Passa al contingut principal

L’ERMITA DE SANT ONOFRE

 

Una de les tres ermites històriques de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron fou la de Sant Onofre, també era una de les més antigues. Actualment desapareguda és una de les ermites de les que ens caldrà, també, recuperar les seves restes. Fent salts aleatoris en el temps intentaré parlar d’aquesta ermita a través de les diverses fonts documentals que s’han conservat.

L’ermita de Sant Onofre queda identificada dins la resposta que D. Bernat de Bransi, fa l’any 1789, al questionari de l’oïdor reial D. Francisco de Zamora, tot fent referència a totes les ermites del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.

“No hubo vez, de las muchas que visito esta su casa el señor rei don Phelipe II, que no visitase el santo sepulcro con una tierna devoción, pues la causa  su santa imagen, que es de barro. Otras persones reales le visitaron, siendo la última el señor rei don Phelipe V. Varios prelados mitrados que han imitado a los soberanos concedieron a los que hiziesen lo popio que ellos muchas indulgencias. Tienen asimismo un tanto más arriba la hermita de la penitente santa Madalena, que es en quadro o lienzo, però de mui buena pintura, y otra dedicada al anacoreta san Onofre. Fuera del territorio patrimonial està la otra hermita, dedicada a los mártires san Ciprián y Santa Justina.”

Bernat de Bransi, pràcticament passa de llarg de l’ermita de Sant Onofre, només l’esmenta, sense aportar cap altra informació d’interès. No obstant, per la descripció que es fa de sant Jeroni i de les seves ermites, al Diccionario Geográfico Universal, publicat l’any 1834, justament un any abans de la fi del convent, si ens aporta alguna dada significativa:

“al N.O. dirigese la vista por entre contínuas ondulaciones que forman los altos y bajos de las montañas casi siempre cubiertas de frondoso verdor, perdiéndose generalment la vista en el dilatado Mediterráneo; hay también otra ermita dedicada á San Onofre, situada en el ya dicho Turó de Santa María, á bastante elevación, en el punto que domina la plaza, y en ella mana una copiosa fuente que riega un hermoso jardín, en el que hay un pequeño cenador con una mesa de piedra y poyos de ladrillo, entoldado por las ramas de una parra: sitio también muy delicioso.”

La imatge que recull de l’ermita de Sant Onofre El Diccionario Geográfico Universal és la d’un indret idíl·lic. El canonge Gaietà Barraquer, també fa referència a Sant Onofre a la seva obra, parlant alhora de les tres ermites de Sant Jeroni, aleshores ja derruïdes:

“No es dado despedirme de la descripción de este monasterio sin hacer mención de tres capillitas, que le rodeaban, y de las que aún  hoy el visitante halla como huesos de profanado sepulcro sus cimientos y lamentables ruinas. Al N. del convento, á dos tiros de piedra, en la cresta de una ondulación de la pendiente, la de Santa Magdalena; al E., coronando la huerta del monasterio, más elevada que éste, pero menos que la anterior, la del Santo Sepulcro, y al NO., sobre el mismo monasterio, en su misma estrecha cuenca,  la de san Onofre.

...la ermita llamada el Sepulcro en medio de un jardín pequeño cercado de paredes contiguo al monasterio...: otra llamada de santa Madalena en dicha montaña y cerca la antecedente...: otra dirruida (Sant Onofre) en idem e inmediata a la espresada y un pequeño jardín con paredes...”.

Cap esment fa el pare Sigüenza de les ermites de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, però si fem cas al ressenyat de manera indirecte al llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, en allò que pertoca a les obligacions, (costums), del sagristà, sí trobem una referència a les tres ermites històriques entre elles Sant Onofre. La còpia preservada del Llibre de Costums a la Biblioteca de Catalunya, és de l’any 1732, però és còpia fidel de l’original de l’any 1593. Cosa que la situa a l’horitzó de finals del segle XVI.

“La clau del Sepulcre, y de la Hermita de Sant Sebastia, y Sant Onofre han de estar totas juntes ab un basto penjades en un clau a la Sagristia perquè quant algun frare vulla anar à visitar aquestes santes estacions puga anar(h)i librament.

