Passa al contingut principal

L’OBRA DE LA REINA VIOLANT. FUNDADORA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON.

 

La reina Violant va fer de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la primera fundació reial de l’orde dels jerònims a tota la Corona d’Aragó. Va buscar l’indret on s’instal·laria la nova comunitat, va adquirir els terrenys, la va dotar econòmicament, es va preocupar de quins havien de ser els primers monjos que la conformarien i d’on havien de venir. També es va preocupar d’iniciar les obres del nou monestir, però la mort sobtada de Joan I, el seu marit, va suposar un gravíssim entrebanc per a la seva continuïtat, cosa que va posar fins i tot en perill el futur del naixent monestir de Sant Jeroni.

De tots es sabut que l’església del monestir fou obra d’Arnau Bargués, a instàncies de la reina i que aquest mateix arquitecte la inicià i acabà en el termini de tres anys, però sempre queda a l’aire que més feu aquesta reina en l’aspecte constructiu a l’indret de Sant Jeroni.

LA HISTORIA BREVE, manuscrit anònim de l’any 1595, que es guarda a la Biblioteca de L’Escorial, i del que ja hem parlat abastament ens dona alguna pista més.

Esta obra del Monasterio  de St Hyeronimo de Val de Hebron se començo y principio martes a 14 del mes de julio del año de 1394 segun que parese del titulo del dicho  libro en el folio 23, y en este dia começaron a cavar los cimientos...”

La ubicació del monestir era certament complexa, disposat en el vessant de la muntanya, dificultava la materialització de qualsevol obra d’importància. Aquest fou el motiu pel qual abans d’iniciar qualsevol construcció, el terreny havia de ser primer aplanat i atalussat.

Arxiu fotogràfic Jordi Vila Traguany

“Lo que hizo la Reyna en el nuevo monasterio fue igualar todo el patio en que se avia de actuar y edificar la obra el qual estava muy desigual por razon de estar en medio de la Sierra, o, montaña, y para esto fue necessario cavar muy fondos los cimientos y levantarlos muy en alto para que quedase ygual todo el patio del claustro, yglesia y de toda la casa, y assi levanto los cimientos de ocho palmos de grueso para poder sustentar con Seguridad el peso de la obra,”

Aquesta informació, ens fa pensar que tot el marjal que resistí la destrucció de 1835, amb l’excepció de l’extrem dret, (obra nova del segle XVIII) era obra de la reina Violant. I la seva fortalesa va raure justament amb la seva importància inicial, destinada a contenir les obres que s’havien de produir després d’aplanat tot el terreny  del vessant de la muntanya. “y por algunas partes como es por la parte del mediodia y poniente, suben los cimientos quarenta palmos, o, mas, hasta ygualar el patio del claustro...”

Ni hi ha dubte que aquesta fou una obra de gran importància, car d’ella depenia la fortalesa de totes les obres que es fessin al seu damunt. Al mateix temps cal pensar com s’havia de poder compaginar la vida retirada dels monjos amb el tragí constant de les obres del monestir, el manuscrit anònim ens dona pistes:

“a 20 de julio començaron a picar las piedras para los cantonès de la obra y para otros menesteres della. La piedra se picava y se labrava fuera de los muros de la Ciudad a la Puerta de Jonqueras assi llamada, la qual trahian des de la cantera de Monjuich a la Ciudad y desde allí quando estaba labrada, la subian al Monasterio. Imitando en esto la obra que hizo del templo de Salomon, en que por esta razon no fue oydo en ella golpe de martillo...”

També ens dona l’esmentat manuscrit la pista definitiva de la durada exacta de les obres, fins que aquestes, de manera pràcticament absoluta finiren de cop. La informació que el relator anònim utilitza va ser estreta dels arxius del monestir de Sant Jeroni i desgraciadament a dia d’avui consta perduda:

En los principios se prosiguio la obra con mucho calor y diligencia segun que en los dos primeros años se gasto en ella mucho dinero, y se halla en el dicho primero libro de la comunidad en el folio primero, y en el folio 24 que desde 14 de julio del año 1394, hasta por todo el mes de enero del año 1397, que fue todo esto tiempo poco mas de dos años y medio,...”

