Passa al contingut principal

APROXIMACIÓ AL PRIOROLOGI DEL MONESTIR DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

El priorologi de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron té dissortadament buits importants com a conseqüència de la pèrdua d’una part important de la documentació de l’arxiu. A tall d’exemple, existeixen dubtes relatius als nomenaments dels

seus primers priors. Com els del període intermedi que va des de la mort o desaparició del primer prior Jaume Yañez o Yvañez (1401/1402), fins el priorat de Jaume Sapila l’any 1408. En aquest moment, hem de creure que el monestir es trobava en una situació d’absoluta descomposició i en una fase gairebé de previsible tancament. La comunitat monàstica en aquells moments travessava una gran provisionalitat provocada per la manca de fons arran de la mort de Joan I i la impossibilitat de la reina vídua de fer front a les seves més mínimes necessitats. El nombre de membres s’havia reduït de manera tan sensible que possiblement no disposaven tan sols de prior a conseqüència del petit nombre de monjos que restava. La mort de Martí l’Humà pressuposa una inflexió en els delicats orígens de vida monacal a Sant Jeroni.

A partir de l’any 1411, s’inicien els nomenaments anyals i es pot parlar d’un redreçament de la comunitat, amb l’aparició de fra Ramón Joan, designat prior els anys (1411-1412) i (1413-1415), amb l’excepció  intermèdia dels priorats de fra Guillem Boadella entre (1413-1413) i de fra Guillem Carbonell (1415-1416). Els següents priorats a partir de l’any 1418 ja seran de nou de caire triennal i estaran sempre a càrrec de Ramón Joan fins el moment de la seva mort l’any 1457. La bona disposició de la reina Maria contribuirà de manera definitiva en la consolidació de la Vall d’Hebron. La documentació existent afavoreix el coneixement dels recanvis priorals durant tot el que resta del segle XV. Els priorats d’aquest període han estat estudiats abastament fins l’any 1501, per Carles Diaz Martí a la seva tesi doctoral. Son els següents:

 

Jaume Yañez o Ibanyes (1391-1402/3?)

Interinatge

Jaume Sapila (1408-1411)

Ramón Joan (1411-1413)

Guillem Boadella (1413)

Ramón Joan (1413-1415)

Guillem Carbonell (1415-1416)

Ramón Joan (1418-1457)

Jaume Martorell (1457-1459)

Jaume Tàpies (1459-1465) 2 mandats

Joan Prujó (1465-1466) mort per efecte de la pesta

Jaume Tàpies (1468) no acabà el 3er. mandat en ser nomenat prior de Sant  Jeroni de la Murtra.

Joan Lledó (1469-1472)

Bartomeu Piera (1472-1474)

Jaume Tàpies (1474-1477) 4at. mandat

Joan Moner (1477-1480) 1er. mandat

Joan Moner (1480-1483) 2on. mandat

Guillem Fuster (1483-1486)

Joan Moner (1486-1489) 3er. mandat

Jaume Vidal (1489-1491) 1er. mandat

Jaume Vidal (1492-1495) 2on. mandat

Joan Moner (1495-1498) 4at. mandat

Jaume Vidal (1498-1501) 3er. mandat

Joan Triter (1501-1504)

 

A partir d’aquest moment i com a conseqüència de la gran pèrdua documental soferta, no podem tenir un coneixement de la seqüència exacte de la successió i recanvi en el temps en el qual cada prior va exercir el seu càrrec. Podem fer esment d’uns quants, però sense establir la seva periodificació exacte. Queda doncs aquest període intermedi pendent d’un estudi que pugui arribar de manera adequada fins l’any 1669 amb fra Francesc Puig. Moment aquest a partir del qual, segons Ernest Zaragoza i Pascual recuperem la informació que ens permet continuar la successió temporal de nomenaments de priors fins l’acabament brusc de la vida religiosa al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron l’any 1835.

 

 

Per establir els noms dels diferents priors a partir de 1504, malgrat no poder donar la seva periodificació en el temps, m’he basat en les dades del manuscrit anònim de la Història Breve i la quarta part de la història de la orden de San Jeronimo escrita pel pare Nuñez. Aquesta datació i determinació de priors, conscient de les errades que contempla, és absolutament revisable i és només una simple aproximació.

 

Pere Benejam (1510-1513)

Jaume Roqueta ( 1523-1526)

Pere Alzina (1528-1537) 3 mandats

Vicenç Valentí (sense data)

Cebrià Cuyrater (1537-1540)

Matheu Blanch (1540-1543)

Joan Oriola (1544-1547) 1er. mandat

Joan Oriola (1547-1550) 2on. mandat

Artau de Claramunt (1550-1553)

Artau de Claramunt (1553-1556)

Artau de Claramunt (1556-1559)

Artau de Claramunt (1559-1561)

Artau de Claramunt (1562-1564)

Artau de Claramunt (1565-1567) fou prior setze anys i nou mesos, sense que tinguem massa informació  entre 1550-1567.

Miquel Mongia (1570-1573) 1er. mandat

Miquel Mongia (1573-1576)? 2on. mandat

Llorenç Daviu (1579-1582) 1er. mandat

Francesc Mas (1584-1586) 1er. mandat

Llorenç Daviu (1586-1589) 2on. mandat

Francesc Mas (1589-1590) 2on. mandat (obligat a renunciar pels pares visitadors)

Joan Baptista (1590-1592)

 

He intentat omplir les llacunes existents, a través dels llibres del Pare Francisco de los Santos i del Pare Nuñez, en els Llibres Quart i Cinquè, respectivament,  de la Historia de la Orden de san Jerónimo. També m’he servit del Dietari del Pare Pere Balç i la Crònica de Francesc Talet. Malgrat tot, és només una aproximació que caldrà ser revisada en profunditat. En relació a la persona de fra Pere Balç, finalment, he optat per la informació donada per Serra Postius a Prodigios y Finezas de los Àngeles.

