Passa al contingut principal

CARTA DE LA REINA MARIA DE CASTELLA A FRA RAMÓN JOAN PRIOR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON


La relació entre fra Ramón Joan, Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,  i la Reina Maria, esposa del Magnànim va ser molt llarga en el temps. Fra Ramón Joan, home de gran saviesa i profunda fe religiosa es convertí en un dels consellers més preuats de la reina, qui en compensació pels seus serveis continuats en el temps afavorí el monestir construint el primer claustre, el refectori, la sala capitular i altres dependències que havien quedat per bastir arran de la mort del rei Joan I l’any 1396.

Com a mostra del vincle que unia la reina amb el prior Ramón Joan, queda aquesta carta datada a València el 31 de març de 1445, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó; en la que posava en coneixement del prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron el seu profund sentiment de tristesa per la mort de les reines de Castella i Portugal, així com la seva aflicció per la guerra que creia que de manera imminent es podia produir a Castella, tot demanant-li que acudís al seu costat l’abans possible.

Lluís Jordà i Roselló


La Reyna.

Venerable prior. Al rebre de la present haurets sabut com a nostre Senyor ha plagut appellar al seu regne la molt il·lustre e molt cara germana del senyor Rey e de nós, la reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a nós cas de gran dolor e tristor, majorment ésser tan freschas les làgremes de la mort de la reyna de Portugal, e en tan poch temps haver perdudes dues Reynes germanes. E si los qui resten en Castella visquessen en pau e en concòrdia, no haguérem pus causa de congoxa, sinó que prenguérem aquell conort que poguérem de ço que nostre Senyor ha ordenat; mas com veem al denant la gran tribulació que és en aquell regne, e tant com és major lo grau de la conjuncció tant major se prepara lo scàndel entre ells, e ésser soltada la regna e lexat tan gran poder al enemich de humana natura, pensats que açò no és obra de poder-se’n aconortar axí com de ço que Déu fa, a la voluntat del qual som obligats, majorment on veem los mals perseverar e encara augmentar. D’altra part nos ha vengut accident no acostumat, axí que a Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en lo cors. Desijam molt haver persones devotes ab qui·ns puxam en alguna manera aconsolar. Per què·us pregam, ab tanta afecció com dir se pot, que hun dia de la setmana qui ve vullats venir a nostra presència; e provehits entre tant de ço que hajats necessari, car porà ésser que haurets a tornar en Castella. E axí mateix, per totes aquestes coses e per les ànimes de les dites Reynes, farets fer comemoracions e specials oracions, e que nostre Senyor vulla remediar per sa misericòrdia en les dites congoxes e tribulacions. Açò són obres de gran mèrit, e pròpries a vós, e de gran complacència a nós. Dada en València, a xxxi dies de març del any m cccc xxxxv. La Reyna.

Domina Regina mandavit michi, Guillermo Bernardo de Brugada. Probata.

Al venerable, religiós e amat nostre, lo prior del monastir de Sant Gerònim de la Vall d’Ebron.

(ACA) Real Cancillería, Reg. 3.040, fol. 92r-v.


Font Viquipèdia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'HOSPITAL DE POBRES DE SANT JERONI DE LA VALL D'HEBRON

Els ordres religiosos cristians incloïen l'Hospitalitat i l'Atenció als malalts, en seu sentit caritatiu i pietós. El monestir atenia i oferia hospitalitat, donava aixopluc i menjar als pobres i peregrins, transeünts i malalts del l’antic camí de Collserola que passava pel davant del monestir. Els allotjava i alimentava "ab la charitat acostumada" en especial en l'aplec que s'organitzava la diada de Sant Jeroni, el 30 de setembre, en que n'hi pujaven en gran nombre, superior al centenar. Si bé una provisió del rei Joan II, del 12 de novembre del 1478, obligava els vianants a desviar-se del monestir per anar a Sant Cugat, amb un ban o crida pública sota pena de mil florins de multa. Document que Josep Fiter recollia de l'antic arxiu del monestir i publicà el 1875: "Davant n(ostr)a Ma(gesta)t es stat exposat humilment p(er) part del prior e frares del monestir de sent Jeronim appellat de la val de bron situat en lo territori de la dita ciutat co

El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació

  El primer Aplec de Sant Jeroni del primer aniversari de la nostra Associació l'hem fet al centre Cívic casa groga. Participant del seu 30è aniversari, i presentant-nos al barri. He de dir amb molt cordial acceptació i amb ganes d'ajudar-nos per part de les altres associacions, col.lectiu Agudells -no cal dir-, Associació de veïns, Associació de Joves...simpatitzant i col.laborant amb els nostres objectius, que també són del barri. Ens ha presentat el Colectiu Agudells, en Juli, i en nom dels Amics, jo mateix (l'Oriol)  he exposat que avui era també el dia de Sant Jeroni, el nostre primer aniversari com associació, i els nostres objectius. L'acte es va celebrar a l'exterior del Centre Cívic a les 19:30 hores. AAMSJVH

El que queda d'un gran monestir...

  El vessant de la serra de Collserola, que forma l’inici de la vall d’Horta, era lloc habitat des d’antic per ermitans que vivien escampats per la muntanya aprofitant les coves i el pendent. enllaç - Què queda d'un gran monestir