Està à son carrech concertar lo Sepulcre lo que toca à dintre tantum segons las festes mes, ò menys, y las caritats ques donan allí se han de emplear en obras per a conservació de aquella santa devoció.”

Cap descripció de les ermites, cosa d’esperar d’un llibre de Costums, car aquest no era el seu sentit inspirador.

A la Real Biblioteca del Escorial, es custodia la denominada Historia breve de la fundación del Monasterio de San Hyerónimo de Val de Hebron, manuscrit anònim, redactat l’any 1595 per un monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, que serví de pauta per descriure la part relativa a la història del nostre monestir, dins de la cèlebre obra denominada história de la orden de San Jerónimo, escrita en sa major part per la ploma del P. José de Sigüenza, publicada l’any 1605. Aquest manuscrit de la Historia Breve, coetani del Llibre de Costums de Sant Jeroni (1593), és el que ens aporta una millor informació sobre l’ermita de Sant Onofre i el seu entorn, malgrat la seva brevetat. Cal assenyalar també que és la primera referència coneguda de les ermites del monestir de Sant Jeroni. Parla primer, abastament, de l’ermita del Sant Sepulcre, seguidament de la de Sant Sebastià, després de la de Sant Onofre, i finalment esmenta la de Sant Cebrià i Santa Justina.

La 3a. capilla, o, hermita que tiene el Monasterio dentro del monte esta a la parte del Norte mas alto que el Monasterio, y a vista del, esta dedicada esta hermita a honra de St. Onofre hermitaño y aunque ella es pequeña però puede se dezir missa y se dize en el dia de su fiesta, y gosa esta hermita de muy linda vista y mas larga que la que gosa el Monasterio, por razon de que esta mas alta, y tiene una plaça muy hermosa delante rodeada de arboleda y margarites solitarias, junto a ella pasa una fuente que va al Monasterio encañada y puede gozar della la misma hermita. La hermita hizo un frayle lego desta casa llamado fray Hyeronimo Onofre.

La descripció de l’ermita de Sant Onofre que es fa a La Historia Breve és molt afalagadora, sobretot alhora de parlar de l’indret on es trobava aquesta ermita, descrivint-lo com un dels més bells del voltants del monestir, i amb una de les millors vistes del pla de Barcelona, coincident doncs en aquest sentit amb el que es diu d’ella al Diccionario Geográfico Universal. Desgraciadament, cap dels cronistes que parlen de Sant Onofre fa una descripció completa de l’ermita, motiu pel que ignorem la seva estructura arquitectònica, si bé tot ens fa pensar que devia ser molt senzilla.

També sabem gràcies a aquest manuscrit qui fou el seu autor, un humil i molt hàbil frare llec, fra Jeroni Onofre. L’autor de la Historia Breve parla d’aquest frare devot considerant-lo persona santa i un gran matemàtic, car també va fer una gran obra que perdurà en el temps i fou un gran servei a la comunitat, la mina d’aigua que travessava la serra d’un costat a l’altre; i encara ens dona, parlant de la construcció de la mina, una nova informació interessant sobre l’ermita que ell mateix obrà:

“Otra cosa por ser tan notable quiero poner aquí y que es una mina que pasa de la una parte de la Sierra a la otra parte cerca del Monasterio por la qual viene encañada una fuente, y de mucha agua que nace de la otra parte de la Sierra que para traherla al Monasterio no era possible sinó haziendo la dicha mina que es harto larga y toda passa, y esta cavada por peñas. Esta mina hizo un santo frayle lego llamado fray Hyronimo Onofre el que hizo la hermita de St. Onofre casi junto a la Puerta de la mina...”

És a dir que la boca de la mina que donava a mar era a tocar de l’ermita de Sant Onofre. Estem davant d’un gran artífex gairebé desconegut i que feu un gran servei al monestir de Sant Jeroni. Sabem pel temps que professà a la casa fins a la seva mort que era natural del regne de Granada, que havia estat al servei del rei Ferran el Catòlic i que entrà a la casa l’any 1503, sense abandonar mai més el convent on va morir l’any 1545. Les seves obres, per tant, entre elles l’ermita de Sant Onofre s’havien de construir en el transcurs de la primera meitat del segle XVI.

