fou beneïda finalment el dia 19 de juliol de 1555.  Cal assenyalar en aquest sentit la relació de parentiu existent entre Francesc de Borja i Gaspar Jofre de Borja, aspecte aquest que sense dubte incidiria en el posicionament  favorable del bisbe de Sogorb vers la naixent companyia de Jesús. No cal oblidar que Francesc de Borja fou virrei de Catalunya entre els anys 1539 i 1543, aspecte aquest, que per la bona relació existent entre ambdós,  devia afavorir les estades del bisbe a Barcelona.

Durant les seves visites habituals a la nostra ciutat  va conèixer i pujava sovint a Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, monestir i indret que el complaïen en gran manera. Fins el punt que coneixent el sentir dels monjos va voler acabar gran part de les obres de fàbrica de la casa que havien quedat a mig fer durant el segle XV.

Però potser millor que deixem que ho expliqui l’autor anònim de la História Breve de la Fundación del monasterio de san Hieronimo de Valdebebron; y de alguna cosas notables del; y de las personas señaladas que en la casa ha avido hasta el año de 1595: 

“Otro bienhechor tuvo esta casa en estos años ultimos que fue Don Gaspar de Borja, el qual solia venir a esta Ciudad de Barcelona muy a menudo y estava mucho tiempo en ella porqué era antes del Concilio Tridentino, y tomo grande devocion a esta casa a la qual solia venir muy a menudo, y como viesse que los religiosos tenian falta de aposentos para le hospedar a el y a otras personalidades de su calidad y que tan bien tenia falta de infermeria para curar los enfermos; tomole ganes de labrar un  quarto para infermeria en que fuessen curados los religiosos enfermos; y assi llamo un arquitecto que traçase  la obra, traço un lienço en que ubiesse seis aposentos y antes dellos una sala que estava ya de la obra Antigua al un cabo del quarto y al otro cabo se labro una torre en que ay dos aposentos a lo baxo della al peso de los otros seys aposentos, y delante esta obra traço un corredor con columnas de altura de los dichos aposentos, y encima desta obra se hizo otros tantos aposentos, sala y corredor con columnas; y dentro de la torre a este mismo peso le hizo de todo el hueco de la torre la libreria que se entra en ella por el mismo corredor alto; y todo esto esta a la vista del mar y de la Ciudad a la parte del medio dia. La casa ponia materiales para la obra, como son cal, ladrillo, piedra y madera, y hazia la costa a los oficiales de la comida, y el dicho señor Obispo de Segorbe pagava las manos de los maestros y peones y las soldadas dellos y ayudava en lo que se avia de marcar a dinero, que la casa no tenia; y assi lo que el de su parte gasto y ayudo en esta obra passaron de mil ducados, quedan las armas en dicha obra en memòria del y desta neta y pia obra, y por el se dize cada año un aniversario solemne que ynstituydo voluntariamente por los religiosos de casa sin avernos el dicho obispo dexado ninguna obligacion para ello; començo esta obra el dicho obispo en el año 1546.”

Lluís Jordà i Roselló

Armes del Bisbe Gaspar Jofre de Borja que també havien de figurar a Sant Jeroni. Catedral d’Albarrassí (Terol)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...