Passa al contingut principal

Píndola - SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON SEGONS ENCICLOPÈDIA.CAT

 

ARQUITECTURA

Aquest monestir de jerònims era situat a la falda de la serralada de Collserola. Avui està completament aterrat. Va ser fundat el 1393 per Violant de Bar, esposa de Joan I, la qual donà així oficialitat a l’ermita i residència que membres d’aquest orde ja ocupaven en aquest indret. L’església corresponia principalment a una primera etapa constructiva, del 1394 al 1397. La resta del conjunt (claustre i convent) es van deure a la nova embranzida que donà al monestir la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, a partir del 1438. La torre era posterior. La situació del monument fou propícia perquè patís nombroses catàstrofes, però va ser la mà de l’home la que el malmeté gairebé del tot: la guerra del Francès i, principalment, l’exclaustració del 1835. La construcció de la carretera de l’Arrabassada acabà d’assolar el poc que en perdurava.

El temple era una petita joia de l’estil gòtic; tenia dues capelles laterals per banda i un gran absis. En dirigí les obres el mestre Arnau Bargués. Les claus que tancaven les voltes estaven decorades segons indicacions de la mateixa reina Violant amb les armes reials, i la imatge de sant Jeroni ornava la clau de volta de l’absis. L’església tenia dues portes: la lateral permetia l’accés públic i la de la façana donava pas al claustre.

En destacava el claustre, petit però de gran bellesa, de carreus amb arcades gòtiques. El 28 de desembre de 1467 el mestre Jaume Alfonso de Baena en va subscriure el contracte de construcció. Les obres s’iniciaren tot seguit i no finalitzaren fins vers 1498-99 gràcies a l’aportació de pedra per la ciutat de Barcelona. La sala capitular, anomenada capella de Sant Sebastià, estava adossada al claustre. Al seu damunt hi havia un pis que allotjava la infermeria i el refetor. Al llarg dels anys s’anaren afegint altres dependències al conjunt monàstic: forn de pa, farmàcia, fusteria, casa dels mossos, hostatgeria, hospital, celler, quadra, corral, cups, etc.; prop seu, hi havia encara tres capelles que en depenien, les de Santa Magdalena, el Sant Sepulcre i Sant Onofre.

Bibliografia consultada

Campillo, 1749; Villanueva, 1851b; Pi i Arimon, 1854; Barraquer, 1906 i 1915-17; Carreras i Candi, s.d. [1916]; Ainaud, Gudiol, Verrié, 1947; Duran i Sanpere, 1972a, 1973a i 1975; Gavín, 1977-2000, vol. 26 (1993) i 27 (1996); Cirici, 1979; Dalmases – José, 1984; Història de Barcelona, 1992; Figuerola – Martí, 1995; Diccionari d’història eclesiàstica…, 1998-2001; Español, 1999, pàg. 96.

Font Viquipèdia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...