La mort del rei Joan i l’enemistat profunda existent entre el germà del rei, en Martí l’Humà i la reina Violant, afavorí l’aturada completa de l’obra per manca de pressupost, car el nou rei es va desentendre de l’obra de la seva cunyada, cosa que l’autor del manuscrit no oculta en absolut:

“Aquí paro la obra por algunos años y aun se puede dezir casi del todo pues nunca se ha acabado segun la primera traça que se principio, y la occasion fue por el acescimiento de la muerte del serenissimo y muy catholico Rey don Joan el primero de Aragon de Aragon marido de Ntra. Sra. y fundadora la Reyna Doña Violante... y como los dos estubiessen desta suerte desgraciados, ny la Reyna viuda le pediria del ayuda para acabar la obra, ny el tampoco se la quisiera dar aunque concedio este Rey don Martin algunos privilegios a este Monasterio por respeto de su hermano el Rey don Juan.”

La reina Violant malgrat la seva aparent pobresa, conservava dignitats i propietats que li produïen encara rendes, minses, però que li permetien viure dignament. Va intentar ajudar al màxim el convent, però les obres no continuaren, malgrat això, encara aconseguí des de les monestir de Pedralbes estant on s’havia refugiat que la parròquia de Sant Genís dels Agudells passés a estar sota el control del Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

“Tanbien procuro la misma reyna despues de la muerte de su marido que la Iglesia parroquial de St Gines de Agudells, alias de Orta, se uniesse al monasterio por razon de que estava el Monasterio dentro de la dicha parrochia i que aviendo un vicario perpetuo, o, curato el qual pussiesse el Prior y convento... Hizo esta union el Papa Benedicto 13 a peticion de la Reyna Doña Violante y el ultimo rector, o, cura fue Mº Domingo Serda el qual dio la pocession de dicha Rectoria y yglesia y renuncio la cura al Prior y convento de Val de Hebron a 20 de marzo de 1398 y en esse dia tomo la pocession de dicha yglesia el P. Prior, fray Jaime Yvañes. Despues viniendo la misma reyna se unió del todo al Monasterio y ni que fuesse vicaria perpetua sino que el convento pussiesse vicarios conduzidos, y assi al cabo de 25 años el Vicario que era Mossen Miquel Biada a 6 de mayo del año de 1413 renuncio la vicaria perpetua al Prior y convento de St Hyeronimo de Val de Hebron.”

Aquestes ajudes però no supliren la pobresa en la que es trobava sumida aquesta naixent comunitat, quedant reduïda la seva aportació a la construcció monacal a l’església i poc més, vivint els monjos en la màxima provisionalitat. L’autor del manuscrit de l’Escorial fa fins i tot en la seva obra un resum de l’aportació de la reina Violant i és justament en aquest resum on queda reflectida l’estructura de l’església del monestir:

Y es que dio la capilla y hermita, o monasterio en que viviessen los frayles mientras que la obra duraria, y la adereço lo mejor que pudo, marco las tierras y heretades que avian de ser termino del monasterio dentro los limites señalados arriba por el Obispo de Lerida, aunque despues seria estendido mas el termino del Monasterio por la otra parte de la Sierra con otro tanto, o, mas. Dexo de renta para doze frayles 275 libras de las rentas reales sin que pudiessen ser quitadas. Labro y saco los cimientos de todo el sitio del Monasterio y cavo y agualo el pavimento del edificio y acabo la yglesia con quatro capillas muy grandes y principales con la capilla mayor que es muy espaciosa y autoritzada, cubrio toda la yglesia de arcos de piedra y en ella ay en los arcos quatro claves dentro del cuerpo de la yglesia hasta la capilla mayor y en todas las claves estan las armas reales, y en la clave de la capilla mayor puso una figura del P. St. Hyeronimo, dentro de la capilla mayor ay a la parte del Evangelio otra capilla que sirve de tribuna para oyr desde allí los officios diurnos quando viene alguna persona principal al Monasterio. De la parte de la Epistola esta la sacristia dentro de la misma capilla mayor y tiene la puerta enfrente de la capilla ya dicha y en correspondència suya, lugar que da dentro del cuerpo de la yglesia para hazer otras quatro capillas dos de cada parte, dentro de la capilla mayor hay quatro vidrieras grandes pintadas y puso las armas en ellas y queda la yglesia muy bien acabada y muy devota. Dexo  muchos calices que aun estan en pie y sirven con sus armas, una casulla de brocado con la cenefa de perles muy gruesa y muy fina cons sus armas y corona Real, Finalmente unió la yglesia de St Genis de Orta a este monasterio, alcanço y dexo muchas gracias de los Pontifices y privilegios suyos y del Rey don Joan su marido que concedieron por su cession a este monasterio.”

