L’orde de Sant
Jeroni va ser aprovada pel Papa Gregori
XI l’any 1373 qui els va imposar l’adopció de la Regla de Sant Agustí. La seva observança
religiosa basada en una total austeritat, pregària, penitència i esperit
contemplatiu va fer que el Papa els permetés anomenar-se com a frares i/o
ermitans de Sant Jeroni. L’any 1414 el Papa Benet XIII va emetre una butlla en
la que regular el funcionament intern de la nova orde mitjançant la celebració
de capítols generals, i els va deslliurà també de la jurisdicció episcopal.
L’orde de Sant Jeroni tenia la seva seu central a San Bartolomé de Lupiana
(Guadalajara), mantenint les fundacions de la Corona d’Aragó dependència de la
casa matriu.
El text pontifici
va referir com havia de ser l’hàbit que
havia d’adoptar l’orde de Sant Jeroni i
aquesta va adoptar una vestimenta similar
a la dels carmelites. Una túnica tancada i ampla, de drap blanc i gruixut o groller,
de mànigues amples i tancades, més l’
escapulari i la capa fixada per la part anterior que sigui de drap gris o “buriel”
(del color de la llana) sense tenyir de cap color; la capa no s’entén que sigui de necessitat, sinó és per l’honestedat
del dit hàbit, però s’ha de portar sempre quan es surti en públic.
En definitiva l’hàbit
adoptat va ser de color blanc amb un
escapulari de color marró amb caputxa del mateix color, i l’ús no imprescindible,
però si en públic, de la capa.
NOTA.- Buriel
un color entre rojo y leonado. Un paño buriel era un paño pardo
rojizo, que se usaba, según Sebastián de Covarrubias, por los labradores en
días de fiesta y lutos. El nombre buriel viene del latino burrus,
rojo, que procede del griego púrros. ... Buriel sin
tundir es este paño con pelo o sin afinar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada