El dia 30 de setembre, dia de Sant Jeroni, la gent dels pobles del pla de Barcelona i de la mateixa ciutat, pujava al vell monestir jerònim de la Vall d’Hebron a celebrar la seva festivitat. Aquesta jornada era coneguda per tothom com “Sant Jeroni a la muntanya”.
Aquest dia tenia lloc al monestir un conegut aplec. Els monjos donaven als visitants que traspassaven els murs conventuals una ofrena, senzilla i mengívola, que era recollida amb fruïció pels humils vilatans. En ocasions es presentava una gernació, cosa que incomodava els monjos i feia difícil acollir el gran nombre de persones que pujaven al monestir i als seus vorals.
Els barcelonins i habitants de la rodalia de la ciutat, pujaven al monestir de Sant Jeroni a passar el dia. Després de visitar el convent s’acollien als seus rodals, per dinar o berenar, aprofitant la bellesa del seu entorn i la beatitud de les seves fonts.
La popularitat d’aquesta jornada va quedar recollida per sempre més en rajols decoratius i auques. Justament, la impremta Estivill de Barcelona durant el primer terç del segle XIX publicaria un auca relativa a les Funcions de Barcelona, reeditada als anys trenta del segle XX, en la qual es va il·lustrar -entre altres festivitats- el costum de la cèlebre pujada al monestir de Sant Jeroni, “Sant Jeroni a la muntanya”. Joan Amades va descriure el seu record en diversos llibres, i en especial en el que fa referència a l’auca de les Funcions de Barcelona.
No obstant, no ens ha quedat record del què era el que els monjos oferien de menjar als romeus que visitaven el monestir el dia de Sant Jeroni. Aleshores, d’on surt aquesta denominació de Pa de Sant Jeroni?
Segons l’actual rector de la parròquia de Sant Jeroni de Montbau, mossèn Guillem Brossa, s’oferia el pa de Sant Jeroni fins fa pocs anys, després de la missa de festa major que es celebrava el dia del seu sant patró; aquesta ofrena no era una tradició antiga.
Aquesta celebració va començar pels voltants de l’any 1965, a instàncies de l’aleshores rector de la parròquia, mossèn Ferran Palau i alguns feligresos. Ells, segons apunta mossèn Brossa, van iniciar aquest costum, tot repartint uns panets petits, en forma de trèvol, de tres lòbuls que havien estat beneïts a l’ofertori, i l’anomenaren pa de Sant Jeroni. Es últims anys, va prendre una forma més tradicional, similar a un petit panet de Viena.
Ah!..., doncs us contaré una cosa ben interessant que vaig fer! Vaig tenir una trobada xerrant amb el mossèn Guillem Brossa, de la parròquia de Montbau. Sabeu què? Em va explicar detalls del costum que s'havia fet durant anys i que es va aturar a causa de la maleïda pandèmia. Es tracta de beneir uns pans (uns petits panets de viena) el dia que celebren el Sant Patró. Imagineu-vos! Pans beneïts que es repartien en acabar la missa, entre els assistents, sí senyor, tothom en volia un!.
I no acaba aquí la cosa. Vaig tenir la sort de fotografiar un quadre molt maco que un dels feligresos (Ricard Xifreu) va pintar.
Jordi Vila i Traguany i Teresa Rodriguez Moreno
"Associació d’amics del
monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron"
Per accedir al document original en PDF
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada