Passa al contingut principal

El monestir de Sant Maties i les monges jerònimes de Barcelona

L’ANTIC MONESTIR DE SANT MATIES

L’antic monestir de monges jerònimes de Barcelona, l’únic monestir femení d’aquest orde a Catalunya, va ser cremat durant la setmana tràgica, l’any 1909. L’impacte destructiu del foc va ser tan gran que gairebé d’immediat va ser completament demolit i en el seu solar erigida la nova parròquia del Carme.

La planta del monestir de Sant Maties és coneguda com era a mitjans del segle XIX, gràcies a la descripció que apareix en els quarterons de Garriga i Roca, actualment conservats a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.


L’església i el claustre foren erigits en el transcurs del segle XVI, en estil gòtic tardà. La resta de dependències ens gairebé desconeguda del tot. Les poques imatges gràfiques d’aquest conjunt son coneguts sobretot arran del reportatge gràfic que es va fer després de la gran destrucció soferta durant la setmana tràgica i fan referència de manera exclusiva a l’església i el claustre. El monestir fou saquejat per complet, el foc va fer la resta. Tots els bens mobles, les imatges i l’arxiu foren objecte de les flames. La comunitat no retornà a l’indret que la va veure néixer. Van anar a un nou immoble situat a Sarrià, aleshores força lluny del centre de la ciutat.

La proximitat a una de les portes de la muralla més importants de la ciutat, la porta de Sant Antoni, va ser la causa de patir de manera molt directa els efectes destructius dels diversos setges als que fou sotmesa la ciutat de Barcelona (1651/1652, 1705/1706, 1713/1714), així com la guerra del francès (1808/1814) i les consegüents desamortitzacions del segle XIX, en especial la de 1835 que va representar a les monges abandonar el seu monestir, fins el moment del seu nou retorn l’any 1845.

Ubicades després de la setmana tràgica en un edifici del carrer Iradier, a la zona alta de Barcelona, la guerra civil de 1936 -1939, va provocar de nou la dispersió de la comunitat i l’ocupació dels nous edificis monacals. El monestir va sobreviure a la guerra en un notori mal estat, cosa que va fer que l’any 1980 les monges marxessin a un nou immoble dissenyat per l’arquitecte Jordi Bonet Armengol, ubicat també com l’anterior a la zona alta de Barcelona. Actualment, la comunitat s’ha dissolt i dispersat per manca de vocacions.

Amb la desaparició de la comunitat monàstica de Sant Maties, el darrer testimoni del pas dels jerònims per Catalunya s’ha esvaït manera que podríem considerar gairebé definitiva.

Lluís Jordà i Roselló





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON I LES SEVES IL·LUSTRACIONS FINS LA FI DEL SEGLE XIX

L’existència des de temps reculats d’ermitans formant alguna mena de comunitat al voltant de Sant Genís dels Agudells, indret proper a la ciutat de Barcelona però alhora aillat, ens és coneguda documentalment des de 1386. La vall on vivien els ermitans, situada en un extrem de la serralada de Collcerola fou rebatejada de manera evocadora com a Vall d’Hebron, potser  buscant  una impossible similtud  amb suposats espais bíblics. Justament aquesta comunitat d’ermitans, fou el germen de la fundació d’un posterior monestir jerònim, feta a instàncies de   la reina Violant de Bar, després de conèixer de manera directe l’any 1392 la fama de santedat d’aquells   ermitans. Curiosament però els monjos que fundaren la nova comunitat   no foren aquests ermitans, sino uns altres procedents del monestir   jerònim valencià de Sant Jeroni de Cotalba,   d’on també procedia el   que fou el seu primer prior, Jaume Joan Ibañez o Yañez. Tot apunta que la comu...

Setena Jornada de desbrossament - les evidències - Sant Jeroni de la Vall d'Hebron

Treball d'ahir Localització d'estructures de desaigua o magatzematge d'aigua annexes al distribuidor d'aigua. Ei! Bones troballes. Això és un no parar. un equip

LA BIBLIOTECA DE SANT JERONI DE LA VALL D’HEBRON

Rastrejar els fons de les biblioteques monacals és sempre dificultós, sobretot perquè arran de la desamortització de Mendizábal l’any 1835, els continguts d’aquestes biblioteques van ser destruïts i en gran part dispersats abans de poder ser recollits. La Biblioteca de la Universitat de Barcelona va ser el destinatari final al cap d’uns anys i va servir de dipòsit del que es va poder salvar  de les biblioteques de molts monestirs barcelonins. Desgraciadament, la pèrdua també de molts dels inventaris de les biblioteques impedeix saber amb profunditat la composició de la major part de biblioteques monàstiques, tot i que per comentaris dels viatgers il·lustrats, sovint podem fer-nos una petita idea de la seva importància. En el cas de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, la seva biblioteca va ser molt malmesa, car aquest   monestir jerònim ja havia patit prèviament l’any 1812 un incendi causat per les tropes napoleòniques. Cal recordar també que Sant Jeroni va patir els efectes d...