 

Mathies Famades (1598-1601)

Pere Balç (1601-1603)

Mathies Famades (1603-1605)

 ?                                (1605-1608)

Mathies Famades (1609-1612)

Pere Balç (1615 +1616)

Mathies Famades (1616 – renúncia 1627)

Mathies Famades (prior sis triennis)+1629

Francisco de Cardona (1629-1632)

Narcís Verges (1632-1634)

Francesc Baró i Traver (1634-1637)

Francesc Martí i de Sorribes

 

 

A partir d’aquest moment, amb alguna excepció, segueixo, fil per randa, la informació facilitada per Ernest Zaragoza i Pascual.

 

Francesc Puig (1669-1671) 1er. mandat

Francesc Puig (1672-1674) 2on.  mandat

Josep Serra (1674-1677) 1er. mandat

Mathies de Sant Josep (1677-1679)

Antoni Isern (1679-1681)

Joan Verdaguer (1681-1684)

Josep Serra (1687-1690) 2on. mandat

Jose Serra (1690-1693) 3er. mandat

Josep Serra (1693-1696) 4at. mandat

Josep Serra (1696-1699) 5è. mandat

Jeroni Martí (1699-1702) 1er. mandat

Antoni Ferrer (1702-1703) 1er. mandat

Jeroni Martí (1703-1704) 2on. mandat

Joan B. Carreras (1710-1711)

Josep Serra (1711-1714) 6è. mandat

Antoni Ferrer (1715-1718) 2on. mandat

Miquel Manent (1718-1721) 1er. mandat

Miquel Manent (1721-1723) 2on mandat

Miquel Manent (1723-1725) 3er. mandat

Francesc Salvador (1725-1727) 1er. mandat

Antoni Rialp (1728-1730)

Antoni Ferrer (1730-1731) 3er. mandat

Miquel Manent (1736-1738) 4at. mandat

Francesc Salvador (1741-1742) 2on. mandat

Marià Pinyol (1742-1743) 1er, mandat

Francesc Salvador (1745-1749?) 3er. Mandat i 4at. mandat?

Josep Sans (1749-1751)

Marià Pinyol (1751-1753) 2on. mandat

Francesc Pi ( 1753-1756) 1er. mandat

Francesc Llopart (1756-1759)

Francesc Pi (1759-1762) 2on. mandat

Rafael Costa (1762-1765)

Antonio Monzón (1765-1768)

Isidre de la Trinitat (1768-1771)

Jaume Vilardebó (1771-1774) 1er. mandat

Isidre Volart (1774-1777)

Jaume Vilardebó (1777-1780) 2on. mandat

Carles Castellà (1780-1783)

Esteve Carreras (1784-1787)

Joan Arnó (1787-1790) 1er. mandat

Jaume Vilardebó (1790-1793) 3er. mandat

Miquel Vinyals (1793-1796)

Joan Arnó (1796-1799) 2on. mandat

Joan Robert (1799-1801)

Joan Arnó (1801-1804) 3er. mandat

Carles Casamada (1804-1806)

Joan Montánchez (1806-

Miquel Cardona (1806-

Miquel Picanyol (1814-1817) 1er. mandat

Josep Borrell (1817-1820)

Miquel Picanyol (1820-1823) 2on. mandat

Miquel Picanyol (1823-1826) 3er. mandat

Jaume Albaret (1826-1829) 1er. mandat

Josep Boada (1829-1832) 1er. mandat

Jaume Albaret (1832-1835) 2on. mandat

Josep Boada (1835- )  2on. Mandat

 

Lluís Jordà i Roselló

 

BIBLIOGRAFIA

ANÒNIM. Historia breve del monasterio de San Hyeronimo de val de Hebron y de las cosas notables de él hasta el año de 1595. Manuscrit C-III . Biblioteca del Real Monasterio de Sant Jerónimo del Escorial.

BALÇ, Pere. Dietari. Manuscrit A-46, Arxiu Històric Ciutat de Barcelona.

DIAZ MARTÍ, Carles. El primer segle dels jerònims. Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500). Col·lecció Fundació Noguera. Estudis nº 82. Pagès Editors. Barcelona 2019.

DIAZ MARTÍ, Carles. La primera crònica del monestir de sant Jeroni de la Murtra (1413-1604) de Francesc Talet, a càrrec de Carles Díaz Martí. Col·lecció Textos i Documents. Fundació Noguera. Barcelona 2013.

DURAN I SANPERE. Barcelona i la seva història. La formació d’una gran ciutat. Vol.I. Curial documents de cultura 2. Barcelona 1972

NUÑEZ, fr. Juan Francisco. Quinta parte de la Historia  de la Orden de San Jerónimo (1676-1777). Introducción Francisco Javier Campo. Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas. Ediciones Escurialenses (EDE). 2 Vols. El Escorial 1999.

SANTOS, fr. Francisco de los. Quarta parte de la Historia de la orden de San Jeronimo. Ediciones Escurialenses. EDES. San Lorenzo del Escorial 2009.

SERRA POSTIUS, Pere. Prodigios y Finezas de los Santos Angeles hechas en el Perincipado de Cataluña. Jaume Surià. Barcelona 1726.

SIGUENZA, fr. Jose de. História de la Orden de San Jerónimo. 2 Volums. Bailly Bailliere e Hijos. Madrid 1906 (2a. Edición)

ZARAGOZA I PASCUAL, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona 1997

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...