Fra Jerónimo Onofrio, o Onofre, per la seva gran participació en l’obra del monestir mereix un capítol específic. Però això ja serà un altre dia.

Lluís Jordà i Roselló

Ermita de Sant Onofre? Autor Josep Fiter Inglès

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM (RBE). Historia breve de la fundación del monasterio de Sant Hierónymo de Val de Hebron y de algunas cosas notables d-él y de las persones señaladas que en la casa ha avido hasta el año de 1595. Real Biblioteca de San Lorenzo del Escorial. Madrid.

ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA (ANC). Plànol en perspectiva de les terres, edificis i camins de la rodalia del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i de la parròquia de Sant Genís dels Agudells. Proc. Reial Audiència de Catalunya. 1785-1786.

AMAT I DE CORTADA, Rafael de (BARÓ DE MALDÀ). Calaix de Sastre Volum V, (1800-1801). Edicions Curial. Barcelona 1994.

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Las casas de Religiosos en Catalunya durante el primer tercio del siglo XIX. 2 vols  Barcelona 1906.

BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà. Los religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX.  4. Vols Barcelona 1918.

BURGUEÑO, Jesús. El pla de Barcelona a la fi del segle XVIII. Respostes al qüestionari de Francisco de Zamora.  Societat Catalana de Geografia. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona 2016.

DICCIONARIO GEOGRAFICO UNIVERSAL, VOL X. 1834. Imprenta de José Torner. Barcelona 1834.

FITER INGLES, Josep. Las Cercanías de Barcelona – Guia Cicerone. Barcelona 1888

OLIVÉ I GUILERA, Fèlix. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Parròquia de Sant Jeroni de Montbau. Barcelona 1995.

SIGUENZA, José de fray. História de la Orden de San Jerónimo. Imprenta Real. Madrid 1605.

VALL D’HEBRON. Llibre de Costums de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Biblioteca Nacional de Catalunya. Ms. 315 (rotlle A 180). Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Datat sobre 1732.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Patrimoni ... del barri, un trasllat en equip, "una" conversa qualsevol, el túnel? i Sant Jeroni de la Vall d'Hebron (8 d'Agost 2024)

Un día per recordar,  Mossèn Joaquim i En Joan signen un acord per la cessió de les restes del nostre monestir que estaven en possessió de la parroquia. Les fotos immortalitzen l'acord, el trasllat i després la conversa que improvisa el nostre equip destaca percepcions i obre noves perspectives.  Pròximament parlarem de "El túnel"... "- comença el trasllat - Ara continua l'affaire amb el dipòsit a la seu!!!! de Can Soler - Ah, que sapigueu que, al Mossèn Joaquim, li hem regalat una tasa, està molt content i li trucarem pq vingui a visitar la nostra seu abans no es jubili. - ... també, ens ha dit, que hi ha un túnel a la Parroquia que no se sap on va a parar..."ahí lo dejo"  - El que no faci el barri i la seva gent no ho farà ningú - Tú, per exemple?...i Vila, Toni, Teresa, Oriol, Conxita, etc., etc. que ara no em venen al cap qué no sou del barri?...tots sou del barri!! - Un túnel secret???? Què descobrirem? - ...si algo té Sant Genís dels Agudells eq, ...

Pegaso 3 - Can Gallart i La Hispano-Suiza

  01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-8 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-carrerasport-33 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- sport-9 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO - 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.- carrerasport-34 01042001- Horta-Can Gallart - Hispano-Suiza-Pegaso-1960 aprox.-Colec. Jordi Vila Traguany.-39 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO -Per restaurar- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-40 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-31 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-30 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. Jordi Vila Traguany.-28 01042001-Horta - Can Gallart - Hispano-Suiza PEGASO- 1960 aprox.- Colec. J...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip