Passa al contingut principal

CARTA DE LA REINA MARIA DE CASTELLA A FRA RAMÓN JOAN PRIOR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON


La relació entre fra Ramón Joan, Prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron,  i la Reina Maria, esposa del Magnànim va ser molt llarga en el temps. Fra Ramón Joan, home de gran saviesa i profunda fe religiosa es convertí en un dels consellers més preuats de la reina, qui en compensació pels seus serveis continuats en el temps afavorí el monestir construint el primer claustre, el refectori, la sala capitular i altres dependències que havien quedat per bastir arran de la mort del rei Joan I l’any 1396.

Com a mostra del vincle que unia la reina amb el prior Ramón Joan, queda aquesta carta datada a València el 31 de març de 1445, conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó; en la que posava en coneixement del prior de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron el seu profund sentiment de tristesa per la mort de les reines de Castella i Portugal, així com la seva aflicció per la guerra que creia que de manera imminent es podia produir a Castella, tot demanant-li que acudís al seu costat l’abans possible.

Lluís Jordà i Roselló


La Reyna.

Venerable prior. Al rebre de la present haurets sabut com a nostre Senyor ha plagut appellar al seu regne la molt il·lustre e molt cara germana del senyor Rey e de nós, la reyna de Castella. És al dit senyor Rey e a nós cas de gran dolor e tristor, majorment ésser tan freschas les làgremes de la mort de la reyna de Portugal, e en tan poch temps haver perdudes dues Reynes germanes. E si los qui resten en Castella visquessen en pau e en concòrdia, no haguérem pus causa de congoxa, sinó que prenguérem aquell conort que poguérem de ço que nostre Senyor ha ordenat; mas com veem al denant la gran tribulació que és en aquell regne, e tant com és major lo grau de la conjuncció tant major se prepara lo scàndel entre ells, e ésser soltada la regna e lexat tan gran poder al enemich de humana natura, pensats que açò no és obra de poder-se’n aconortar axí com de ço que Déu fa, a la voluntat del qual som obligats, majorment on veem los mals perseverar e encara augmentar. D’altra part nos ha vengut accident no acostumat, axí que a Déu plau que tingam tribulació en la ànima e en lo cors. Desijam molt haver persones devotes ab qui·ns puxam en alguna manera aconsolar. Per què·us pregam, ab tanta afecció com dir se pot, que hun dia de la setmana qui ve vullats venir a nostra presència; e provehits entre tant de ço que hajats necessari, car porà ésser que haurets a tornar en Castella. E axí mateix, per totes aquestes coses e per les ànimes de les dites Reynes, farets fer comemoracions e specials oracions, e que nostre Senyor vulla remediar per sa misericòrdia en les dites congoxes e tribulacions. Açò són obres de gran mèrit, e pròpries a vós, e de gran complacència a nós. Dada en València, a xxxi dies de març del any m cccc xxxxv. La Reyna.

Domina Regina mandavit michi, Guillermo Bernardo de Brugada. Probata.

Al venerable, religiós e amat nostre, lo prior del monastir de Sant Gerònim de la Vall d’Ebron.

(ACA) Real Cancillería, Reg. 3.040, fol. 92r-v.

Font Viquipèdia

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

RECERCA DE LA FONT TENEBROSA Jornades de recerca i desbrossament 28 d’abril i 26 de maig de 2024.

La Font Tenebrosa és un referent de la història del monestir de Sant Jeroni de la Vall Hebron. Es troba referenciada des de final del segle XVI en el Llibre de Costums del monestir on consta com un dels límits per les sortides dels monjos jerònims. Al llarg del temps és mencionada recurrentment per viatgers i personatges rellevants com Bernardo de Bransi, prohom del municipi d’Horta a finals del XVIII o el Baró de Maldà que la cita en diversos viatges a principis del segle XIX. (Veure cites bibliogràfiques)  Ja la segle XX quan el monestir havia estat desamortitzat i es trobava en ruïnes, són nombroses les referències per l’atracció que representava Collserola pels barcelonins. L’excursionisme pren l’espai de la font com lloc destí de sortides de joves i grans o per gaudir de la nova activitat que era l’esport o per intents d’explotació comercial de l’aigua.  L’interès de l’Associació d’Amics del Monestir de SJVH per recuperar la memòria i l’entorn del derruït mones...