L’absis tenia quatre grans finestrals amb vidrieres on apareixien les armes de la reina, novetat aquesta que no recull el pare José de Sigüenza, en la seva obra Historia de la Orden de San Jeronimo (1605). L’autor també esmenta de manera ben clara com eren aquestes armes de la reina Violant:

Las armas desta Reyna son de la una parte del escudo las barras de Aragon, de la otra parte son dos flores de lis, y dos barbos, y encima de las armas la corona Real.”

Aquesta és l’aportació que feu la reina Volant a l’obra del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, gelosa sempre de la seva fundació reial impedint si cal, la intervenció de persones riques però  alienes a la caas reial com Bertran Nicolau, a qui poc més considerava un intrús. Però això ja és una altra història.

y solo dexo acabado del todo la yglesia en todo este tiempo que vivio, la qual estuvo siempre recogida haziendo sancta vida en el Monasterio de Pedralbes hablare el dia de su muerte que fuera 7 de julio del año de nuestro Señor Jesuchristo de 1431 si por su pobreza no pudo hazer en la obra mas de lo que arriba queda dicho aunque vivio la Reyna

Lluís Jordà i Roselló

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Aplec i Fotos dinar a Can Soler al peu de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Un dia 13 del mes de juliol del 2023 una colla de joves somiadors, entre inaugurar la seu social i les "neteges de la muntanya", van trobar un espai i un moment en el temps per compartir, al mes pur estil jerònim, una amanida de llenties (estil Juli) amb verdures i fruits de l'hort (de l'Àngels) maridat amb vi trepitjat per algú que no coneixem. El resultat un acord rotund que ja voldrien moltes corporacions a l'hora de elaborar els seus plans d'acció. Nosaltres després d'un debat intens però entranyable sobre la qualitat de l'ombra, l'airet, el blau del mar, el blau del cel i els productes de la taula, vàrem acordar amb el permís dels no presents, que estem en condicions de repetir el dinar un altra dia.

Exposició Fotogràfica Can Mariner (La Xerrada d'en Lluís) - 13 de juny del 2023 a les 18 hores - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, el monestir amagat

A tots i totes, Lluís Jordà i Roselló ens farà una xerrada sobre el monestir el 13 de juny a les 18h a l'exposició de Can Mariner. En Lluís ens té acostumats a emocionants presentacions del monestir amagat. Dins dels actes que acompanyen l'exposició del nostre monestir acostumem a fer ús de les habilitats de nostre amic i historiador que ens farà viatjar per les pedres i els segles d'un racó molt interesant i poc reconegut de la nostra història. NO US PERDEU LA XERRADA, US ESPEREM!!

Capítol 3 - Tramvia Elèctric a Horta

05072022 - Horta - Tramvia a la Plaça del Mercat (Pl.Eivissa)- 1916 - Foto.Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.097   05072022 - Horta - Tramvia elèctric. Línia Pl.Urquinaona_Horta - 1930 aprox.- Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.-  SCAN.133 06032012-Horta-Tramvia bústia correus-1915 (Pg.Maragall)-Foto. Desc.- Colec. Jordi Vila Traguany.- trambústia_ 07042018-Horta-Tramvia 45 -Arribada a l'actual Pl.Eivissa , per carrer Fúlton -1906-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.-SCAN.850 08072022 - Horta - Pg.Maragall, vist des dels Quinze. A la dreta, Torre LLobeta - 1915 aprox.- Foto. Arxiu Torre LLobeta - Colec. Jordi Vila Traguany.- SCAN.364 09042018-Horta-Plaça Maragall -1940-Foto.Desc.-Colec. Jordi Vila Traguany.- maragall40 10122022- Horta- Inauguració Tramvia a Horta - 1901 -2004- Pintura Autor. Joan Solé _Nito_-Colec. Jordi Vila Traguany.- tramvia 1901_